Ves al contingut principal

Caçar en territori hostil



Amb la distància de qui escolta la televisió com a música de fons, he sentit a en Joan Puigcercós afirmar que Esquerra busca el vot dels socialistes decebuts de l'impossible model federal. Set anys d'estratègia enfollida de submissió de facto a l'autonomisme per arribar a aquest moment, per forçar aquesta disjuntiva. Per assolir el temps en què, suposadament, el fracàs del model que defensa històricament el PSC podia posar el 35% dels votants independentistes d'aquest partit en el radi d'acció dels republicans. Som en l'èxtasi de la priorització de l'eix ideològic sobre el nacional. Una altra mostra, novament, de la voluntat de l'actual direcció de mantenir-se en l'error, de ser incapaç de llegir ni els temps ni les fórmules que calien per assolir la majoria social.

Perquè ara precisament, quan tot sembla abonat per a aquesta invasió de l'espai electoral federalista que fins ara conreava en exclusiva el PSC, ara, dic, Esquerra comprovarà com gairebé tots els votants socialistes que desertaran (en massa) ho faran en direcció a Convergència i Unió. És a dir, no es guiaran per la seva hipotètica adscripció a l'eix ideològic, sinó per altres consideracions. Paradoxes del destí, ho faran no precisament perquè CiU hagi practicat set anys de submissió al PSC, sinó per tot el contrari. I, entretant, Esquerra perdrà la meitat de l'electorat independentista que li era natural. Emprendre aventures en territori hostil mentre el teu castell es troba inerme i desproveït de subministraments és una veritable temeritat. Quan tot hagi passat, uns altres hauran de reprendre l'herència de Macià i Companys i començar des de zero.

Comentaris

  1. Sembla mentida com s'han pogut carregar un partit amb tanta història. No n'han deixat ni les sigles. Amb tot, és la seva única sortida. No poden ara fer un viratge perquè encara seria menys creible. Crec que es conformen a no perdre els que, més o menys, han estat d'acord amb la seva estratègia. Si viressin, potser els perdrien a tots, deuen pensar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.