Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (IX)

Decidit Felip IV de Castella a ocupar la capital del Principat, les tropes dels seu comandant en cap, el marquès de los Vélez abandonaren Tortosa riu amunt el 7 de desembre de 1640. Després d'un dia de plàcida marxa trobaren un primer obstacle en la vila del Perelló. Poc més de trenta famílies l'habitaven. Les notícies de l'avenç de la tropa castellana, però, havien aconsellat dones i nens refugiar-se a la veïna població de Tivissa. La major part dels homes, però, decidí abandonar tota esperança de resistència al formidable exèrcit castellà. El Perelló havia refet les seves muralles a finals del Cinc-cents.

Segons explica el cronista portuguès coetani Francisco Manuel de Melo a Historia de los movimentos y separación de Cataluña (un dels textos clàssics sobre la revolta catalana), només tretze valents decidiren quedar-se i defensar la vila. L'avançada valona no aconseguí ocupar-la i calgué la intervenció del mateix marquès de los Vélez. La traïció d'un dels defensors, finalment, franquejà les portes de la vila a les tropes castellanes. Els soldats es donaren immediatament al saqueig i la cremadissa de tots els béns que els habitants no havien aconseguit posar a recer. En un espectacle macabre, rendits i desarmats, els comandaments castellans ordenaren penjar nou dels valents defensors a les torres de la vila. Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis assassinats per l'exèrcit espanyol també mereixen memòria.

Comentaris

  1. un que segueix l'espectacle amb la mirada perduda5 d’agost de 2010 a les 2:05

    "Els soldats es donaren immediatament al saqueig i la cremadissa de tots el béns que els habitants no havien aconseguit posar a recer" i ara els sonats (ja desuniformats) volen donar-se (o hauriem de dir "empotrar-se/estamparse contra...", després d'"empitonarse" com braus) al boicot, com si... bah!:

    http://www.abc.es/20100729/espana/otra-llamando-boicot-20100729.html

    http://www.abc.es/20100729/espana/otra-llamando-boicot-20100729.html

    ResponElimina
  2. un que segueix l'espectacle amb la mirada perduda5 d’agost de 2010 a les 2:07

    http://www.abc.es/20100729/espana/otra-llamando-boicot-20100729.html

    ResponElimina
  3. un que segueix l'espectacle amb la mirada perduda5 d’agost de 2010 a les 2:11

    Perdoneu, la idea no era repetir 3 cops el mateix link i sembla que ara ja no ho puc esborrar. En fi...

    http://www.ccn.cat/?q=content/resposta-del-cercle-catal%C3%A0-de-negocis-al-boicot-promogut-pel-diari-abc

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…