Ves al contingut principal

Fer de tontos útils



Una de les característiques del combat històric amb els espanyols és la nostra enorme superioritat moral. Sempre hem estat i som nosaltres l’objecte del seu menyspreu tradicional per la democràcia i els drets humans i col·lectius. Sempre hem estat nosaltres les víctimes de la seva intrínseca incapacitat per a acceptar la diferència. Pacients constants de la seva patològica xenofòbia. Com deia fa poc en Joel Joan, en plena onada de Consultes (en referència a l’article de la seva Constitució que preveu l’ús de la força per defensar la indissoluble unitat de la nació espanyola), ells posen les armes i nosaltres les urnes. És així, la nostra lluita és moralment superior al seu pestilent projecte que ha deixat a la cuneta, a la tomba o a l’exili, milers i milers dels nostres.

Per això resulta especialment ridícul, contraproduent i profundament estúpid, contemplar espectacles com el de l’homenatge a Laura Riera. Conscients de la nostra superioritat moral els espanyols ja intenten sistemàticament, embolica que fa fort, barrejar els casos de Catalunya i Euskadi (el cas Mayor Oreja és la màxima expressió d'aquesta estratègia). Nosaltres, després de trenta anys, ja hauríem d’haver après que cada poble té el seu camí i que el nostre no és el seu. Encara que els independentistes no ens caracteritzem per la nostra intel·ligència estratègica (no cal posar-hi exemples) i encara menys determinats sectors que uneixen al nostre objectiu el de la revolució social, convindria que no féssim més el ruc. Si us plau, no entrem al fangar. No fem de tontos útils de l’espanyolisme.

Comentaris

  1. Fantàstic! De fet, tot i el terrorisme, els espanyols es senten més identificats amb els bascs. Emmirallar-se amb la lluita d'Euzkadi i voler imitar-la és quelcom a evitar però hi ha gent que no ho accepta, que té com una mena d'enveja per la falsa èpica dels moviments dits d'alliberament nacional que no són més que grups violents.

    ResponElimina
  2. No hi podira estar més d'acord. Ah, i enhorabona per les teves reflexions, les segueixo sempre amb molt d'interès.

    ResponElimina
  3. Molt bona i oportuna reflexió. No tinc re contra el poble basc, però trobo un error emmirallar-se en ells (ni tan sols en el Concert Econòmic del que gaudeixen i menys en la violència). Hom va dir que un basc es un castellà emprenyat. No es exactament això, però s'hi acosta força.

    ResponElimina
  4. Crec que està havent un canvi pel que fa a l'emmirallament amb Euskadi. Fins ara és cert que una part important de l'independentisme el tenia com a exemple, però les Consultes i el 10J han canviat l'ordre. Els que senten aquesta fascinació pels bascos, crec, són una minoria. Això significa que ho estem fent bé i que estem guanyant en autoestima, que ens ho creiem.

    ResponElimina
  5. És fantàstic poder lleguir els teus articles! Gràcies!

    ResponElimina
  6. Benvolgut Otger, per a mi és un plaer molt superior saber que algú gaudeix llegint-los! Gràcies a tu!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…