Ves al contingut principal

Dies de platja



Anar a la platja amb infants obre nous horitzons. Els meus són encara en l’etapa en què cal organitzar una mica el joc (un d’ells, em diu: tu has de posar les regles, que ets l’adult). Així, doncs, els pares portem uns quants estius fent un màster d’arquitectura militar en sorra. En contradicció amb l’afany constructiu dels grans, és curiós l’atractiu que la destrucció del castell que tanta estona ha costat construir, l'ensorrament d'un bon cop de peu, exerceix en la mentalitat dels nens.

La platja com a escenari infantil permet observar les evolucions d'allò que podríem denominar el nen/nena enganxifós. Potser és el més normal del món, però a nosaltres no ens ho sembla. Deu ser que els nostres fills juguen molt entre ells i s’entenen força. Sempre que anem a la platja, però, topem amb un infant que, sol com un mussol, ataca la intimitat dels nostres i acaba obligant-los a fer el que vol, expropiant, a més, els seus estris de platja. Un nen o nena que, una vegada fetes les presentacions, és absolutament impossible treure-te’l de sobre, mentre els seus pares passen de tot (i així, vas pensant, sortirà la criatura). Potser que nosaltres som poc sociables. O que no ens fa gràcia que ens dirigeixin. Que som independents. Però, sempre acabem preguntant-nos perquè, a totes les platges, hi trobes el nen enganxifós?

Comentaris

  1. Jo crec que és perquè els teus fills es vagin acosutmant a la idea que, d'aquí no gaire anys, aquest nen enganxifós apareixerà en campanya, aconseguirà ser el nou alcalde/president de la diputació/conseller de torn i així ja no els vindrà de nou que algú que ells no volen, creient-se en el seu dret, els prendrà el que vulgui i en farà l'ús que vulgui... i encara li haurem de donar les gràcies per fer-ho pel nostre bé.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…