Ves al contingut principal

Ens sortirà car

L'eufòria espanyolista desfermada (quants brètols, quin nivell!)  no és pas el principal inconvenient de la victòria de la seva selecció al Mundial. No. El que em preocupa és que ens constarà molt cara. I no només pels sis-cents mil euros per cap que s'embotxacaran els jugadors (pagats, en part, per ciutadans als quals se'ls acaben de retallar salaris i serveis públics). Si no, sobretot, pel desgast físic i psicològic que haurà reportat als nostres jugadors. És sabut que els anys post-Mundial són sempre difícils. Però és que el fet que els jugadors que conformen la columna vertebral del Barça hagin arribat fins al darrer partit és d'un infortuni notable.

La majoria dels clubs de la primera divisió espanyola ja es van reincorporar a primers de juliol als entrenaments per tal de preparar la temporada vinent. Els nostres jugadors, en canvi, encara no havien ni començat les vacances. La seva absència ens suposarà una retallada d'ingressos, perquè, com és previsible, comportarà una planificació de la pretemporada molt diferent i la impossibilitat d'atendre tots els compromisos de gires i amistosos al màxim nivell. I, és previsible, una rebaixa del nivell competitiu durant els primers mesos de la temporada. En això també, com sempre, romandre a Espanya ens surt per un ull de la cara.

Comentaris

  1. Hi havia gent ingènua que creia que per haver-hi tants jugadors del Barça a la selección canviaria el tracte cap a l'equip. Ja s'ha vist que no. És més, despre´s d'aquests dos darrers anys d'èxits, faran el que podran i més per a evitar qualsevol victòria nostra. En veurem de ben grosses aquesta temporada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.