Ves al contingut principal

Fórmula 23+4

Encara ressonen a les meves oïdes les paraules del president in pectore Artur Mas en valorar la manifestació del 10 de juliol: hi ha un abans i un després. Un dia d’aquests l’he escoltat als Matins de TV3 referint-se en els mateixos termes a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol. La diferència entre l’anàlisi del malalt i la determinació de la medicina que cal aplicar sobta per la seva manca de lògica elemental. Entretant, el seu número dos, Felip Puig, home transparent com l’aigua clara, afirma que la independència no figurarà entre les prioritats de CiU per a la propera legislatura. Diuen que el país és dividit al cinquanta per cent i amenacen (ep, no pas només, com fins ara, els socialistes) amb una possible fractura social del país.

Així, doncs, aquest més d’octubre, abans de dipositar el seu vot, els catalans han de decidir quina lliga volen jugar. Si la de la mediocritat i la gestió de l’autonomisme, tot fent una legislatura més de peix al cove (la fórmula 23+4). O fer un pas endavant històric, més enllà del vol rasant, preparant un futur per als seus fills en el qual un nou Estat català actuï com a garant del seu benestar i faciliti el marc més propici (econòmic i d’infraestructures) per aconseguir un país pròsper, desvetllat i feliç. Gairebé segur, CiU obtindrà un govern còmode: la decepció que provocarà pot accelerar la nostra llbertat. En quatre anys, un altre graó de conformisme pot passar a la història. I potser haurem arribat, finalment, a dalt de tot de l’escala de la llibertat.

Comentaris

  1. Tots els contraris a la independència diuen el mateix: que provocaria "fractura social". Ja posats, tampoc celebrem eleccions, no? No es "divideix" així el país també en les diferents opcions polítiques que es presenten? Hi ha ahgut un cataclisme per això? Tanta tonteria barata cansa.

    ResponElimina
  2. Sembla que els narcotitzants de l'imperi diuen que dins de l'estat espanyol no n'hi ha de "fractura social", doncs sí que en deuen ser de violents els espanyols que temen l'estat català?

    Salutacions i entesa entre RI i SCI.

    ResponElimina
  3. Em sembla recordar que els qui defensaven el Franco no volien eleccions per no fracturar... tots iguals...
    Doncs bé, en arribar a casa em trobo el sogre, d'uns noranta anys i que només veia en Pujol com el pare salvador de la pàtria,dient-me que està reflexionant la possibilitat de votar algun partit independentista, tot i la por que té d'una nova guerra. Un altre amic meu, d'uns vuitanta, igual de tossut amb en Pujol, també ja ho té clar que no hi ha res a fer si no és votant independència.
    Que s'ho vagin mirant els "temerosos de Déu Pujol", els molt catòlics de CiU, perquè es quedaran més sols que la una...Recordem que el fort de CiU era la gent gran. S'ho han buscat amb molt d'afany i no saben com sortir-se'n. Els qui sí que ja veuen que l'han feta molt grossa són els dos paios PP-PSOE. PP segueix cap el seu precipici predilecte (perfecte!) i el PSOE intenta donar caramelets a veure si poden distreure la colla pessigolla PSC... (pobrets!)

    ResponElimina
  4. El govern de la Generalitat es un eina que avui crema a les mans. El PP cada cop amaga menys el seu desig de "fer net" i anular els governs autonòmics. Idea aquesta que poc a poc pren força entre la població espanyola. I reforçat pel fet que guanyarà les properes eleccions espanyoles. CIU o tindrà molt difícil. L'autonomisme no s'aguanta per enlloc i tindrà de fer veritables filigranes per evitar lo inevitable. Què farà CIU davant la manca de recursos per governar, la manca d'inversions per part de l'Estat, l'atac constant cap a la llengua i les decisions del Parlament i la creixen sensació entre la població catalana que els catalans estem nomes per pagar les despeses espanyoles i callar?.

    Què farà CIU quan demani el Concert Econòmic i obtingui un no i uns boicots per resposta?

    Crec sincerament que estem en una cruïlla històrica que ens portarà inevitablement a prendre decisions. Serà CIU la que es vegi empentada a donar un pas cap a la autodeterminació? O serà foragitada pels partits clarament independentistes d'aquí uns anys?

    Si. Nosaltres podem dir que viurem el primer dia de la independència del nostre país. Molts catalans han donat la seva vida per aconseguir-ho. Serà el nostre homenatge a tots ells.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.