Indissoluble unitat d'Espanya (II)

Espanya és soluble i, en determinats moments de la seva història (com ara, entre 1808 i 1829) ha estat fins i tot altament soluble. L'anomenada Constitució de Cadis constitueix un dels llocs de memòria mítics del nou nacionalisme espanyol, en aplicar per primera vegada un prisma liberal, avançat i de tall europeu, a l'organització de l'Estat espanyol, amarat fins aleshores, encara, de les essències més pures de l'Antic Règim, derivades de la victòria borbònica d'un segle enrere (i després parlaran del progrés que ens va reportar la fi de les nostres Constitucions).

La definició de la nació espanyola a l'article primer de la Constitució de Cadis (promulgada mentre escapaven al control de la metròpoli àmplies zones del continent americà) no pot ser més exemplificador de la futilitat dels temps: "La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios". Després d'aquella solemne declaració d'intencions, un esclat de llibertat va recórrer el Nou Món i el transformà de dalt a baix. I tot i que la nació espanyola aplegava els espanyols dels dos hemisferis l'Estat espanyol va reconèixer Mèxic el 1836, Equador el 1840, Xile el 1844, Veneçuela el 1845, Bolívia el 1847, Costa Rica i Nicaragua el 1850, Guatemala i Argentina el 1863, El Salvador el 1865, Uruguai el 1870, Perú el 1879...

Com bé saben els historiadors, la reiteració en el temps d'una norma o prohibició (les catorze mencions a la indissoluble unitat de la nació espanyola a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatutet en serien un bon exemple) no és precisament un senyal de la seva vigència, sinó justament de tot el contrari. De la seva inexorable caducitat. Així que, tot i la repetició d'aquest demencial concepte d'inspiració feixista (que priva els mateixos espanyols de decidir sobre el seu propi futur), aviat ens afegirem a la llista d'antigues colònies alliberades de la dominació espanyola.

Comentaris

  1. Quin optimisme

    ResponElimina
  2. I quan serà això? Vull que formem part d'aquesta llista!

    ResponElimina
  3. Acabo de llegir una cosa que us farà força gràcia!:
    "A l'any 1573, el Papa de Roma va prohibir les "corrides de toros" en tota la cristiantat sota pena d'excomunió. Qui mori en els jocs, mor en pecat mortal i els capellans que presenciïn les festes perden els hàbits." (Mals hàbits...je!)
    Què us sembla? Potser és que aquest Papa era una mica avançat per l'època... No era Espanya tan catòlica? Ho hauríem de dir als catòlics-fatxes peperos...ESTAN EN PECAT MORTAL...!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas