Ves al contingut principal

Al peu del canó

Aquest estiu serà excepcional. El país bull amb foc roent. En part per aquest motiu i en part perquè aquest és un bloc jove (poc més de quatre mesos d'activitat), amb moltes ganes de parlar, m'he fet el propòsit de continuar posant carn a la graella durant les properes setmanes. Així, doncs, intentaré mantenir el ritme marcat fins ara d'un apunt diari. Encara que no pugui comentar els aspectes de l'actualitat més punyent. Serà un petit canvi. Per parlar potser més del nostre passat col·lectiu i abordar qüestions de fons. Deixarem el vol rasant i pujarem de cota. O potser no, ens ho anirà marcant el dia a dia. Escriure un bloc porta a sorpreses gairebé diàries.

Avui marxo de vacances. Les Terres de l'Ebre m'esperan (amb els meus). La fractura digital dificulta, més enllà d'altres realitats, la comunicació d'aquest petit país amb la resta de la nació i del món. Esperem, però, que sigui viable la continuïtat d'aquest bloc durant les properes setmanes. Hi trobaré amics i condicions especials per al descans. I més temps per disfrutar dels fills i la companyia de la parella. Conèixer nous indrets. Respirar i oxigenar-se. Cal recuperar forces, moltes forces, que la tardor s'albira apassionant per al nostre projecte. Entretant, espero, aquí tindreu aquest bloc, al peu del canó.

Comentaris

  1. No sé si ara ja l'hauran obert, el Santuari de Cardós. Durant un estiu llarg, quan els meus nanos eren petits, anàvem de bon matí al massís de Cardós i, el vespre passejavem pels camins del Delta.
    A Cardós ens havíem d'emportar els esmorzars perquè aquest lloc tan bonic estava tancat tot l'any. Llàstima.
    Terres precioses!, i Bones Vacances, com el Bones Festes...!

    ResponElimina
  2. Bones vacances! Esperem aquests apunts més històric! Però que t'estranyi haver de comentar alguan cosa més. Aquest agost pot ser força mogudet!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…