Ves al contingut principal

Fórmula 23+4

Encara ressonen a les meves oïdes les paraules del president in pectore Artur Mas en valorar la manifestació del 10 de juliol: hi ha un abans i un després. Un dia d’aquests l’he escoltat als Matins de TV3 referint-se en els mateixos termes a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol. La diferència entre l’anàlisi del malalt i la determinació de la medicina que cal aplicar sobta per la seva manca de lògica elemental. Entretant, el seu número dos, Felip Puig, home transparent com l’aigua clara, afirma que la independència no figurarà entre les prioritats de CiU per a la propera legislatura. Diuen que el país és dividit al cinquanta per cent i amenacen (ep, no pas només, com fins ara, els socialistes) amb una possible fractura social del país.

Així, doncs, aquest més d’octubre, abans de dipositar el seu vot, els catalans han de decidir quina lliga volen jugar. Si la de la mediocritat i la gestió de l’autonomisme, tot fent una legislatura més de peix al cove (la fórmula 23+4). O fer un pas endavant històric, més enllà del vol rasant, preparant un futur per als seus fills en el qual un nou Estat català actuï com a garant del seu benestar i faciliti el marc més propici (econòmic i d’infraestructures) per aconseguir un país pròsper, desvetllat i feliç. Gairebé segur, CiU obtindrà un govern còmode: la decepció que provocarà pot accelerar la nostra llbertat. En quatre anys, un altre graó de conformisme pot passar a la història. I potser haurem arribat, finalment, a dalt de tot de l’escala de la llibertat.

Comentaris

  1. Tots els contraris a la independència diuen el mateix: que provocaria "fractura social". Ja posats, tampoc celebrem eleccions, no? No es "divideix" així el país també en les diferents opcions polítiques que es presenten? Hi ha ahgut un cataclisme per això? Tanta tonteria barata cansa.

    ResponElimina
  2. Sembla que els narcotitzants de l'imperi diuen que dins de l'estat espanyol no n'hi ha de "fractura social", doncs sí que en deuen ser de violents els espanyols que temen l'estat català?

    Salutacions i entesa entre RI i SCI.

    ResponElimina
  3. Em sembla recordar que els qui defensaven el Franco no volien eleccions per no fracturar... tots iguals...
    Doncs bé, en arribar a casa em trobo el sogre, d'uns noranta anys i que només veia en Pujol com el pare salvador de la pàtria,dient-me que està reflexionant la possibilitat de votar algun partit independentista, tot i la por que té d'una nova guerra. Un altre amic meu, d'uns vuitanta, igual de tossut amb en Pujol, també ja ho té clar que no hi ha res a fer si no és votant independència.
    Que s'ho vagin mirant els "temerosos de Déu Pujol", els molt catòlics de CiU, perquè es quedaran més sols que la una...Recordem que el fort de CiU era la gent gran. S'ho han buscat amb molt d'afany i no saben com sortir-se'n. Els qui sí que ja veuen que l'han feta molt grossa són els dos paios PP-PSOE. PP segueix cap el seu precipici predilecte (perfecte!) i el PSOE intenta donar caramelets a veure si poden distreure la colla pessigolla PSC... (pobrets!)

    ResponElimina
  4. El govern de la Generalitat es un eina que avui crema a les mans. El PP cada cop amaga menys el seu desig de "fer net" i anular els governs autonòmics. Idea aquesta que poc a poc pren força entre la població espanyola. I reforçat pel fet que guanyarà les properes eleccions espanyoles. CIU o tindrà molt difícil. L'autonomisme no s'aguanta per enlloc i tindrà de fer veritables filigranes per evitar lo inevitable. Què farà CIU davant la manca de recursos per governar, la manca d'inversions per part de l'Estat, l'atac constant cap a la llengua i les decisions del Parlament i la creixen sensació entre la població catalana que els catalans estem nomes per pagar les despeses espanyoles i callar?.

    Què farà CIU quan demani el Concert Econòmic i obtingui un no i uns boicots per resposta?

    Crec sincerament que estem en una cruïlla històrica que ens portarà inevitablement a prendre decisions. Serà CIU la que es vegi empentada a donar un pas cap a la autodeterminació? O serà foragitada pels partits clarament independentistes d'aquí uns anys?

    Si. Nosaltres podem dir que viurem el primer dia de la independència del nostre país. Molts catalans han donat la seva vida per aconseguir-ho. Serà el nostre homenatge a tots ells.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…