Ves al contingut principal

Encara ens envien a l'exili

Fa uns dies, Catalunya va derrotar l'Argentina per tres gols a zero i es va proclamar campiona, per primera vegada en tres participacions, de la Copa Amèrica, competició organitzada per la Confederació Sudamericana del Patí. De tots és ben coneguda la lluita que la Federació Catalana de Patinatge va emprendre fa anys per tal d'assolir el reconeixement internacional per part de la Federació Internacional del seu esport. Amb fermesa de bons patricis, els directius de la Federació Catalana s'han aixecat després de cada garrotada de l'Estat espanyol (que hi ha abocat tots els mitjans als seus abast, legals i il·lícits) i han tornat a enarborar l'estendard de la nostra dignitat en l'àmbit esportiu.

Ben mirat, el fet que l'actual escletxa que ens permet respirar en l'àmbit internacional (encara que només sigui en aquest esport) sigui la participació en les competicions sudamericanes de patinatge no deixa de tenir el seu punt nostàlgic. Amèrica fou el 1939 i immediatament posteriors el destí de milers i milers de catalans malferits per la desfeta de les llibertats al nostre país. Ara, setanta anys més tard, ens acull novament en el nostre exili esportiu. L'exili a què ens obliga la mentalitat totalitària dels espanyols, incapaços d'entendre la nostra voluntat de ser. La nostra voluntat d'existir en el món i de projectar-hi els nostres valors. Encara ens envien a l'exili. Els queda poc temps.

Comentaris

  1. I, Amèrica va ser la terra descoberta d'un català anomenat Cristòfol Colom... o sia que és casa nostra per essència, i excel·lència.
    Per cert, fa uns dies, hi varem ser a la seva casa natal, a Barcelona, es clar!

    A reveure, fins finals de mes! Vaig a salutar els gals irreductibles del nord! Qui?

    ResponElimina
  2. No havia caigut en aquesta associació. Preferiria que des de la pròpia Catalunya fóssim prou valents per a tirar endavant l'Estat propi sense necessitat d'exiliar-nos!

    ResponElimina
  3. Moisès (política colonial)11 d’agost de 2010 a les 18:21

    Totes aquestes malifetes perpetrades aquests últims 7 anys pels espanyols, refermen la meva teoria de què els federalistes catalans més que uns ingenus, el que són és uns pocavergonyes i uns malintencionats.
    Per ni dir paraules és grosses.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…