Ves al contingut principal

Això no podia acabar bé



Durant els darrers anys han arribat a Espanya milers de milions d'euros d'ajuts europeus. Molts, però que molts diners, dels anomenats fons estructurals i de cohesió. Diners regalats, guanyats sense esforç. Al poble on passo l'estiu s'està a punt d'inaugurar un Centre d'Interpretació que ha costat gairebé 850.000 euros. Em sembla un luxe absolutament inexplicable. Quantes coses, necessitats bàsiques, del dia a dia, es podien haver millorat amb aquesta inversió? Diuen que no sé quins estudis de no sé quines universitats americanes han demostrat que la majoria dels qui els toquen grans premis a la loteria acaben (analitzat el seu cas deu anys més tard) molt pitjor que abans de rebre'ls. No sé si són científics aquests estudis, però la conclusió a la que arriben a mi em sembla de pur sentit comú.

No es pot edificar un patrimoni sòlid (ep, des de la legalitat i l'ètica) sense lluita, sense treball constant i diari. I això val tant per a les persones i famílies, com per a les comunitats, per a les nacions. El contrari desincentiva l'esforç i fa caure la productivitat. L'actual crisi econòmica així ens ho ensenya. Regalar diners de forma descomunal i generar un sagnant i insuportable dèficit fiscal a les comunitats que treballen no significa exercir la solidaritat, sinó ajudar a que els altres, els perceptors, es mantinguin en la indigència. Algú creu que el nivell de despesa pública d'aquests últims anys podrà continuar. Que es podran fer més Centres d'Interpretació de 850.000 euros en poblacions que no superen el miler d'habitants. Només aquells qui treballin i s'esforcin podran surar. Rebre enormes fluxos de diners de franc, siguin d'Europa o de Catalunya, no és la millor manera d'edificar una economia. Els espanyols patiran, i molt, durant els propers anys.

Comentaris

  1. 1 de 4 € que ha arribat de la CEE en ajudes a España s'han quedat a Andalusia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…