Ves al contingut principal

Això no podia acabar bé



Durant els darrers anys han arribat a Espanya milers de milions d'euros d'ajuts europeus. Molts, però que molts diners, dels anomenats fons estructurals i de cohesió. Diners regalats, guanyats sense esforç. Al poble on passo l'estiu s'està a punt d'inaugurar un Centre d'Interpretació que ha costat gairebé 850.000 euros. Em sembla un luxe absolutament inexplicable. Quantes coses, necessitats bàsiques, del dia a dia, es podien haver millorat amb aquesta inversió? Diuen que no sé quins estudis de no sé quines universitats americanes han demostrat que la majoria dels qui els toquen grans premis a la loteria acaben (analitzat el seu cas deu anys més tard) molt pitjor que abans de rebre'ls. No sé si són científics aquests estudis, però la conclusió a la que arriben a mi em sembla de pur sentit comú.

No es pot edificar un patrimoni sòlid (ep, des de la legalitat i l'ètica) sense lluita, sense treball constant i diari. I això val tant per a les persones i famílies, com per a les comunitats, per a les nacions. El contrari desincentiva l'esforç i fa caure la productivitat. L'actual crisi econòmica així ens ho ensenya. Regalar diners de forma descomunal i generar un sagnant i insuportable dèficit fiscal a les comunitats que treballen no significa exercir la solidaritat, sinó ajudar a que els altres, els perceptors, es mantinguin en la indigència. Algú creu que el nivell de despesa pública d'aquests últims anys podrà continuar. Que es podran fer més Centres d'Interpretació de 850.000 euros en poblacions que no superen el miler d'habitants. Només aquells qui treballin i s'esforcin podran surar. Rebre enormes fluxos de diners de franc, siguin d'Europa o de Catalunya, no és la millor manera d'edificar una economia. Els espanyols patiran, i molt, durant els propers anys.

Comentaris

  1. 1 de 4 € que ha arribat de la CEE en ajudes a España s'han quedat a Andalusia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…