Aparteu-vos, que vinc

La carretera és un veritable laboratori social. Una mena d'escola de vida. Són tantes les actituds del personal que es reflecteixen en la manera de conduir i de conduir-se. Sembla mentida que una sola activitat pugui aplegar i reflectir d'una manera tan patent els vicis col·lectius. Si en aquesta selva, en vaig parlar fa setmanes, destaca per sobretot de tot l'espècie anomenada els de la via del mig (aquells que pronuncien amb satisfacció la frase "hem vingut molt bé"), darrerament està prenent nova embranzida, arribant a les primeres posicions del hit parade, la tipologia dels aparteu-vos, que vinc. De fet, podem afirmar que aquests últims estan esdevenint els veritables reis de les rondes de Barcelona.

Ells transiten per la ciutat, però amb unes ganes irrefrenables d'introduir-se al carregat torrent sanguini de la capital catalana. De manera que, quan enfilen la recta descendent d'incorporació no hi ha qui els aturi. Algun pertorbat de la llei i l'ordre (pensen ells) els ha posat al final un cediu el pas, però ells no estan disposats a aturar la seva anhelant entrada. De cap manera. Ells acceleren fins a introduir-se al bell mig de la ronda. Si algú té la cara dura de trobar-se en la seva trajectòria abans que ells, mala sort.

L'altre dia, a la meva dona se li va acudir frenar al final de la incorporació, just en el punt marcat per al cediu el pas. Què fas. Un energumen ens va dedicar tota la gama d'improperis i gestos que podeu suposar. No ens varem atrevir a contestar. Perquè, imagineu-vos, no només pertanyia a aquella espècie sinó que era un dels exemplars més perillosos de la manada: conduïa un flamant quatre per quatre! Aparteu-vos, que vinc. N'hi ha tants que funcionen així per la vida...

Comentaris

  1. A mi en fan gracia (es un dir) els camions que s'incorporen a la via principal: Es paren, et veuen venir d'un tros lluny i en lloc de cedir-te el pas com indica la senyal, surten i "si no et pares, ja et pararé jo". La gracia es que mentre van sortint aixequen la ma demanant-te perdó.

    ResponElimina
  2. Per desgràcia en hi ha arreu dels que practiquen la política de l"apareteu-vos que vinc".
    I així ens va...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas