Fer de tontos útils
Per això resulta especialment ridícul, contraproduent i profundament estúpid, contemplar espectacles com el de l’homenatge a Laura Riera. Conscients de la nostra superioritat moral els espanyols ja intenten sistemàticament, embolica que fa fort, barrejar els casos de Catalunya i Euskadi (el cas Mayor Oreja és la màxima expressió d'aquesta estratègia). Nosaltres, després de trenta anys, ja hauríem d’haver après que cada poble té el seu camí i que el nostre no és el seu. Encara que els independentistes no ens caracteritzem per la nostra intel·ligència estratègica (no cal posar-hi exemples) i encara menys determinats sectors que uneixen al nostre objectiu el de la revolució social, convindria que no féssim més el ruc. Si us plau, no entrem al fangar. No fem de tontos útils de l’espanyolisme.
Fantàstic! De fet, tot i el terrorisme, els espanyols es senten més identificats amb els bascs. Emmirallar-se amb la lluita d'Euzkadi i voler imitar-la és quelcom a evitar però hi ha gent que no ho accepta, que té com una mena d'enveja per la falsa èpica dels moviments dits d'alliberament nacional que no són més que grups violents.
ResponEliminaNo hi podira estar més d'acord. Ah, i enhorabona per les teves reflexions, les segueixo sempre amb molt d'interès.
ResponEliminaMolt bona i oportuna reflexió. No tinc re contra el poble basc, però trobo un error emmirallar-se en ells (ni tan sols en el Concert Econòmic del que gaudeixen i menys en la violència). Hom va dir que un basc es un castellà emprenyat. No es exactament això, però s'hi acosta força.
ResponEliminaCrec que està havent un canvi pel que fa a l'emmirallament amb Euskadi. Fins ara és cert que una part important de l'independentisme el tenia com a exemple, però les Consultes i el 10J han canviat l'ordre. Els que senten aquesta fascinació pels bascos, crec, són una minoria. Això significa que ho estem fent bé i que estem guanyant en autoestima, que ens ho creiem.
ResponEliminaÉs fantàstic poder lleguir els teus articles! Gràcies!
ResponEliminaBenvolgut Otger, per a mi és un plaer molt superior saber que algú gaudeix llegint-los! Gràcies a tu!
ResponElimina