Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (X)

El novembre de 1842, mobilitzats tots els homes entre els setze i els cinquanta anys, la Milícia republicana s'aprestava a defensar la capital catalana. Després d'un mes de combats al carrer entre els barcelonins i l'exèrcit espanyol, el capità general (reclòs el seu poder als límits dels establiments militars de Montjuïc, la Ciutadella i les Drassanes) havia amenaçat el dia 27 d'emprendre un bombardeig indiscriminat contra la població civil si no es lliurava la plaça en un termini de vint-i-quatre hores. Al dia següent arribà a Esplugues el general Espartero qui, en sortir de Madrid, havia avisat de forma macabra i poc literària als qui s'havien atrevit a atacar el símbol de la dominació borbònica de la ciutat: "Con los huesos de los proveedores de la insurrección levantaré la cortina de la Ciudadela".

La tensa espera durà poc més de quatre dies. A dos quarts de dotze del dia 3 de desembre, retrunyiren per primera vegada les descàrregues de les bateries de Montjuïc adreçades contra la ciutat. Dotze hores de canoneig incessant i angoixant per als defensors. S'hi comptaren 1.014 projectils, dels quals 780 bombes incendiàries, 96 granades i 138 de diversos calibres, que provocaren danys de consideració diversa a 462 edificis. Un centenar de morts en fou el resultat. Als quals cal sumar-hi les tretze execucions ordenades pels judicis sumaríssims subsegüents al definitiu control militar de la ciutat. Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis assassinats per l'exèrcit espanyol també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Cert, com algun que deia que s'havia de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys.

    ResponElimina
  2. Tan curt de mires que és el Memorial Democràtic i tantes antipaties que ha recollit dels actuals franquistes, feixistes, etc.
    A diversos paísos es pot veure monuments recordatoris de massacres patides en tots sentits, des dels romans fins al Hitler. Aquí, cal aixecar monuments comprensibles (no obres d'art) que recordin el patiment d'aquest poble. No és tan difícil i és viable.

    Per cert, us heu enterat del canvi contitucional a la federalització que està preparant Itàlia? Aquí ningú no en diu res... ni els PSC ho exploten...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…