Ves al contingut principal

Tot esberlant el mur (V): pilotes fora

Abans de marxar de vacances, el director dels Serveis Territorials del Departament d'Educació a la meva comarca ha tingut a bé contestar el meu últim escrit. Darrerament, per norma, em comunica que ha estat adreçat més amunt, en concret, a la Directora General d'Atenció a la Comunitat Educativa. I s'ha acabat el bròquil. Pilotes fora. Es veu que el porxo il·legal que s'ha fet fer a casa seva no només és físic (vegeu un dels apunts anteriors d'aquesta sèrie), sinó que també té alguna cosa de mental: li serveix per protegir-se sistemàticament de la que cau. En aquest cas, dels nostres recursos i escrits. En terminologia de rugbi, ens ofereix autèntiques puntades de peu defensives. Abans contestava coses que no tenien res a veure amb el que demanàvem; ara opta per fer pam i cap amunt.

Vegeu-ne sinó. Els dos darrers escrits rebotats fan referència, el primer, als motius específics pels quals els Serveis Territorials han fet entrar un alumne a l'escola que nosaltres volem, a dit i a mig curs, passant del procés de preinscripció que per a nosaltres constitueix un mur insalvable; i, l'altre, a la justificació de la documentació que els permet afirmar que han consultat el nostre cas a l'Agència Catalana de Protecció de Dades, institució que afirma no haver estat mai contactada per ells sobre aquest tema. Em pregunto amb la meva dona perquè cal que em contesti la Direcció General d'Atenció a la Comunitat Educativa si es tracta de dos qüestions que atenyen directament a procediments efectuats pels mateixos Serveis Territorials als quals m'he adreçat.

I ara, la veritat, tinc curiositat per fer una prova. Divendres entraré al registre (clic, clac) una nova petició: què penseu, enviaran també més amunt l'escrit en què els preguntaré perquè tot ho remeten a la Direcció General d'Atenció a la Comunitat Educativa? Amb el seu porxo mental, són capaços.

Comentaris

  1. Benvolguts bons patricis,
    Com que ens cal coratge, mireu aquest vídeo. És fantàstic! Mireu-lo fins el final!!
    http://vimeo.com/4941499

    Bon Granollachs,
    llegeix una vegada i dos, i tres i les que et calgui l'Astèrix a les Dotze (?) proves de l'Administració. Capgira el tema del revés i torna-la boja abans que t'hi tornin a tu.

    Ramon Llull

    ResponElimina
  2. He tingut un moment d'estrany deliri i he escoltat un debat que començaven just en aquell moment a CNN+. Conclusions:
    - Som radicals nacionalistes perifèrics.
    - El TC ha posat les coses al seu lloc.
    - Els qui diem que som una nació, tenim un caos mental.
    - La sort que tenen és que de moment no som violents.
    - Cal deixar passar uns dies per a que se'ns passi el cabreig nacionalista.
    - A les pròximes eleccions catalanes, el pacte PSC / CiU posarà les coses a lloc i els nacionalistes quedaran desactivats.
    - Zapatero i Duran Lleida es piquen l'ullet confabulats en deixar passar aquest temps electoral.

    Amb el que no compten, és amb una possible majoria independentista. No els cap al cap cap reacció electoral diferent de la d'anar pasturant cargols...

    Com mantenir aquest caliu fins les eleccions??
    Crec que les institucions privades no poden descansar aquest estiu, no poden abaixar la guàrdia.

    Ramon Llull

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…