Ves al contingut principal

I si fem nostra la manifestació?

Com sempre, dubtes en el camp dels bons patricis. Cal anar o no a la manifestació del proper dissabte 10 de juliol a Barcelona? Ben mirat, de dalt i de baix, trobo que constitueix una excel·lent oportunitat per robar la cartera als polítics de l'establishment autonomista. Una ocasió de fer-nos escoltar i de monopolitzar la protesta que no hauríem de deixar escapar. Hi ha indicis que la immensa majoria dels que ens trobarem al Passeig de Gràcia de Barcelona aquella tarda de dissabte serem independentistes. El president Montilla ha dit que anirà només darrera una senyera. Molts, portarem una estelada a cada mà i seguirem el lema d'Òmnium. Altres, com la ministra Chacón, no hi aniran i tampoc no els trobarem a faltar.

Si més de la meitat dels votants de CiU i una tercera part dels del PSC, tal i com han reflectit diverses enquestes coincidents dels darrers temps, votarien sí en un referèndum sobre la independència, vol dir que la manifestació serà nostra. I és que el país està canviant a velocitat de vertigen, a desgrat dels grans partits i els seus acòlits mediàtics. El mateix dia dels fets (de la publicació de la sentència del difunt l'Estatutet) el diari del comte de Godó, abans de tancar l'incòmoda enquesta, reflectia que un 70% dels lectors considerava que la millor manera de respondre a la sentència era amb una proposta d'autodeterminació (ni nou referèndum, ni reforma constitucional, ni quedar-nos com estem). Fixeu-vos, això en el diari buc insígnia de la brigada de narcòtics.

Com en manifestacions multitudinàries anteriors del sobiranisme, en la del dia 10 de juliol els crits d'in, inde, inde-pen-dèn-cia! seran immensament majoritaris i podem fer-los eixordadors. La presència d'estelades, molt superior. I no podem perdre cap oportunitat de manifestar públicament l'enfrontament directe i la insubmissió a la legalitat espanyola. Cal lluitar en tots els fronts, encara que no siguin del tot segurs. És cert, hi ha riscos d'aprofitament pels de l'anar fent, però crec que són assumibles i que no s'ensurtiran. Hi penso anar amb els meus. Tant de bo aconseguim des del darrera una onada irresistible que s'empassi la tebior de la capçalera de la manifestació. Som una nació. Decidim nosaltres.

Comentaris

  1. 100% d´acord! Seria perdre una ocasió única. Allà hi serem!!!

    ResponElimina
  2. He viscut a Madrid algun temps i puc afirmar que allà ho veuran com una manifestació separatista per molt que hi vagi gent que no ho és (Montilla & Co.). Per aquest motiu penso que quantes més estelades s'hi puguin veure, millor.

    ResponElimina
  3. És evident que hi serem!
    Aprofitant el rescalfament d'ànim, cal que un Òmnium o Inst. d'Est. Cat. o altre distribueixi un projecte comú d'actuació d'ara endavant.
    No podem confiar amb cap partit pel senzill fet que tots estan lligats de mans al Parlament i/o al Govern.
    Cal preparar el camí a seguir d'ara endavant, la ruta, fora de l'aparell burocràtic. Hem de ser lliures de maniobrar, correctament, però sense pors ni interessos interns.
    Tenim temps? El dia té 24 hores! Sí, podem!!

    Ramon Llull

    PD: Molt bons aquests noms d'un GOS GANDUL i un PORC SENGLAR!!

    ResponElimina
  4. Permeteu-me que reprodueixi una part de l'article de l'Avui, fet per una eminència constitucionalista de França. Si després de llegir això, ningú de la Plataforma, IEC o Òmnium o altri no ho aprofita, ja no caldrà que fem res. Voldria dir que estem morts de facto.
    Llegiu:

    "...Tot i que no hi ha antecedents, el Tribunal Europeu dels Drets Humans té capacitat per jutjar l'actuació del TC si una part interposa un recurs. De produir-se el procés, el tribunal internacional, però, en cap cas analitzaria el contingut de l'Estatut ni les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, sinó que estudiaria el procés judicial.

    “No és habitual, però no és impossible; teòricament es pot portar el Tribunal Constitucional a la Cort Europea dels Drets Humans”, afirma l'expert.

    Un dels aspectes que podria analitzar el tribunal internacional és el temps que el TC ha trigat en acordar la sentència de l'Estatut. Per a Mathieu, quatre anys està completament “fora del retard raonable” i conforma “una disfunció manifesta del sistema jurisdiccional”.

    També es poden denunciar davant la cort internacional indicis de violació de la imparcialitat per part de l'alt tribunal, ja que aquest és un requisit imprescindible en un procés judicial. “No tinc cap opinió personal sobre aquest aspecte, però si algú considera que existeix un problema en la imparcialitat, es pot portar al tribunal d'Estrasburg”, comenta el constitucionalista.

    La no renovació del TC també és un aspecte sobre el qual el Tribunal Europeu dels Drets Humans es podria pronunciar, ja que podria haver influït en el procés judicial, explica Mathieu, subratllant que únicament és una possibilitat.

    El sistema d'elecció i la composició del TC és un dels punts que més desconcerten a Mathieu. “És evident que el sistema no funciona quant a nominacions i caldria obrir una reflexió per trobar una altra fórmula més eficaç i que tregui poder als partits polítics per bloquejar la renovació del tribunal”, subratlla el doctor."

    Ramon Llull

    ResponElimina
  5. Havia entrat fins avui com a anònim, he pensat donat el meu estat d'ànim entrar com Serrallonga, espero ho accepteu.
    Ara és moment de posar la carn a la graella, el foc ja està a punt, ben alta i clara la representació independentista, tots a la manifestació, sense soroll però amb representativitat. El missatge dels Bons Patricis serà transmès
    per tot el país.

    ResponElimina
  6. Tinc les meves dubtes que en Montilla acabi anant a la mani del dia 10. Però si es presenta, serà gratificant veure'l caminar en una mani on lo que predomina es l'independentisme fet evident a traves de milers d'estelades al vent. Si mes no aconseguirem que tingui mals sons durant dos mesos i diarrea crònica.

    ResponElimina
  7. Sobretot, sobretot, no permeteu mai que els que foten sempre les manifestacions i celebracions enlaire, embrutin un dia que ha de ser guanyat per les veus, les estelades, la contundència i la presència. Que ningú pugui dir, o millor dit, que ningu pugui manipular un dia com aquest, mostrant imatges de descontrol i desordre.... que molts puguin callar la boca en aquest sentit, malgrat que sempre serà menor el nombre de participants per uns que pels altres. Jo no podré ser-hi, lamentablement, però només físicament....

    ResponElimina
  8. No hi ha alternativa. A la mani s'hi ha de anar. A l'establishment ja el fotarem fora a la tardor.

    Salut

    ResponElimina
  9. Totalment d'acord!!

    I amb l'anònim (perquè anònim??) de les 10:43.

    Això és part del que he deixat escrit al blog de 10mil:

    "Això mateix és el que jo estic dient aquests dies, que hem d’arrebatar-los la seva mani regionalista per convertir-la en la nostra mani independentista.
    Que en Monty i companyia es trobis envoltats de crits d’independència per davant i per darrere, a dreta i esquerra, que hagi de marxar fastiguejat de tant de sobiranisme desacomplexat.
    Res de defensa de l’estatut!! Que el que quedi ben clar sigui que Catalunya té dignitat i ganes de llibertat i no de sotmissió constitucional.

    També crec que aquest dictamen dels Tribunal Prostitucional ha estat fet amb molt de mirament per tal d’intentar afavorir als partits espanyols (PSC i PP) i no perjudicar al tripartit, donant-los la oportunitat de quedar com a homentes (tots) i com a no tant fillsdeputa a uns altres (PSC i PP).

    La guerra bruta per a que no hi hagi una victòria convergent ni un “resorgiment” del vot independentista és feroç i aquesta és una de les seves armes, la (in)justícia escanyola.
    M’ho deixava: tobo del tot imprescindible que a la mani es vegin junts als Laporta, Carretero, Canela, Espot, Calçada, Barrera, l’alcalde d’Arenys (perdó, tinc memòria de peix i no recordo el nom, ho sento), als nois de les CUP, Joan Blanch… i tutti quanti de l’independentisme “alternatiu""

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…