Ves al contingut principal

Mentalitat de conqueridor

La lectura del llibre de Peio J. Monteano La Guerra de Navarra (1512-1529). Crònica de la conquista española (Pamplona: Pamiela-Lamia, 2010) resulta aclaridora des de molts punts de vista. No només per a constatar l’activa col·laboració dels senyors i les viles alabeses i guipuscoanes en la liquidació de la independència navarresa, sinó, en una lectura de present, per ajudar a entendre la mentalitat de conqueridors dels espanyols. Navarra, tot i les guerres civils i la profunda divisió interna baix medieval, gaudia a principis del segle XVI d’una estructura estatal completa. Això vol dir un aparell d’hisenda, de justícia i militar homologable al de la resta de les grans monarquies europees.

Els reis Joan III i Caterina I governaven aleshores un extens i imbricat territori a banda i banda dels Pirineus, des de l’Alta Navarra fins a Andorra. En certa manera, recordava el gran projecte dels comtes de Barcelona estroncat amb la derrota de Muret el 1213. Com en aquell cas, sobreviure a la pressió de les dues grans monarquies veïnes, però, esdevindria finalment un objectiu impossible per a tan limitades forces demogràfiques. Al comandament d’un exèrcit bàsicament castellà, Ferran II d’Aragó ordenà al duc d’Alba el 1512 ocupar militarment el país i eliminà per dret de conquesta la legitimitat de l’antiga dinastia navarresa. És la manera en la qual s’ha construït Espanya. És la forma en què s’ha forjat la seva mentalitat actual, segons la qual un no s’adhereix voluntàriament al projecte espanyol, sinó que s’hi troba lligat (dient-ho finament) per nassos. És la indissoluble unitat de la nació espanyola. Afortunadament, com diu el sociòleg Manuel Castells, ja ha passat el temps del “ordeno y mando”.

Comentaris

  1. Seria ben interessant veure en animació un plànol d'aquesta època fins el moment actual. Insertar-hi les peripècies polítiques que ho han anat modificant. Estaria bé i seria didàctic, crec jo.

    Canviant de temàica, avui l'Avui publica a dues planes les entrevistes dels "Tres Estadistes". Està molt bé.
    Cada dia que passa, m'agraden més i més..!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…