Ves al contingut principal

La llengua en la qual tots ens entenem



M’havia fet el propòsit de mossegar-me la llengua durant els cent primers dies de la presidència de Sandro Rossell. El problema és que estic a punt de morir enverinat per un excés de contenció. A hores d’ara, sense arribar als dos mesos, acumula un seguit de despropòsits tan considerable que en Giralt i la brigada de narcòtics ja podrien muntar-li una moció de censura si volguessin. Evidentment, no ho faran. Només faltaria. S’alimenten tots plegats de la mateixa menjadora. L’argument pel qual el president de Barça ha bandejat la llengua catalana en la seva intervenció a la trobada de penyes d’enguany, però, excel·leix, pel que fa al nivell d'imbecil·litat, entre les seves primeres accions com a president (competint amb la paiasada de la promoció del pernil extremeny). 

Rossell diu que l’espanyol és la llengua en la qual tots ens entenem. Brutal. Jo pensava, estava convençut fins ara, que es tractava de construir un club amb pretensions d’abast mundial. Què estén la seva influència per Àsia i practica la solidaritat a l’Àfrica. Però no, l’actual president pensa bàsicament en un club espanyol. En prendre aquesta opció ignora tots els aficionats del club que no practiquen la llengua de l’imperi. Però, sobretot, en triar una llengua aliena per bandejar la del nostre país, deixa de banda les senyes d’identitat més pròpies del club. Per a que els espanyols siguin del Barça no cal que el club deixi de ser català. El Barça més català de la història ha estat el més admirat a l’estranger. El club s’ha fet gran a través dels valors de catalanitat que ha representat històricament. Bandejar-los ara és fer-se petit. Entendre això, però, és segurament massa difícil per a la capacitat de l’actual president.

Comentaris

  1. En Rossell és el català ideal. Obedient, submís, que vol quedar bé amb els espanyols, que odia la seva condició nacional i amb complex d'inferioritat. Aquest noi fara carrera.

    ResponElimina
  2. No m'estranya que en Guardiola no hagi volgut signar un contracte mes enllà d'un any. S'ha de suposar que aquest botiflerisme Rosellista afectarà directament el govern de la institució i Guardiola es massa llest per lligar-se a un projecte que es comandat des de La Caixa, La Vanguardia i la Federació espanyola de futbol institucions aquestes que pensen que el Barça no ha de ser ni massa català ni massa bo per no molestar als espanyols.

    ResponElimina
  3. Mhe fet el mateix propòsit i tinc la mateixa sensació.
    Per cert, campanya en marxa:

    http://www.racoblaugrana.com/2010/08/26/campanya-de-protesta-per-la-marginacio-del-catala-a-can-barca-desde-racocatala-cat/

    Plantem-los cara.

    ResponElimina
  4. Patètic, sembla mentida que encara es faci servir aquest "argument"

    ResponElimina
  5. N'ENTENC LES PENYES,PER QUINT SET-SOUS VAN AGUANTAR I ACEPTAR AQUESTA HUMIL-LIACIO?,TAN COSTABA FOTRE EL CAMP?.
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  6. Aquest home pretén destruir, amb el ferm suport dels mitjans dels grups Zeta i Godó, el llegat catalanista del Joan Laporta. Fixa't que CAP mitjà ha parlat d'això. L'únic mitjà que n'ha parlat, un nascut fa ben poc. www.racoblaugrana.com. Te'l recomano, és l'únic que s'atreveix a posar en dubte fins a quin punt pretenen destrossar el Club tota aquesta colla.

    ResponElimina
  7. Benvolgut Albert, ja he afegit Racó Blaugrana a la meva llista de webs de bons patricis. Moltes gràcies pel suggeriment.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…