Ves al contingut principal

Indissoluble unitat d'Espanya (II)

Espanya és soluble i, en determinats moments de la seva història (com ara, entre 1808 i 1829) ha estat fins i tot altament soluble. L'anomenada Constitució de Cadis constitueix un dels llocs de memòria mítics del nou nacionalisme espanyol, en aplicar per primera vegada un prisma liberal, avançat i de tall europeu, a l'organització de l'Estat espanyol, amarat fins aleshores, encara, de les essències més pures de l'Antic Règim, derivades de la victòria borbònica d'un segle enrere (i després parlaran del progrés que ens va reportar la fi de les nostres Constitucions).

La definició de la nació espanyola a l'article primer de la Constitució de Cadis (promulgada mentre escapaven al control de la metròpoli àmplies zones del continent americà) no pot ser més exemplificador de la futilitat dels temps: "La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios". Després d'aquella solemne declaració d'intencions, un esclat de llibertat va recórrer el Nou Món i el transformà de dalt a baix. I tot i que la nació espanyola aplegava els espanyols dels dos hemisferis l'Estat espanyol va reconèixer Mèxic el 1836, Equador el 1840, Xile el 1844, Veneçuela el 1845, Bolívia el 1847, Costa Rica i Nicaragua el 1850, Guatemala i Argentina el 1863, El Salvador el 1865, Uruguai el 1870, Perú el 1879...

Com bé saben els historiadors, la reiteració en el temps d'una norma o prohibició (les catorze mencions a la indissoluble unitat de la nació espanyola a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatutet en serien un bon exemple) no és precisament un senyal de la seva vigència, sinó justament de tot el contrari. De la seva inexorable caducitat. Així que, tot i la repetició d'aquest demencial concepte d'inspiració feixista (que priva els mateixos espanyols de decidir sobre el seu propi futur), aviat ens afegirem a la llista d'antigues colònies alliberades de la dominació espanyola.

Comentaris

  1. Quin optimisme

    ResponElimina
  2. I quan serà això? Vull que formem part d'aquesta llista!

    ResponElimina
  3. Acabo de llegir una cosa que us farà força gràcia!:
    "A l'any 1573, el Papa de Roma va prohibir les "corrides de toros" en tota la cristiantat sota pena d'excomunió. Qui mori en els jocs, mor en pecat mortal i els capellans que presenciïn les festes perden els hàbits." (Mals hàbits...je!)
    Què us sembla? Potser és que aquest Papa era una mica avançat per l'època... No era Espanya tan catòlica? Ho hauríem de dir als catòlics-fatxes peperos...ESTAN EN PECAT MORTAL...!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…