Cervicàlgia

Nits d'insomni. També té gràcia que la nit més xafogosa de l'any, obligat a dormir amb la finestra oberta de bat a bat, un cop d'aire al clatell et deixi literalment KO. Ni antiinflamatoris, ni relaxants. Impossible dormir a partir de la matinada. Sortir disparat del llit, almenys, m'ha permès posar-me al dia del que en Salvador Cot denomina el vodevil de l'estelada. Portes que s'obren i tanquen. Desagrupats que es tornen a agrupar a l'entorn de la Solidaritat Catalana. Els amics de l'Uriel sortint d'Esquerra cap a la terra promesa. L'organització d'una assemblea de Solidaritat Catalana el 4 de setembre per a confegir les llistes. Alhora, un correu m'invita a fer d'apoderat de Reagrupament a les eleccions. En Cardús carrega contra els oportunistes i relativitza la unitat. Un tercer gran Salvador, en Garcia, ressuscita el terme tòxics referit a certs personatges del món independentista.

Tot plegat mareja qualsevol. El meu garbuix mental, accentuat pel Myolastan, comença a ser notable. Poc dotat com soc per a la propaganda cos a cos (per això faig aquest bloc de paraules escrites), està començant a inhabilitar-me força. Més fins i tot que aquell mal de coll que no m'abandona. Ahir varem tenir a dinar a casa els pares de la Mireia, companya dels nostres fills al jardí d'infància des del nou mesos de vida, ara de vacances a l'Ampolla. Bons patriotes. Independentistes convençuts. Gent amant de les tradicions catalanes. Pessimisme total. I que els havia de dir? Que votin exactament què? Volen abandonar Esquerra, el seu referent històric, però no troben nous punts de suport. És una crida medicamentosa a reagrupats i solidaris. Si us plau, féu la feina que heu de fer i deixeu-vos d'històries. Centenars de milers de catalans ho estan esperant. Els dies passen i la Chacón s'apropa.

Comentaris

  1. Si no van plegats Solidaritat i Reagrupament, passaran a la història com una anècdota.

    ResponElimina
  2. Millor passar a la història com una anècdota que com uns venuts. Sóc de Reagrupament, i els dirigents de SCI no volen la unitat, ens volen fer desaparèixer com organització. Repasseu els fets objectius i veureu que és així.

    Per una altra banda, què faran aquesta gent si surten elegida? l'Uriel ha recolzat el tripartit fins el darrer alè mentre ha estat diputat, i només ha saltat quan li ha quedat clar que anava de 14è per Barcelona. I en Tena? En Tena també ha estat a CiU fins que ha tingut clar que no es comptava amb ell.

    I en Laporta? En Laporta ens ha enganyat a tots. Però a mi m'ha quedat un cert descans. No conec ningú que vulgui votar en Laporta de grat. Segur que n'hi ha, i segur que traurà vots, però la gent no se'n fia, d'ell. A veure que fa.

    I de dissoldre'ns, res de res. Si volen que anem junt, haurà de ser en coalició. Les seves "llistes obertes" només ho seran pels candidats que no tenen possibilitats de sortir. Els primers llocs ja estan tots repartits. Bé, excepte a Tarragona, on, com sempre, ja esmolen els ganivets...

    ResponElimina
  3. Potser caldria pensar en Reagrupament i SC com una mena de CiU. Aparentment, el tema funciona. Dos partits però una federació.

    ResponElimina
  4. Tots els independentistes em mereixen un respecte, encara que estic sincerament preocupat pel caire que estan prenen les coses últimament. Els fets son, potser, les proves de les actuacions i aquestes son les filles de les intencions, i els fets d'en Laporta i companyia no em semblen gaire coherents des d'un punt de vista merament patriòtic. Entenent que el patriotisme es la màxima generositat en vers la teva nació. Els fets em diuen que renunciant Laporta a ser el cap visible de Reagrupament, com li oferia Carretero, però alhora, assimilant els continguts polítics de Reagrupament, el que fa es dividir en lloc de sumar. I mes: divideix perjudicant clarament una opció amb més recorregut que la seva. Llavors es evident que més que patriotisme el que hi ha son interessos particulars i això, com sempre ha passat, el que fa es de mur de contenció en el desenvolupament de l'independentisme unitari com a força parlamentaria. I fent això: son sincers Laporta, Tena i Beltran o amaguen altres intencions?

    ResponElimina
  5. No ets l'únic marejat (i t'ho diu un que ha tingut importants dolors de panxa i tb està amb medicació) per aquest tema. Tot plegat ja cansa. També he rebut aquest correu que comentes. Fins que no es posin d'acord, no el penso contestar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas