Entre la il·lusió i el fangar



Que sí, que ens hem encantat. Que ens ho estem fent massa difícil. Que els de dalt no semblen estar a l'alçada del repte i de les demandes del país. Que hi ha massa personalismes. Que ja fem tard. Que fa mesos que hauríem d'estar posats en campanya. Voltant país. Tot això és veritat. I aquesta veritat estimula el desànim. Però, tant o més cert que això, és la definitiva constatació que juguem lligues diferents. Que els altres no és que decebin, és que fan venir basques. Fa uns dies, escoltant els noticiaris radiofònics mentre tornava a casa en el tren, no podia percebre-ho de manera més crua. L'establishment autonomista jugant de manera permanent i irresponsable a lluites de fang.

D'una banda, amb tots els problemes que vulgueu, imaginaris, reals o deformats per la brigada de narcòtics, hi ha tones d'il·lusió per construir un país sense lligams de dependència que ens impedeixin volar alt. De l'altra, el vol rasant, la fastigosa lluita per ocupar la Gestoria, la menjadora de formatge sense greix que els espanyols ens han deixat a la petita gàbia on mal vivim. I és tanta la distància entre els defectes dels uns i la misèria vital dels altres que, per més que vulguis, no pots restar-ne indiferent. L'espectacle del xipolleig permanent en el fangar, de les acusacions i les constatacions de corrupció i finançament irregular dels uns; les mostres d'incompetència en la gestió pública i en la defensa del patrimoni de la Generalitat dels altres. Foc baix de tots contra tots. Tot, per un objectiu tan esquifit, tan miserable, que fa autèntica llàstima. Tant de bo la tardor ens obri nous horitzons per escapar de la ratera.

Comentaris

  1. Amb el teu enginy ja seríem independents.

    ResponElimina
  2. Mira que els autonomistes no paren de fer-ne una rere l'altra i som incapaços de posar-nos d'acord, aprofitar-ho, i presentar una alternativa. Justament gràcies a la seva mediocritat, un projecte unitari independentista pot funcionar tot i ser organitzat tan depressa i corrents. D'una altra manera, seria impossible.

    ResponElimina
  3. Albert, potser el que passa és que nosaltres som tan mediocres com ells. O potser ells tenen molta més experiència, malgrat la seva mediocritat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas