Ves al contingut principal

Fer de tontos útils



Una de les característiques del combat històric amb els espanyols és la nostra enorme superioritat moral. Sempre hem estat i som nosaltres l’objecte del seu menyspreu tradicional per la democràcia i els drets humans i col·lectius. Sempre hem estat nosaltres les víctimes de la seva intrínseca incapacitat per a acceptar la diferència. Pacients constants de la seva patològica xenofòbia. Com deia fa poc en Joel Joan, en plena onada de Consultes (en referència a l’article de la seva Constitució que preveu l’ús de la força per defensar la indissoluble unitat de la nació espanyola), ells posen les armes i nosaltres les urnes. És així, la nostra lluita és moralment superior al seu pestilent projecte que ha deixat a la cuneta, a la tomba o a l’exili, milers i milers dels nostres.

Per això resulta especialment ridícul, contraproduent i profundament estúpid, contemplar espectacles com el de l’homenatge a Laura Riera. Conscients de la nostra superioritat moral els espanyols ja intenten sistemàticament, embolica que fa fort, barrejar els casos de Catalunya i Euskadi (el cas Mayor Oreja és la màxima expressió d'aquesta estratègia). Nosaltres, després de trenta anys, ja hauríem d’haver après que cada poble té el seu camí i que el nostre no és el seu. Encara que els independentistes no ens caracteritzem per la nostra intel·ligència estratègica (no cal posar-hi exemples) i encara menys determinats sectors que uneixen al nostre objectiu el de la revolució social, convindria que no féssim més el ruc. Si us plau, no entrem al fangar. No fem de tontos útils de l’espanyolisme.

Comentaris

  1. Fantàstic! De fet, tot i el terrorisme, els espanyols es senten més identificats amb els bascs. Emmirallar-se amb la lluita d'Euzkadi i voler imitar-la és quelcom a evitar però hi ha gent que no ho accepta, que té com una mena d'enveja per la falsa èpica dels moviments dits d'alliberament nacional que no són més que grups violents.

    ResponElimina
  2. No hi podira estar més d'acord. Ah, i enhorabona per les teves reflexions, les segueixo sempre amb molt d'interès.

    ResponElimina
  3. Molt bona i oportuna reflexió. No tinc re contra el poble basc, però trobo un error emmirallar-se en ells (ni tan sols en el Concert Econòmic del que gaudeixen i menys en la violència). Hom va dir que un basc es un castellà emprenyat. No es exactament això, però s'hi acosta força.

    ResponElimina
  4. Crec que està havent un canvi pel que fa a l'emmirallament amb Euskadi. Fins ara és cert que una part important de l'independentisme el tenia com a exemple, però les Consultes i el 10J han canviat l'ordre. Els que senten aquesta fascinació pels bascos, crec, són una minoria. Això significa que ho estem fent bé i que estem guanyant en autoestima, que ens ho creiem.

    ResponElimina
  5. És fantàstic poder lleguir els teus articles! Gràcies!

    ResponElimina
  6. Benvolgut Otger, per a mi és un plaer molt superior saber que algú gaudeix llegint-los! Gràcies a tu!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.