Els desastres de la guerra contra Catalunya (X)

El novembre de 1842, mobilitzats tots els homes entre els setze i els cinquanta anys, la Milícia republicana s'aprestava a defensar la capital catalana. Després d'un mes de combats al carrer entre els barcelonins i l'exèrcit espanyol, el capità general (reclòs el seu poder als límits dels establiments militars de Montjuïc, la Ciutadella i les Drassanes) havia amenaçat el dia 27 d'emprendre un bombardeig indiscriminat contra la població civil si no es lliurava la plaça en un termini de vint-i-quatre hores. Al dia següent arribà a Esplugues el general Espartero qui, en sortir de Madrid, havia avisat de forma macabra i poc literària als qui s'havien atrevit a atacar el símbol de la dominació borbònica de la ciutat: "Con los huesos de los proveedores de la insurrección levantaré la cortina de la Ciudadela".

La tensa espera durà poc més de quatre dies. A dos quarts de dotze del dia 3 de desembre, retrunyiren per primera vegada les descàrregues de les bateries de Montjuïc adreçades contra la ciutat. Dotze hores de canoneig incessant i angoixant per als defensors. S'hi comptaren 1.014 projectils, dels quals 780 bombes incendiàries, 96 granades i 138 de diversos calibres, que provocaren danys de consideració diversa a 462 edificis. Un centenar de morts en fou el resultat. Als quals cal sumar-hi les tretze execucions ordenades pels judicis sumaríssims subsegüents al definitiu control militar de la ciutat. Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis assassinats per l'exèrcit espanyol també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Cert, com algun que deia que s'havia de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys.

    ResponElimina
  2. Tan curt de mires que és el Memorial Democràtic i tantes antipaties que ha recollit dels actuals franquistes, feixistes, etc.
    A diversos paísos es pot veure monuments recordatoris de massacres patides en tots sentits, des dels romans fins al Hitler. Aquí, cal aixecar monuments comprensibles (no obres d'art) que recordin el patiment d'aquest poble. No és tan difícil i és viable.

    Per cert, us heu enterat del canvi contitucional a la federalització que està preparant Itàlia? Aquí ningú no en diu res... ni els PSC ho exploten...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)