Ves al contingut principal

L'efecte Laporta i els altres

Contràriament al que escolto i llegeixo en diversos mitjans i espais a la xarxa, no crec que l'entrada en escena de Joan Laporta hagi de preocupar especialment Esquerra i, en canvi, molt menys, Convergència i Unió. És més, crec que, possiblement, és exactament a l'inrevés. No només per la teòrica (esperem concrecions programàtiques de la nova formació Democràcia Catalana) major proximitat ideològica de Laporta a l'espai de CiU que al d'ERC, sinó sobretot perquè el que cal analitzar no és com canviaran els resultats de les eleccions autonòmiques de la tardor en relació a les de 2006, sinó com ho faran respecte a les expectatives actuals d'intenció de vot.

En aquest sentit, Esquerra se situa a totes les enquestes dels darrers temps entre els 12 i 13 escons. És gairebé un 50% del seu electorat anterior i això vol dir que difícilment pot perdre encara més votants (superar aquest percentatge constituiria un cas d'enfonsament digne d'estudi a nivell mundial). Els que votaran Laporta procedents d'ERC, per tant, ja fa temps que van decidir que no tornarien a votar Esquerra, en desacord amb la seva línia estratègia de set anys de gestió autonomista i magres resultats (que, a sobre, el Tribunal Constitucional ha acabat de liquidar). En tot cas, l'entrada de l'expresident del Barça podria aturar un efecte reflux de votants decidits a canviar però finalment recuperats per ERC davant la inexistència d'una alternativa independentista.

On Laporta pot fer forat (si és que el fa, això està per veure i, en tot cas, és difícil), si parlem de les expectatives actuals, és en aquells que ja havien fet el pensament de votar aquesta vegada Convergència i Unió i no ho feien abans. Les enquestes situen aquesta formació a tocar de la majoria absoluta. I és precisament això el que pot estar en joc amb l'entrada de Laporta en escena. Per aquest motiu, els mitjans i els opinadors del bàndol convergent, tot i que el discurs oficial d'en David Madí és que el tema no va amb ells, seran els que descarregaran durant els propers mesos tot el seu foc (no precisament amic) sobre la proposta Laporta. Coses de l'estratègia.

Comentaris

  1. Enyoraran Laporta com a president del Barça... Cauran les plagues bíbliques sobre aquells que l'han abandonat... I llàstima que les eleccions seran a la tardor... cada jornada de Lliga, a cada declaració dels nous amos del Barça, en Laporta sumara centenars de vots i si no... ja ho veureu! Al Loro! :D

    Savalls

    ResponElimina
  2. Ja fa uns quants dies, comentava els beneficis que pot aportar en Laporta a la política catalana.
    El meu anàlisi -no en sóc especialista- és el de que en Laporta pot ocupar un espai buit dins de la política independentista: Un independisme de dreta, probablement. Tinguem present que CiU no cobreix aquest aspecte, ni molt menys, perquè no són independentistes.
    D'aquesta manera, tindriem un ventall indenpendentista complet:
    Un de molt expeditiu amb en Carretero; una ERC d'esquerres molt gastada per l'experiment d'entrar en Govern (ha aconseguit alguna cosa bona, com és la Llei del Cinema)des de dins d'Espanya, esclar!; i, un independentisme de centra-dreta -vull dir que crec que molt allunyada de la dreta dura catalana- amb Democràcia Catalana (DC).
    Així, tindriem un ventall prou complet per poder votar independència amb el color que vulguem. No ens hem d'estranyar ni rivalitzar rebaixant-nos mutuament, sinó tot el contrari: Saludar-nos entre tots tres per la causa comuna.
    Efectivament, tots aquests vots que podrà arrossegar en Laporta, crec que aniran al dèbit del compte corrent de CiU. I, és que el joc mercantilista del Rei Artús i una dreta culte però espanyolera d'en Duran-Lleida, els dos fan el joc involuntari de trasvassament del seu vot cap en Laporta. Sobretot, si en Laporta sap trobar algunes personalitats creïbles que puguin dirigir amb experiència el seu projecte.

    Crec que l'increment del vot independentista està servit! Serà suficient??

    ResponElimina
  3. Si el vot independentisata es sub-divideix en 3 o més paritits, es factible que hi hagi representació parlamentària?
    Vui dir, la suma d'aquests vots, jo crec que si, però si van per separat... no se si tos arrivaran a la "nota de tall"?

    Cal unió pq es defensa el mateix fi.
    Visca la Terra.

    ResponElimina
  4. http://www.vilaweb.cat/noticia/3751540/vilafranca-penedes-declara-moralment-exclosa-constitucio.html

    ResponElimina
  5. No hi estic massa d´acord amb els vostres comentaris, Laporta encara no ha decidit res, tot i que el seu partit (diuen) que ja està registrat, i és per dos motius:

    A) Reagrupament el dissabte en l´assemblea escollirà llista electoral.

    B) La possibilitat de reunificar tot l´independentisme en un front comú per fer una llista única i un sol partit.

    Depent del que surti a Reagrupament (assemblea) és farà el primer pas en aquest sentit, hi ha molt a discutir, llistes obertes, llistes fetes, interessos interns i un llarg ect.

    El dissabte al migdia una incògnita serà coneguda, si arriba a bon terme ja tindrem un partit en escena. (dolent per l´independentisme). Si pel contrari no hi ha fumata, voldrà dir que aquest espai pot passar fàcilment a Laporta o al front comú.

    Aleshores, si Laporta arriba a una entesa amb el front comú o a l´inrevès, s´haurà creat la tan desitjada transversalitat, on tots hauràn de deixar les seves corrents per presentar una única candidatura transversal amb un sol objetiu "Independència". Aquest fet si es produeix tardarà temps en solidificar-se, passarà l´estiu.

    Mentretant ERC voldrà vendre´ns els seus éxits com la llei del Cinema, ect, ect, un parany i CIU s´haurà de treure l´ambigüitat del seu discurs.

    El Bons Patricis podem decidir a la tardor fer canviar les tendències si el front comú surt amb fermesa i poden haver sorpreses, els esdeveniments de les properes dues setmanes ens deixaràn veure la llum.

    El país està tan mal educat políticament que depenem del Barça, de la "roja" i la manifestació del dissabte. Una vergonya.

    ResponElimina
  6. M'agradaria assenyalar que la candidatura transversal per la independència que estan preparant el president Laporta i el doctor Carretero pot fer molt de forat entre els abstencionistes, és a dir en la gent que està farta de la classe política tradicional i que pot veure en la candidatura independentista una forma de castigar els partits polítics actuals i de regenerar la vida democràtica a Catalunya.
    Si les coses es fan bé, la nova candidatura transversal independentista pot fer trontollar el sistema de partits actual i posar la independència en el centre del debat polític a Catalunya.
    Pere B.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…