Ves al contingut principal

M’importa un rave



Melilla. Melilla. Melilla. A tot arreu parlant tot el dia de Melilla. No només als mitjans espanyols que esputen el seu nacionalisme agressiu per tot arreu. No, no. També als nostres. A TV3, per exemple, han tingut els sants pebrots d’enviar-hi fins i tot un enviat especial. A les tertúlies de la nostra, parlen dels marroquins com dels “nostres veïns”. Aquí, a Catalunya, de veïns només tenim andorrans, espanyols i francesos. Els marroquins ens són sovint veïns, però només d’escala. L’stablishment català i la seva brigada de narcòtics són realment la pera. Ara pretenen que ens preocupem pel futur de les places africanes dels espanyols. És absolutament increïble.

Un territori colonitzat pateix problemes molt punyents. No només la simple impossibilitat de dirigir el propi destí lliurement (que ja és prou humiliant per a qualsevol unitat o comunitat humana) sinó, a més, una salvatge detracció de les seves energies humanes, intel·lectuals i, sobretot, econòmiques, a benefici i enfortiment del colonitzador. Quan això passa en temps de crisi, a més, resulta especialment feridor i posa en qüestió els elements de benestar més bàsics dels colonitzats. A Catalunya, però, a més de tot això, ara ens hem de preocupar també pels problemes de la metròpoli pel mantenir les restes del seu imperi africà dins la indissoluble unitat de la nació espanyola. Repeteixo, és absolutament increïble. Ja s’ho faran... Escrit aquest apunt, no penso dedicar al tema ni un minut més de la meva atenció.

Comentaris

  1. Indigna l'actitud de la presumpta televisió nacional de Catalunya, el tarannà espanyolitzant dels informatius deixa clara la vocació de comunitat autònoma del govern actual. Melilla, esdeveniments trivials a l'Espanya profunda, seleccions espanyoles.... això és TV3.

    ResponElimina
  2. El tractament que TV3 està fent de tot el que està succeint a Melilla és lamentable i una mostra més de l'espanyolització on ha caigut. Sembla una televisió espanyola en català.

    ResponElimina
  3. A mi també m'importa un rave, i em preocupa que la nostra televisió hi dediqui tan temps

    ResponElimina
  4. I qui parla de Neopatria, qui?

    ResponElimina
  5. Ja ho vaig pensar el primer dia: Això de Melilla em cau lluny.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.