Ves al contingut principal

Indissoluble unitat d'Espanya (II)

Espanya és soluble i, en determinats moments de la seva història (com ara, entre 1808 i 1829) ha estat fins i tot altament soluble. L'anomenada Constitució de Cadis constitueix un dels llocs de memòria mítics del nou nacionalisme espanyol, en aplicar per primera vegada un prisma liberal, avançat i de tall europeu, a l'organització de l'Estat espanyol, amarat fins aleshores, encara, de les essències més pures de l'Antic Règim, derivades de la victòria borbònica d'un segle enrere (i després parlaran del progrés que ens va reportar la fi de les nostres Constitucions).

La definició de la nació espanyola a l'article primer de la Constitució de Cadis (promulgada mentre escapaven al control de la metròpoli àmplies zones del continent americà) no pot ser més exemplificador de la futilitat dels temps: "La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios". Després d'aquella solemne declaració d'intencions, un esclat de llibertat va recórrer el Nou Món i el transformà de dalt a baix. I tot i que la nació espanyola aplegava els espanyols dels dos hemisferis l'Estat espanyol va reconèixer Mèxic el 1836, Equador el 1840, Xile el 1844, Veneçuela el 1845, Bolívia el 1847, Costa Rica i Nicaragua el 1850, Guatemala i Argentina el 1863, El Salvador el 1865, Uruguai el 1870, Perú el 1879...

Com bé saben els historiadors, la reiteració en el temps d'una norma o prohibició (les catorze mencions a la indissoluble unitat de la nació espanyola a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatutet en serien un bon exemple) no és precisament un senyal de la seva vigència, sinó justament de tot el contrari. De la seva inexorable caducitat. Així que, tot i la repetició d'aquest demencial concepte d'inspiració feixista (que priva els mateixos espanyols de decidir sobre el seu propi futur), aviat ens afegirem a la llista d'antigues colònies alliberades de la dominació espanyola.

Comentaris

  1. Quin optimisme

    ResponElimina
  2. I quan serà això? Vull que formem part d'aquesta llista!

    ResponElimina
  3. Acabo de llegir una cosa que us farà força gràcia!:
    "A l'any 1573, el Papa de Roma va prohibir les "corrides de toros" en tota la cristiantat sota pena d'excomunió. Qui mori en els jocs, mor en pecat mortal i els capellans que presenciïn les festes perden els hàbits." (Mals hàbits...je!)
    Què us sembla? Potser és que aquest Papa era una mica avançat per l'època... No era Espanya tan catòlica? Ho hauríem de dir als catòlics-fatxes peperos...ESTAN EN PECAT MORTAL...!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…