Ves al contingut principal

Temps de rebaixes


Som en temps de rebaixes. El Tribunal Constitucional espanyol va emetre sentència quaranta-vuit hores abans que comencessin els tradicionals descomptes d'estiu al comerç, un fet del tot premonitori de les seves intencions. Aprofitant l'obertura en diumenge, faig una sortida en família. La pluja inesperada, xàfec d'estiu, ens obliga a refugiar-nos. Els meus fills aprofiten per pujar, baixar i rebregar un dels cotxes de pega de les galeries de l'eix comercial de Sabadell. Aquells tan simpàtics que mengen amb voracitat monedes d'un euro. Mentre procuro limitar els danys, observo l'aparador de la botiga del davant, d'una coneguda marca de roba italiana famosa per la seva agressivitat publicitària.

No pot ser. Què és el que veuen els meus ulls? En només uns dies, l'aplicació de la sentència del Tribunal Constitucional ja ha arribat als indrets més inesperats del "territorio nacional". La veig perfectament aplicada a aquell aparador. A l'esquerra, un pegat incorporat amb posterioritat a la confecció del gran cartell verd que li fa de base esmena només la versió catalana del text: "rebaixes fins al 50%". En canvi, a la dreta, la versió espanyola, resultat d'una altra mena d'interpretació constitucional més generosa, com correspon als seus dominadors destinataris, diu el següent: "rebajas desde 50%". Fixeu-vos com una petita modificació del text (fins i tot de matís interpretatiu) pot portar canvis tan determinants sobre la realitat. Per a uns, el 50% de rebaixa és un màxim, per els altres, és el mínim. Així d'arbitrària és Espanya amb els catalans. Especialment, amb l'esforç econòmic dels catalans. Perquè som en temps de rebaixes.

Comentaris

  1. Com és que, ni tan sols com a acudit, em sorprèn??

    Cornuts i pagant el beure, com sempre...

    ResponElimina
  2. Molt bona, Granollachs, molt bona!!
    És curiosa tanta burriqueria. A més a més, a la foto hi veig que davant del rètol en català hi han posat maniquis i, en canvi, el castellà se'l veu en tot l'esplendor. És una expressió més del despreci a tot el que no sigui espanyol.
    Hauria estat interessant preguntar-li al director del comerç si parlant castellà, tal peça me la cobrarà al mateix preu que amb català o no. Si teniu un moment, estaria bé dedicar-li un moment a que ho aclareixi.

    Referent al tema de la manifestació de dissabte vinent, hi ha molts nervis, massa. Cal serenitat i no enfrontar-nos gratuïtament. A l'espai d'en Cuní d'avui acabo de presenciar, entremig d'un gran pa-amb-tomàquet, un enfrontament entre protagonistes del col·loqui, un enfrontament dels que es fan mal.
    Seguint amb el mateix tema, és òbvi que en Montilla vol acaparar la feina feta d'Òmnium i, aquests no es volen deixar prendre el treball popular. Avui es reuneixen a ca l'Òmnium totes les forces polítiques per veure de consensuar una actitud comuna. Tant de bo la Directora ho aconsegueixi.
    Al meu entendre, el poble, representat ara per l'Òmnium Cultural, ha d'anar davant de tot, encapçalant la manifestació. A continuació, i sense espai de gent entremig, totes les institucions catalanes.
    Primer, el poble, que és qui ho ha refrendat; Segon, el Parlament, que és l'organisme que emana del poble; Tercer, la Generalitat que és qui interpreta i executa la voluntat del poble.
    Crec que en Montilla vol massa protagonisme i confón l'autoritat amb el protagonisme.
    Va correr com un boig per ser el primer de la classe fent aquella roda de premsa i, ara, vol seguir menjant la feina d'Òmnium.
    Massa gana, Sr. Montilla!

    ResponElimina
  3. Ha desaparegut la nota que us havia escrit fa un moment. Tinc la impresió que hi tenim fullets...

    ResponElimina
  4. Que bo el pegat, no tenen ganes de fer-ho bé i de demanar a un lingüista que vol dir realment la traducció. Molt bon post.

    ResponElimina
  5. Deia abans que seria interessant que preguntessim al director d'aquest establiment, el preu en català i en castelà de qualsevol producte que tinguin a mà, a veure quina diferència hi ha. Aquesta observació és molt bona i se la podria explotar. És més, observeu que els maniquís estan tapant el rètol en català. En canvi, el rètol castellà està tot cofoi sense que res el pugui tapar.

    Deia, també abans, que hi ha molta tensió politico-mediàtica amb tot això de la manifestació de dissabte vinent. En Montilla es pensa que hi té dret a encapçalar una manifestació popular, i no és així.
    El Referèndum (pobret!) el va votar el poble. Per tant, és el poble qui s'ha de manifestar. Després del poble, ve el Parlament; i, a continuació l'executiu, en Montilla. En canvi. vol ser el primer!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…