Ves al contingut principal

Del Delta al Matarranya



Aquest estiu no parem. Fem totes les excursions, visites i sortides que les circumstàncies familiars ens han impedit altres anys. I que duri. Toco fusta. En poc més de vint-i-quatre hores hem tingut ocasió de contemplar escenaris naturals espectaculars i de viure espais humans que val la pena conèixer. Què dir d’una posta de sol ben ennuvolada sobre la Platja del Trabucador al Delta de l’Ebre. El meu cunyat, bon fotògraf, ha capturat algunes instantànies (com la que encapçala aquest apunt) dignes d’un concurs. Ben sovint volem anar a l’altra punta de món quan al nostre país tenim racons màgics, espais que omplen absolutament els sentits. I tantes vegades els ignorem des de la conurbació barcelonina. Durant aquests dies d'agost intentaré fer-vos un tast il·lustrant els propers apunts.

Al matí següent ja havíem passat del mar a la muntanya. Érem al Parrissal de Beseit. Encara que l’estiu ha assecat força el naixement del Matarranya, resulta espectacular el congost dels Ports on brolla el riu. El temps acompanya. Ni fred ni calor. Després d’unes hores de caminada comencem una ruta en la qual destaquen tres pobles amb un encant extraordinari que, casualment, descobrim enmig de les seves festes majors de la Mare de Déu d’agost i de Sant Roc, correbous inclosos: Vall-de-roures, Cretes i Calaceit. Carrers encantadors, places de postal, esglésies espectaculars, palaus, castells i construccions civils notables. Algunes de les primeres mostres del renaixement a les terres de parla catalana. Bon barroc. Tres pobles que, de veritat, si no heu visitat encara, heu de conèixer en el futur. Amb una presència absoluta del català al carrer (i de l'estanquera en festes) però encara amb un fort menyspreu institucional, propi i aliè. Al so de la jota, els bans es continuen publicant en castellà: ja se sap, per a les coses importants, la llengua de l’imperi.

Comentaris

  1. Ah, ah,ah!!, ara t'escolto, bon Granollachs!!
    El nostre país té de tot i amb gran bellesa.

    Per cert, hi ha un tal www.albertayma.com que hi té posades moltes fotos del país i que diu que anirà posant-ne moltes més encara. Es veu que és fotògraf i es dedica a això: "Putografiar" el país, per la seva bellesa. És una mena d'Agència de fotografia personal...

    Ara sí, fins setembre a tots!!

    ResponElimina
  2. Que complaent es llegir-te. Tic a "tasques pendents" una visita amb la família als Ports. Un bon company em parla meravelles i em diu que aquest tros de terra no te re que envejar al Pirineu.

    ResponElimina
  3. no se si coneixes aqusta web:
    http://vernaclistes.blogspot.com

    però ens explica que en català les mares de Deu en realitat son "Nostres Senyores de"

    resulta que les mares de Deu son una espanyolització mes que hem acabat asumint com propies

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…