Ves al contingut principal

Encara ens envien a l'exili

Fa uns dies, Catalunya va derrotar l'Argentina per tres gols a zero i es va proclamar campiona, per primera vegada en tres participacions, de la Copa Amèrica, competició organitzada per la Confederació Sudamericana del Patí. De tots és ben coneguda la lluita que la Federació Catalana de Patinatge va emprendre fa anys per tal d'assolir el reconeixement internacional per part de la Federació Internacional del seu esport. Amb fermesa de bons patricis, els directius de la Federació Catalana s'han aixecat després de cada garrotada de l'Estat espanyol (que hi ha abocat tots els mitjans als seus abast, legals i il·lícits) i han tornat a enarborar l'estendard de la nostra dignitat en l'àmbit esportiu.

Ben mirat, el fet que l'actual escletxa que ens permet respirar en l'àmbit internacional (encara que només sigui en aquest esport) sigui la participació en les competicions sudamericanes de patinatge no deixa de tenir el seu punt nostàlgic. Amèrica fou el 1939 i immediatament posteriors el destí de milers i milers de catalans malferits per la desfeta de les llibertats al nostre país. Ara, setanta anys més tard, ens acull novament en el nostre exili esportiu. L'exili a què ens obliga la mentalitat totalitària dels espanyols, incapaços d'entendre la nostra voluntat de ser. La nostra voluntat d'existir en el món i de projectar-hi els nostres valors. Encara ens envien a l'exili. Els queda poc temps.

Comentaris

  1. I, Amèrica va ser la terra descoberta d'un català anomenat Cristòfol Colom... o sia que és casa nostra per essència, i excel·lència.
    Per cert, fa uns dies, hi varem ser a la seva casa natal, a Barcelona, es clar!

    A reveure, fins finals de mes! Vaig a salutar els gals irreductibles del nord! Qui?

    ResponElimina
  2. No havia caigut en aquesta associació. Preferiria que des de la pròpia Catalunya fóssim prou valents per a tirar endavant l'Estat propi sense necessitat d'exiliar-nos!

    ResponElimina
  3. Moisès (política colonial)11 d’agost de 2010 a les 18:21

    Totes aquestes malifetes perpetrades aquests últims 7 anys pels espanyols, refermen la meva teoria de què els federalistes catalans més que uns ingenus, el que són és uns pocavergonyes i uns malintencionats.
    Per ni dir paraules és grosses.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.