Ves al contingut principal

L’últim any de Guardiola

Més enllà de la natural repulsió que a tot bon patrici ha de reportar el fet que un candidat del Barça sigui recolzat en ple, sense fissures, per la brigada de narcòtics, l’accés a la presidència de Sandro Rossell i el seu equip plantejava d’entrada dubtes molt seriosos. En contrast, de fora estant, en el terreny esportiu, una de les principals virtuts de la presidència Laporta semblava haver estat el seu absolut respecte a la parcel·la esportiva del club, sempre reservada estrictament a mans de l’equip tècnic i l’entrenador.

La nova Junta del Barça, però, apunta maneres diferents i força perilloses. Ja no només es tracta de l’espectacle lamentable d’arrossegar la dignitat del club fins a Extremadura. Ni la de començar amb un ridícul de magnitud internacional fent fora el president d’honor que és alhora un dels millors jugadors de la història del futbol mundial. No. Allò que sempre m’ha neguitejat més de la victòria de Rossell és la seriosa sospita que l’equip construït amb paciència durant anys i autor dels millors resultats de la història del club acabi fent-se malbé per l’intervencionisme de la directiva. 

En poc més d’un mes, dues constatacions: la venda de Txigrinski i Messi obligat a jugar un amistós a Corea a poques hores d’haver-se incorporat a la concentració del Barça. No hi entro si es tracta de dues decisions bones o dolentes. En tot cas, són dues possibilitats que Guardiola havia negat explícitament i reiteradament durant la temporada passada i només un dia abans que es produís, respectivament. Dues decisions esportives preses contra el criteri de l’entrenador. I, companys, Guardiola no s’estarà per històries. Unes quantes com aquestes i s’acabarà el bròquil.

Comentaris

  1. Com el fitxatge de l'Adriano, que ningú va demanar, per 10 milions d'euros. 10 milions que són, justament, el que han separat el Cesc, demanda explícita del Guardiola, del Barça.

    ResponElimina
  2. SEMBLAR SER,QUE EL BARÇA HA CAIGUT EN MANS DE "TIBURONS MERCANTILS",PERO QUE COI TENIM AL CERVELL ALS CATALANS QUANT VOTEM?....BE,JA LA TORNEM A BALLA.
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  3. La promoció d'en Rossell estava molt ben orquestrada per a que tots els socis hi caiguessin de quatre grapes. Els van posar la pastanaga de "l'expert amb esports" hi endavant que fa baixada!

    Hi ha alguna cosa encara més greu d'aquest Sandrusco (quantes ens en depararà?):
    Mirant un amistós amb el meu fill, aquest em va fer observar que aquest any, s'ha incorporat a la samarreta un nou símbol: HERBALIFE!!
    Per si no ho sabeu, aquesta és la marca d'una empresa piramidal, el que vol dir que és una "empresa estafa". Herbalife al costat d'UNICEF. Formidable. Incompatibles! Quina es retirarà més rapidament de la samarreta? UNICEF, no? I, la vergonya ens tornarà a caure a sobre de tots perquè aquest Sandrusco és més curt que... i més llarg que el Millet...
    Com molt bé dius, Granollachs, en Guardiola haurà de prendre mesures. És jove i culte. A sobre, "sembla" un bon estratega. Que segueixi les passes d'en Jan, no? "Jan i Pep": Un bon logo.
    Guardiola for president!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.