Ves al contingut principal

Mentalitat de conqueridor

La lectura del llibre de Peio J. Monteano La Guerra de Navarra (1512-1529). Crònica de la conquista española (Pamplona: Pamiela-Lamia, 2010) resulta aclaridora des de molts punts de vista. No només per a constatar l’activa col·laboració dels senyors i les viles alabeses i guipuscoanes en la liquidació de la independència navarresa, sinó, en una lectura de present, per ajudar a entendre la mentalitat de conqueridors dels espanyols. Navarra, tot i les guerres civils i la profunda divisió interna baix medieval, gaudia a principis del segle XVI d’una estructura estatal completa. Això vol dir un aparell d’hisenda, de justícia i militar homologable al de la resta de les grans monarquies europees.

Els reis Joan III i Caterina I governaven aleshores un extens i imbricat territori a banda i banda dels Pirineus, des de l’Alta Navarra fins a Andorra. En certa manera, recordava el gran projecte dels comtes de Barcelona estroncat amb la derrota de Muret el 1213. Com en aquell cas, sobreviure a la pressió de les dues grans monarquies veïnes, però, esdevindria finalment un objectiu impossible per a tan limitades forces demogràfiques. Al comandament d’un exèrcit bàsicament castellà, Ferran II d’Aragó ordenà al duc d’Alba el 1512 ocupar militarment el país i eliminà per dret de conquesta la legitimitat de l’antiga dinastia navarresa. És la manera en la qual s’ha construït Espanya. És la forma en què s’ha forjat la seva mentalitat actual, segons la qual un no s’adhereix voluntàriament al projecte espanyol, sinó que s’hi troba lligat (dient-ho finament) per nassos. És la indissoluble unitat de la nació espanyola. Afortunadament, com diu el sociòleg Manuel Castells, ja ha passat el temps del “ordeno y mando”.

Comentaris

  1. Seria ben interessant veure en animació un plànol d'aquesta època fins el moment actual. Insertar-hi les peripècies polítiques que ho han anat modificant. Estaria bé i seria didàctic, crec jo.

    Canviant de temàica, avui l'Avui publica a dues planes les entrevistes dels "Tres Estadistes". Està molt bé.
    Cada dia que passa, m'agraden més i més..!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…