Ves al contingut principal

De fit a fit



Aquests dies, a Calaceit, vaig contemplar una varietat de correbous certament espectacular. Molt i molt divertida. A la plaça improvisada, els mossos del poble seuen en cercles de tres o quatre membres distribuïts per tot el perímetre. Absolutament immòbils. Alguns vestits de blanc; altres no tan discrets. Una vaqueta es passeja atreta per altres mossos atuïts de vermell que la fan anar d’una banda a l’altra. De tant en tant, s’atura davant dels mossos asseguts i arriba a posar-se a centímetres de la seva cara. Els mira de fit a fit. Normalment, canvia de direcció i continua endavant. Algunes vegades, decideix envestir-los i els mossos (un porta la samarreta esparracada) corren cames ajudeu-me fins a saltar fora de la plaça. La festa acaba amb un guanyador: l’últim, qui no s’ha mogut del seu lloc i no ha fugit. El veritable guanyador, però, a mi em sembla el brau, que ha demostrat la seva capacitat i força física.

A alguns lectors els ha desplagut que no prefereixi l’Artur Mas com a president de la Gestoria. Diuen que és catalanista, que ha votat a favor de l’autodeterminació i que molts votants de CiU són independentistes. Tot això és cert. També, que es preferible valorar les pràctiques polítiques i no les conviccions íntimes. I que, segons les enquestes, hi ha un 56% de votants independentistes a CiU i un 35% al PSC. És cert que uns combaten les nostres idees i els altres s’ho miren. Però, donem les voltes que donem, girem del dret o de l’inrevès, al final, arribem a la mateixa constatació: l’Artur Mas no vol encapçalar la lluita per la llibertat del nostre poble. Es manté impertèrrit en l’autonomisme. És el mosso guanyador dels bous de Calaceit: amb la vaqueta de la llibertat situada a un pam del seu nas, ha decidit aguantar i aguantar, mentre la majoria dels altres ja han anat decidint rendir-se a l’evidència de la seva superioritat.

Comentaris

  1. M'ha agradat la comparació que fas! Els polítics els hem de valorar per la seva acció parlamentària, pel que voten. Del que diguin, poc cas n'hem de fer. I en aquest aspecte, en ben poc es diferencien socialistes i convergents.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…