De fit a fit



Aquests dies, a Calaceit, vaig contemplar una varietat de correbous certament espectacular. Molt i molt divertida. A la plaça improvisada, els mossos del poble seuen en cercles de tres o quatre membres distribuïts per tot el perímetre. Absolutament immòbils. Alguns vestits de blanc; altres no tan discrets. Una vaqueta es passeja atreta per altres mossos atuïts de vermell que la fan anar d’una banda a l’altra. De tant en tant, s’atura davant dels mossos asseguts i arriba a posar-se a centímetres de la seva cara. Els mira de fit a fit. Normalment, canvia de direcció i continua endavant. Algunes vegades, decideix envestir-los i els mossos (un porta la samarreta esparracada) corren cames ajudeu-me fins a saltar fora de la plaça. La festa acaba amb un guanyador: l’últim, qui no s’ha mogut del seu lloc i no ha fugit. El veritable guanyador, però, a mi em sembla el brau, que ha demostrat la seva capacitat i força física.

A alguns lectors els ha desplagut que no prefereixi l’Artur Mas com a president de la Gestoria. Diuen que és catalanista, que ha votat a favor de l’autodeterminació i que molts votants de CiU són independentistes. Tot això és cert. També, que es preferible valorar les pràctiques polítiques i no les conviccions íntimes. I que, segons les enquestes, hi ha un 56% de votants independentistes a CiU i un 35% al PSC. És cert que uns combaten les nostres idees i els altres s’ho miren. Però, donem les voltes que donem, girem del dret o de l’inrevès, al final, arribem a la mateixa constatació: l’Artur Mas no vol encapçalar la lluita per la llibertat del nostre poble. Es manté impertèrrit en l’autonomisme. És el mosso guanyador dels bous de Calaceit: amb la vaqueta de la llibertat situada a un pam del seu nas, ha decidit aguantar i aguantar, mentre la majoria dels altres ja han anat decidint rendir-se a l’evidència de la seva superioritat.

Comentaris

  1. M'ha agradat la comparació que fas! Els polítics els hem de valorar per la seva acció parlamentària, pel que voten. Del que diguin, poc cas n'hem de fer. I en aquest aspecte, en ben poc es diferencien socialistes i convergents.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas