Ves al contingut principal

Infraestructures de riure

El professor i geògraf valencià Josep Vicent Boira i altres continuen convençuts (n’ha parlat darrerament el ministre Blanco) de la nova prioritat de l’Eix Mediterrani en les inversions del Ministerio de Fomento. Francament, aquesta no me la crec. Són masses anys de bastir un absurd disseny radial a major glòria de la capital del regne. Diuen que en els nous temps de vaques magres s’han acabat els projectes imperials de pura finalitat política i que ara toca atendre només allò que sigui econòmicament viable. Bonic, però no m’ho crec. Durarà poc. Aquest asèptic propòsit se l’endurà el primer brot verd.

Mentre escric aquest apunt sóc aturat a l’estació de Tafalla i la gent del meu voltant riu amb les refinades foteses d’un gran film proposat per la RENFE: “Dos canguros muy maduros”. La gent distreta mentre el tren porta una bona estona aturat. És el que hi ha, un símil perfecte de la realitat espanyola. La línia entre Barcelona i Bilbao a través de l’eix de l’Ebre, 7 hores de durada. A una velocitat en el tram Saragossa-Donostia que supero cada dia en la línia del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat. Gairebé una hora i tres quarts per fer els cent quilòmetres que separen Pamplona i la capital guipuscoana. Entretant, durant anys, el model radial del PP i el PSOE ha portar el tren d’Alta Velocitat (Española) a capitals de la importància estratègica de Valladolid. Si fins ara han passat olímpicament de les realitat econòmica per prioritzar criteris polítics, ara canviaran? Veure per creure.

Comentaris

  1. En canvi, jo m'estic divertint amb el tergiversador Blanco. La batalleta que manté amb els controladors aeris és digne de Maquiavelo! Només li queda el comentari del VanGaal amb allò: "Siempre negativo, nunca positivo....!"

    Per què seguir, no?
    A veure si fem alguna cosa de bona.

    ResponElimina
  2. Tren Lleida-Manresa, conegut pels lleidatans (província) com "Lo Borriquero": 4 hores, amb trams on la velocitat és la mateixa que fa 151 anys.

    El model d'infraestructures espanyol és tant lamentable i patètic com la mateixa Espanya.

    Recoredem que l'eix del Mediterrani NO es feia i es planejava l'eix Tolousse-Zaragoza-Madrid fent un túnel d'uns 50 km per davall dels Pirineus (és el que té que els socialistes aragonesos tinguin la cartera amb el ministre d'infraestructures, no com aquí amb la Xacona llepant-la fort als militars...).

    Gràcies als desqualificatius rebuts des d'Europa, ara sembla que faran l'únic eix amb sentit d'estat i tarannà europeu (França es decanta per BCN-Tarraco-València i Europa descriu el model d'infraestrc.patrañol com el que és: no exportable, ni eficient, ni equilibrat, ni viable...).

    De tota manera, com més catalans ens sentiguem aquí, més mos la fotran i ja se sap que prefereixen una españa esfonsada, que una de mediocre, sempre i quan amb la primera tb s'hi esfonsi Catalunya.

    Via fora, catalans! que ens han declarat la guerra silenciosa i aquí són massa els que dormen i els que no ens deixen despertar.

    Bon dia.

    ResponElimina
  3. Doncs, per ser "Anònim", piques bé la diana!!
    Coincideixo plenament amb tot el que dius.

    Salut!

    ResponElimina
  4. Gràcies Llull, però amb los Correbous discrepavem força ;-)

    És un mal menor, però lo de les infraestructures és una vergonya, sobretot les ferro-viàries (aviso que m'explaiaré fins quedar-me ben ample, pq aquest tema em toca la fibra, però ara només diré obvieats sense aportar res substancial que no sapigueu de sobres):

    Que a Lleida conenguem lo tren de Manresa com lo "Borriquero" de tota la vida, és força eloqüent. Té nom propi el puta!
    També ens passa amb lo tren de la Pobla, conegut, com la "Garrafeta", que tot i que en aquesta altra via hi intervé una orografia força més complicada és un símil de l'altre, atès que des del plà de Lleida fins les serres marginals prepirinenques de la Noguera la terra és planera i la via igual de ridícula.

    Ara l'autovia de Lleida- Rosselló-Alfarràs, últim poble abans de la Franja de parla catalana d'Aragó, via ctra. de Vielha se'n va a la merda, quan ja s'estava esfaltant i amb nombroses empreses locals amb lo cul al vent per la forta inversió de capital feta en lena crisi per produïr les materies primeres (àrids, asfalt, treballadors,...)necessàries.

    El desdoblament de l'eix Cervera-Manresa-Vic-Girona, haurà d'esperar uns quants cents d'osties frontals més...

    A l'àrea metrolpolitana de Barna, punyalada demogràfica de Catalunya, seguireu estrenyuts i embotits disfrutant dels colapses generalitzats a les hores punta, és dir, quan no estigueu tancats a la feina...

    No acabariem mai...

    Cal comparar amb les altres comunidades xupòpteres?

    Tampoc acabariam mai...

    Lo que passa en aquest país és una vergonya, i que aquí ens quedem de braços plegats (a nivell global) és per possar-se a plorar.

    Si es que ens exprimeixen fins hi tot la Pedrera del Barça!


    Bon vent i barca nova, tu!

    ResponElimina
  5. No, canviar no canviaran mai. Senzillament, la Unió Europea se n'ha cansat de tirar diners perquè des de Madrid basteixin una xarxa tan ineficient i han dit que o Eix Mediterrani o s'ha acabat el mamar. Sort n'hem tingut d'això, o relament aquest Eix no s'hauria proposat mai.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…