Ves al contingut principal

No paguen en català

Ara que el Ministerio de Defensa de la senyora Carme Chacón no paga factures en català (és massa ocupada preparant el seu salt en paracaigudes sobre Catalunya en general i el PSC en particular: cal posar-hi ordre), em ve a la memòria un interessant document adreçat al senyor Joaquim Rivera i Barnola, resident a l'Hotel Europa de Sant Sebastià, l'estiu de fa setanta-tres anys:

Jefatura Superior de Policía.
Comisaría de Investigación y Vigilancia.
San Sebastián

El Excelentísimo Señor Gobernador Civil de esta Provincia, en uso de las atribuciones que le están conferidas, ha tenido a bien imponerle la multa de DOSCIENTAS CINCUENTA PESETAS, por haber celebrado a las 14 horas del día 27 del actual una conferencia telefónica desde el Hotel Europa en dialecto catalán.

Lo que participo a usted para su conocimiento, significándole que dicha multa deberá hacerla efectiva en esta Comisaría, en metálico y en el plazo improrrogable de 5 días.

Dios guarde a usted muchos años. VIVA ESPAÑA. IIº AÑO TRIUNFAL.

San Sebastián, 30 de julio 1937.

Pel que es veu, dels valors que refereix aquest eloqüent document històric la ministra Chacón conserva l'estimació per la nostra llengua i el "Viva España".

Comentaris

  1. Aquesta Chacon s'ha envoltat massa temps de militarets que quan fan referència a aquest país mediocre del sud d'Europa o país avançat del nord d'Àfrica l'han d'anomenar: Ejpañññññññññña! No saben dir-ho d'altra manera, pq sinó podria entendres com una estat plural on hi tindrien cabuda gent que ahir,avui (i provablement demà) no s'hi sent idendificada, per una qüestió de dignitat i identitat.

    Ja se sap que aquestes males costums poden acavar contagiant la higene mental dels dèbils, com els PSOEts, que creuen que per haver-se criat al voltant de la ciutat contal són tan catalans com Lluís Companys (tot i ignirar i menysprear la resta de Catalunya, per una qüestió purament de desequilibri demogràfic, enfotentsent de que hi sobrevisqui l'arrel de la nació catalana).

    Quina colla d'incrèdols. No són dignes d'aquest petit i maltractat, però valent país.

    Jo confio que encara hi hagi vida dins dels PSC, i es facin valdre, pq sinó seran els primers en ésser esborrats del panorama polític catalanista (definitivament, es clar).

    ResponElimina
  2. No deixa de ser una rebequeria per la mani del 10-J, senyal que estan acollonits. Si no paguen que els tallin l'aigua. Ha veure si marxen.

    ResponElimina
  3. D'acord, Alyebard.
    La llàstima és que la Xacona ha cedit i la factura es pagarà. Del contrari, jo hauria estat partidari de no parlar-ne més i deixar que els tanquin l'aigua.
    Per altra banda, permeteu-me, la xusma militaresca em fa tant fàstic, sobretot l'espanyola, que no els puc veure de cap altra manera que com autèntics assassins executius o en potència legalitzats. Ho dic així de clar perquè ho vaig viure en més d'una ocasió. Per altra banda, tocar aquest tema, és caure amb la discusió interna d'Espanya.

    Toquem temes més engrescadors i no tant funeraris, si us plau: L'alliberament dels toros (com anys enrere amb la prohibició de la matança del porc!), les set vegueries, etc.

    ResponElimina
  4. No oblidem que la Chacón va anar a perfecionar estrategies per a minar l'idependendisme al mateix Canada, a veure com ho feien ells per aprendre i pobra noia no l'hi ha servit de res. Amb babades com aquestes encara creix la famosa "desafecció" al psc-psoe i a l'espanya eterna.

    ResponElimina
  5. Llull, comparar los toros (espectacle públic de la tortura d'un bou, fins la mort per diversió, síbol espanyolista) amb la matança del porc (esdeveniment familiar on es mata a un porc per menjar, símbol de la Catalunya rural)demostra ser molt de ciutat.

    La butifarra negra és fa principalment amb la laringe, faringe i llengua del porc, amb una mica de greix i molta sang que és la que l'hi dona el color i gust, tot enfundat amb lo budell gros, que és més resistent.

    Ho explico per a que els que feine cara d'acollonits quan matavem el porc i eren invitats (familia política o de lluny generalment) són els mateixos que es queden a mig mostegar quan els hi expliques que és lo que mengen.

    Visca la terra i les NOSTRES tradicons.

    Toros a Espanya, bous a Catalunya, no biceversa.

    ResponElimina
  6. Ara, aquest és un gran moment per la dignitat de la humanitat!!!
    Ara, els toros podran viure traquilament a Catalunya. Almenys, sabran que si són utilitzats pels humans, no ho seran pas pel gaudi, morbós, de les persones de Catalunya.

    Ens queda pendent, alerta, els corre-bous. Les "corrides de toros" també eren tradició de Catalunya. Els historiadors ho sabeu prou.
    La cultura actual, però, no ens permet aquesta salvatjada. En conseqüència, tampoc, hem de permetre la salvatjada del corre-bous, per més que aquesta salvatjada també sigui nostre.

    Guanyem en dignitat pròpia!

    ResponElimina
  7. L'endemà del correbous el bou pastura i carda amb vaques com si res, ni seqüeles físiques ni psíquiques.

    L'endemà de la "corrida",... no hi ha endemà pel toro.

    Són dues coses tant diferents que sorprèn que es fiquin al mateix sac.

    Però per aquest mateix motiu, aquí a Catalunya hem prohibit las Corridas però es respectaran els correbous i sinó ja es veurà.

    Avui lluitant contra el centralisme madrileny, demà contra el barceloní.

    Visca les Terres de l'Ebre! Visca els catalans!

    ResponElimina
  8. No crec que sigui centralisme ni molt menys barceloní!!
    Almenys a mi no m'agradaria gens ni mica que em posessin dues teies al cap per purament divertir-se uns quants... Esclar, l'endemà podré anar a cardar llana tranquilament perquè no m'hauran matat, gràcies!

    No visqueu tant ressentits, si us plau. Ja proclamarem la Rep. Indep. de l'Ebre.

    ResponElimina
  9. Llull, company.

    No em cal ser de les terres de l'Ebre per defensar-les com a pròpies. Això, no se si són les aigües empestades del Llobregat, però en altres latituts no es compren, ni comparteix.

    Pq creieu que a era Val d'Aran no cau bé lo català?

    Com voleu defensar el territori si en desconeixeu o menyteniu els seus habitants, costums i tradicions? A mi no em passa collavall prohibir els castellers per perill dels nens que hi pugen ni prohibir els correfocs per perill d'incendis i la pirotècnia!

    Es digui lo que es digui, la defensa dels animals a esset la visagra per poder prohibir-los, però el catalitzador a estat que tot i que històricament fossin arrelats com un costum i tradició més, avui en dia els toros s'identifiquen àmpliament amb l'Espanya profunda i a Catalunya això, com és natural, estorba.

    Fotre al mateix sac la matança del porc, correbous i "corridas" es no saber de que s'està parlant.

    Ara bé, és llògic que un dia o altre, en un aspecte no coicidís amb vos Sr.Llull.

    Salut i visca Catalunya!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…