Fer de tontos útils

Una de les característiques del combat històric amb els espanyols és la nostra enorme superioritat moral. Sempre hem estat i som nosaltres l’objecte del seu menyspreu tradicional per la democràcia i els drets humans i col·lectius. Sempre hem estat nosaltres les víctimes de la seva intrínseca incapacitat per a acceptar la diferència. Pacients constants de la seva patològica xenofòbia. Com deia fa poc en Joel Joan, en plena onada de Consultes (en referència a l’article de la seva Constitució que preveu l’ús de la força per defensar la indissoluble unitat de la nació espanyola), ells posen les armes i nosaltres les urnes. És així, la nostra lluita és moralment superior al seu pestilent projecte que ha deixat a la cuneta, a la tomba o a l’exili, milers i milers dels nostres.

Per això resulta especialment ridícul, contraproduent i profundament estúpid, contemplar espectacles com el de l’homenatge a Laura Riera. Conscients de la nostra superioritat moral els espanyols ja intenten sistemàticament, embolica que fa fort, barrejar els casos de Catalunya i Euskadi (el cas Mayor Oreja és la màxima expressió d'aquesta estratègia). Nosaltres, després de trenta anys, ja hauríem d’haver après que cada poble té el seu camí i que el nostre no és el seu. Encara que els independentistes no ens caracteritzem per la nostra intel·ligència estratègica (no cal posar-hi exemples) i encara menys determinats sectors que uneixen al nostre objectiu el de la revolució social, convindria que no féssim més el ruc. Si us plau, no entrem al fangar. No fem de tontos útils de l’espanyolisme.