Ves al contingut principal

Venir d'Equador a morir per Valladolid

L’absurd model d’infraestructures ferroviàries radials dissenyat durant les darreres dècades pels populars i els socialistes espanyols, no només comporta l’empobriment industrial i comercial del nostre país a major glòria d’Espanya i la seva capital, sinó que també facilita accidents de la magnitud del de fa dies a Castelldefels. Abans que caigui en l'oblit, no deixo escapar l'oportunitat de dir-hi alguna cosa. No es tracta de justificar l’acció dels qui van decidir travessar a peu les vies. El seu comportament s’insereix en un feix d’actituds d’incivisme i irresponsabilitat esteses al nostre país en gairebé tots els ordres de la vida pública. Són també el resultat de dècades de conreu d’un individualisme salvatge i del desmuntatge dels elements cohesionadors de la vida col·lectiva. I també del nivell de formació dels immigrants que ens han triat.

Però, dit això, com s’entén (com deia un lector anònim d'aquest bloc) que un tren circuli a 150 quilòmetres per hora per un baixador de platja on s’aturen trens del servei de rodalia? Algunes imatges sobre el pas a aquesta velocitat dels trens per l’estació fan autèntica feredat i porten a pensar que el que és estrany és que no hi hagi hagut cap desgràcia abans. Només la bogeria, la histèria anticatalana que és un tret distintiu del nacionalisme espanyol governant, de dreta i d’esquerra, pot haver justificat que, després de més de vint anys de desplegament del model espanyol d’alta velocitat, la línia que ha de connectar algun dia València i Barcelona no estigui encara en funcionament. Si així fos, ens hauríem estalviat aquestes víctimes que, sense saber-ho, han perdut la seva vida, més enllà del seu acte imprudent, per un disseny centralista d’Espanya. Entre altres motius, perquè era prioritari l’AVE Madrid-Valladolid.

Comentaris

  1. Precisament, sobre aquest tema, amic Granollachs, vaig apuntar altres disbarats de RENFE al diari Avui i en vaig rebre fortes protestes.
    Això sí, en Joaquim Nadal sempre tan tossut com un ase afirmant que, com amb la Sagrada Família, tot està en condicions perfectes, de manera categòrica, contundent, gairebé insultant.
    Llavores, dic jo, per què segueixen essent les andanes tan baixes si no és per poder-les baixar a les vies amb total impunitat? Per què no posar-les a l'alçada de les portes dels trens? Hi guanyariem qualitat de servei i de seguretat. Però no, tot és perfecte! Per què no fer una obra tan senzilla i barata com posar-hi separadors de vies a cada estació? No, perquè els enginyers asseguren que és impensable que ningú travessi les vies. I, senyors, he vist travessar vies des que era molt petit i anava agafat de la mà. Recordo, per exemple que a l'estació de St. Cugat del Vallès un soldat va quedar atrapat entre dos trens. Va salvar la vida perquè es va tirar ràpidament a terra i, va sortir arrossegant-se per sota d'un dels trens. Eren, però, trens lents els de fa 55 anys... Ara, això ja és del tot impossible, fer aquests miracles.
    Però en Joaquim Nadal, amb el seu soci Blanco, segueix dient que tot ho fa perfecte, tossut com un ase davant de l'evidència.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Granollacs, d'acord amb el diagnòstic però discrepo amb la etiologia. L'AVE n'és la causa, no la medicina. El projecte politic de centralisme ferroviári que comporta l'AVE ha arraconat els trens de rodalies des de tots els punts de vista: seguretat, eficàcia, comoditat, etc. Els treballadors, la societat, necessitem un transport public de proximitat, no contaminant, per a anar a treballar. No és prioritari anar a Madrid o a Valencia a 300 per hora. l'AVE és el frau més gran de tot el segle XX.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…