Ves al contingut principal

Aparteu-vos, que vinc

La carretera és un veritable laboratori social. Una mena d'escola de vida. Són tantes les actituds del personal que es reflecteixen en la manera de conduir i de conduir-se. Sembla mentida que una sola activitat pugui aplegar i reflectir d'una manera tan patent els vicis col·lectius. Si en aquesta selva, en vaig parlar fa setmanes, destaca per sobretot de tot l'espècie anomenada els de la via del mig (aquells que pronuncien amb satisfacció la frase "hem vingut molt bé"), darrerament està prenent nova embranzida, arribant a les primeres posicions del hit parade, la tipologia dels aparteu-vos, que vinc. De fet, podem afirmar que aquests últims estan esdevenint els veritables reis de les rondes de Barcelona.

Ells transiten per la ciutat, però amb unes ganes irrefrenables d'introduir-se al carregat torrent sanguini de la capital catalana. De manera que, quan enfilen la recta descendent d'incorporació no hi ha qui els aturi. Algun pertorbat de la llei i l'ordre (pensen ells) els ha posat al final un cediu el pas, però ells no estan disposats a aturar la seva anhelant entrada. De cap manera. Ells acceleren fins a introduir-se al bell mig de la ronda. Si algú té la cara dura de trobar-se en la seva trajectòria abans que ells, mala sort.

L'altre dia, a la meva dona se li va acudir frenar al final de la incorporació, just en el punt marcat per al cediu el pas. Què fas. Un energumen ens va dedicar tota la gama d'improperis i gestos que podeu suposar. No ens varem atrevir a contestar. Perquè, imagineu-vos, no només pertanyia a aquella espècie sinó que era un dels exemplars més perillosos de la manada: conduïa un flamant quatre per quatre! Aparteu-vos, que vinc. N'hi ha tants que funcionen així per la vida...

Comentaris

  1. A mi en fan gracia (es un dir) els camions que s'incorporen a la via principal: Es paren, et veuen venir d'un tros lluny i en lloc de cedir-te el pas com indica la senyal, surten i "si no et pares, ja et pararé jo". La gracia es que mentre van sortint aixequen la ma demanant-te perdó.

    ResponElimina
  2. Per desgràcia en hi ha arreu dels que practiquen la política de l"apareteu-vos que vinc".
    I així ens va...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…