Ves al contingut principal

Serà històrica

Es palpa en l'ambient. Serà històrica. És el que veig en el meu entorn. Una mobilització ciutadana sense precedents. Convocatòries a dojo de parents, amics i companys de feina o de lluites. El correu electrònic treu fum. El país és madur i, com a tal, la seva gent amb un mínim de pols polític pensa sortir (gairebé) en bloc a defensar-ne la dignitat. Aquesta manifestació, a més, tindrà el caire més independentista de les que s'han conegut a la història recent. Els polítics es pensen que amb les seves rebequeries poden desmobilitzar el poble. Però no és veritat. Com diuen els Mesclat dels Borbons, "no saben fins a quin punt arribem a passar d'ells". L'estratègia dels federals de crear conflicte per desanimar la participació no ha funcionat. Fa temps que, xipollejant en el fangar, no saben el que es moure's per alguna cosa que no sigui l'interès particular. Durant el procés de Consultes, amb comptades excepcions de bona gent (que n'hi ha a tot arreu) han vist com se'ls escapava de les mans la iniciativa al carrer.

A la manifestació històrica d'aquest dissabte de juliol es comprovarà una vegada més que la única idea que, avui per avui, té força per engrescar i il·lusionar en la construcció d'un país millor, més pròsper i plenament democràtic és l'independentisme. Que només podem trobar esperança en la lluita contra la crisi disposant dels recursos propis d'un estat. En veure el mar d'estelades que els segueix, els centenars de milers de catalans que cridaran independència, el president Montilla es deprimirà, l'Artur Mas comprovarà amb els propis ulls que ja hem guanyat la majoria social i Joan Puigcercós copsarà la necessitat d'estendre la seva coherència independentista més enllà de les campanyes electorals. Una vegada més, els ciutadans els donarem una lliçó. Farem un nou pas per apropar-nos a la llibertat. Serà històrica.

Comentaris

  1. Efectivament,
    N'Al ha resumit amb tres paraules el discurs que volia escriure:
    "- I demà què...!?"
    Perquè aquesta sentència del TC és un COP D'ESTAT INSTITUCIONAL en tota regla. I, així anem, emprenyant-nos cada vegada que ens fan veure que la seva benevolènça té un límit. Així ens va des que en Colom va ser saquejat del seu Descubriment d'Amèrica (...pobres americans!) Els castellans van adquirir el costum de viure sense fotre brot, posant-se noms recargolats volent assemblar-se a una noblesa desitjada, que ni els era pròpia. Actualment, segueixen volent viure del nostre treball i, per tant, ens priven de qualsevol iniciativa que ens permeti començar a sentir-nos una mica més lluires.

    ...i demà què?
    Dilluns seguirem anant al treball a cotitzar per les arques d'Espanya... submisos i contents de tenir un treball... Tot plegat, no sigui com aquells pobres esclaus que quan els donaven la carta de llibertat, no en sabien què fer-ne...!!

    Ramon Llull

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…