Ves al contingut principal

Trastorns bipolars

Fa algunes setmanes parlava en un apunt sobre la malaltia psiquiàtrica del nostre "estimat" primer Borbó Felip V. Dels canvis d'humor i d'ànim que el portaven de la depressió a l'eufòria sense solució de continuïtat. Als nostres socialistes utòpics (no els clàssics del segle XIX, sinó els federalistes catalans d'avui) els passa quelcom semblant. Volen i dolen. Són espanyols i catalans. Han de retre homenatge el gran Zapatero i alhora defensar els interessos culturals, polítics, socials i econòmics de Catalunya. De tant anar d'una banda a l'altra, cada dia se'ls veu més desequilibrats. La darrera manifestació de la malaltia té forma de senyera (amb permís d'en Quim Monzó).

Resulta que a totes les reunions preparatòries de la manifestació, durant tot un any, els representants del socialisme utòpic català sempre havien acceptat el lema Som una nació. Nosaltres decidim. Però ara estan en la fase B de la malaltia (etapa depressiva) i temen que els amics del PSOE s'enfadin. Especialment, des del moment en què ells (i en Duran) van començar a palpar en l'ambient que l'esclat independentista del noranta per cent dels assistents a la manifestació serà històric.

Per això ens han muntat el pollastre del lema i la senyera. Tots els altres que hi volem anar tenim clar que acceptem la capçalera proposada per l'Òmnium. Ells, ara, no. Sols contra el món. Si necessiten un psiquiatra fora bo que hi anessin ells solets, sense embarcar-nos als altres. La resta, no tenim perquè pagar els seus brots esquizofrènics. Estem sans i respirem aire cada vegada més pur. El núvol de trenta anys d'engany es va dissipant i la majoria comença a veure-hi clar. Que ens deixin en pau, que ara veiem llum al final del túnel. Somniem com en Llach.

Comentaris

  1. SOMNIEM, i BEN DESPERTS!

    SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM.

    VISCA CATALUNYA

    ResponElimina
  2. Serà divertit, o si més no curiós, veure un grupet de socialistes desubicats enmig d'una marea d'estelades, crits unànimes d'independència i efervescència catalana...

    Jo voto per anar a envoltar-los amb les nostres estelades i, enmig de la "voragine" general, fer-los saltar i botar amba algun càntic tipus "boti boti boti XXXXX qui no boti", entenent XXXXX com Zapatero, espanyol, socialista, polític venut... el que surti.

    Crec seriosament que dissabte el Sr. Montilla desitjarà més que mai no ser president... a veure si la idea li cala als ossos.

    Fa fàstic, molt fàstic, veure algú defensant la causa, cinc minuts després posant-hi pegues, cinc minuts després dient que no hi faltaran, però que potser si , però que millor que no cridem gaire alt, i que senyeres sí, estelades no, que no ens passsem que potser a Madrid s'enfaden, que ara vinc ara marxo.

    Tan simple com que si no s'ho creuen, no cal que vinguin, no els volem ni els necessitem.

    Bon dimecres!

    PD: Ich bin heute mehr denn je deutsche

    ResponElimina
  3. A veure, "Rata Sàbia", què vols dir que "Ara més que mai ets alemany"? Aclareix-m'ho!
    Perquè crec que aquí tots o gairebé tots som catalans universals. Crec que està ben clar.
    No ens hem d'identificar mai de cap manera en cap mena de comportament de ningú per poder ser nosaltres mateixos, propis.
    Espero que no hi hagi cap mena d'identificació més fosca que jo no vulgui veure-hi.
    Per què ho has posat en alemany??
    Et fa por dir-ho sense embuts??
    Què hi vols dir???

    SERIOSITAT, sisplau!!

    ResponElimina
  4. Tan simple com que parlava de futbol...

    ResponElimina
  5. Vatua lo món!! Perdona. Quin ridícul! No hi havia caigut gens ni mica...
    Esclar, un és tant vell i ha vist tantes coses, que es dispara només sospitar res.

    Salutacions!
    Buf...!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…