Ves al contingut principal

L’últim any de Guardiola

Més enllà de la natural repulsió que a tot bon patrici ha de reportar el fet que un candidat del Barça sigui recolzat en ple, sense fissures, per la brigada de narcòtics, l’accés a la presidència de Sandro Rossell i el seu equip plantejava d’entrada dubtes molt seriosos. En contrast, de fora estant, en el terreny esportiu, una de les principals virtuts de la presidència Laporta semblava haver estat el seu absolut respecte a la parcel·la esportiva del club, sempre reservada estrictament a mans de l’equip tècnic i l’entrenador.

La nova Junta del Barça, però, apunta maneres diferents i força perilloses. Ja no només es tracta de l’espectacle lamentable d’arrossegar la dignitat del club fins a Extremadura. Ni la de començar amb un ridícul de magnitud internacional fent fora el president d’honor que és alhora un dels millors jugadors de la història del futbol mundial. No. Allò que sempre m’ha neguitejat més de la victòria de Rossell és la seriosa sospita que l’equip construït amb paciència durant anys i autor dels millors resultats de la història del club acabi fent-se malbé per l’intervencionisme de la directiva. 

En poc més d’un mes, dues constatacions: la venda de Txigrinski i Messi obligat a jugar un amistós a Corea a poques hores d’haver-se incorporat a la concentració del Barça. No hi entro si es tracta de dues decisions bones o dolentes. En tot cas, són dues possibilitats que Guardiola havia negat explícitament i reiteradament durant la temporada passada i només un dia abans que es produís, respectivament. Dues decisions esportives preses contra el criteri de l’entrenador. I, companys, Guardiola no s’estarà per històries. Unes quantes com aquestes i s’acabarà el bròquil.

Comentaris

  1. Com el fitxatge de l'Adriano, que ningú va demanar, per 10 milions d'euros. 10 milions que són, justament, el que han separat el Cesc, demanda explícita del Guardiola, del Barça.

    ResponElimina
  2. SEMBLAR SER,QUE EL BARÇA HA CAIGUT EN MANS DE "TIBURONS MERCANTILS",PERO QUE COI TENIM AL CERVELL ALS CATALANS QUANT VOTEM?....BE,JA LA TORNEM A BALLA.
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  3. La promoció d'en Rossell estava molt ben orquestrada per a que tots els socis hi caiguessin de quatre grapes. Els van posar la pastanaga de "l'expert amb esports" hi endavant que fa baixada!

    Hi ha alguna cosa encara més greu d'aquest Sandrusco (quantes ens en depararà?):
    Mirant un amistós amb el meu fill, aquest em va fer observar que aquest any, s'ha incorporat a la samarreta un nou símbol: HERBALIFE!!
    Per si no ho sabeu, aquesta és la marca d'una empresa piramidal, el que vol dir que és una "empresa estafa". Herbalife al costat d'UNICEF. Formidable. Incompatibles! Quina es retirarà més rapidament de la samarreta? UNICEF, no? I, la vergonya ens tornarà a caure a sobre de tots perquè aquest Sandrusco és més curt que... i més llarg que el Millet...
    Com molt bé dius, Granollachs, en Guardiola haurà de prendre mesures. És jove i culte. A sobre, "sembla" un bon estratega. Que segueixi les passes d'en Jan, no? "Jan i Pep": Un bon logo.
    Guardiola for president!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…