Ves al contingut principal

Del Delta al Matarranya



Aquest estiu no parem. Fem totes les excursions, visites i sortides que les circumstàncies familiars ens han impedit altres anys. I que duri. Toco fusta. En poc més de vint-i-quatre hores hem tingut ocasió de contemplar escenaris naturals espectaculars i de viure espais humans que val la pena conèixer. Què dir d’una posta de sol ben ennuvolada sobre la Platja del Trabucador al Delta de l’Ebre. El meu cunyat, bon fotògraf, ha capturat algunes instantànies (com la que encapçala aquest apunt) dignes d’un concurs. Ben sovint volem anar a l’altra punta de món quan al nostre país tenim racons màgics, espais que omplen absolutament els sentits. I tantes vegades els ignorem des de la conurbació barcelonina. Durant aquests dies d'agost intentaré fer-vos un tast il·lustrant els propers apunts.

Al matí següent ja havíem passat del mar a la muntanya. Érem al Parrissal de Beseit. Encara que l’estiu ha assecat força el naixement del Matarranya, resulta espectacular el congost dels Ports on brolla el riu. El temps acompanya. Ni fred ni calor. Després d’unes hores de caminada comencem una ruta en la qual destaquen tres pobles amb un encant extraordinari que, casualment, descobrim enmig de les seves festes majors de la Mare de Déu d’agost i de Sant Roc, correbous inclosos: Vall-de-roures, Cretes i Calaceit. Carrers encantadors, places de postal, esglésies espectaculars, palaus, castells i construccions civils notables. Algunes de les primeres mostres del renaixement a les terres de parla catalana. Bon barroc. Tres pobles que, de veritat, si no heu visitat encara, heu de conèixer en el futur. Amb una presència absoluta del català al carrer (i de l'estanquera en festes) però encara amb un fort menyspreu institucional, propi i aliè. Al so de la jota, els bans es continuen publicant en castellà: ja se sap, per a les coses importants, la llengua de l’imperi.

Comentaris

  1. Ah, ah,ah!!, ara t'escolto, bon Granollachs!!
    El nostre país té de tot i amb gran bellesa.

    Per cert, hi ha un tal www.albertayma.com que hi té posades moltes fotos del país i que diu que anirà posant-ne moltes més encara. Es veu que és fotògraf i es dedica a això: "Putografiar" el país, per la seva bellesa. És una mena d'Agència de fotografia personal...

    Ara sí, fins setembre a tots!!

    ResponElimina
  2. Que complaent es llegir-te. Tic a "tasques pendents" una visita amb la família als Ports. Un bon company em parla meravelles i em diu que aquest tros de terra no te re que envejar al Pirineu.

    ResponElimina
  3. no se si coneixes aqusta web:
    http://vernaclistes.blogspot.com

    però ens explica que en català les mares de Deu en realitat son "Nostres Senyores de"

    resulta que les mares de Deu son una espanyolització mes que hem acabat asumint com propies

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…