Les coses petites

En Josep Maria és un xerraire incansable. D'aquells amb els quals els temps no corre. Conversador pel plaer de conversar. Capaç de captar la profunda saviesa vital de gent sense cultura. L'altre dia varem anar a casa seva, al peu del Montseny. Emprenedor d'èxit, la seva petita empresa, per la passió de què en parla, ho ha estat tot (amb la família, extensa) a la seva vida. L'ha sabut llegar vigorosa als seus fills, que ara fan front a la crisi de la millor manera que poden. Fa uns mesos, abans que esclatés amb tota virulència, va haver de deixar la direcció de l'empresa. Es va jubilar anticipadament. I no fou voluntàriament. En Josep Maria sembla d'aquells que treballaria, sempre al peu del canó, fins al darrer alè de les seves forces.

Fa alguns mesos, un avís. Més que un avís, un miracle. Un atac de cor va deixar-lo a mitja capacitat per sempre. Se'n va sortir encara no sap com. Ara, diu, ha de fer les coses al seu ritme. Un pas que poc té a veure amb l'estrès de l'empresari actiu. I en Josep Maria, així m'ho sembla, ha sabut adaptar-se admirablement a una nova vida. Ara, pot prendre més cura del seu hortet i de la seva família. Veu com creixen els fruits i com juguen les seves nétes. I té temps de xerrar i xerrar. I en un moment de la nostra conversa: què farem a la tardor? Ell votarà l'Artur Mas, sense cap mena de passió (perquè com en Pujol...). És dels que no concep cap més alternativa. Ni pensaments. I la independència?, li dic, sempre a la meva. Sí, si no hem de prendre mal. Ell ja n'ha pres. I ha après de la seva ferida, potser, a fruir més i millor de les petites coses.

Comentaris

  1. Seguint amb la línia d'avui, "Les coses petites", vull explicar-vos que pateixo del "Síndrome d'Ikea" (Ja!, no us enganyessiu pas! Seguiu llegint!) Un síndrome d'Ikea, seria el vici d'haver d'anar a comprar compulsivament en aquest lloc? Semblaria que sí; doncs, no!!
    Llavores, el meu síndrome d'Ikea ha de consistir en "La República independent de casa meva"?! Sí!!
    Però, aquest síndrome té una variant molt particular i que ens genera un problema irresoluble a casa, només a casa:
    - Quan poso l'estelada a la finestra, aquesta bandera torna directament a l'interior de casa!! Sí, pateixo d'una síndrome de Rep. Ind. de Casa Meva!!! República Interior de Casa Meva...
    I, és que els vents bufadors de la marina sistemàticament ens impulsa l'estlada cap amunt i ens la fica a casa.
    Què fer?? Tinc veïns amb estelada penjada des de fa temps, i tant paios!! ... i jo sense poder penjar-la....!

    A veure si això no és pitjor que un "inflat" de cor d'aquest bon Josep Maria....?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas