Ves al contingut principal

Autèntica misèria



El dèficit de la Generalitat de Catalunya està arribant a dimensions estratosfèriques. Les agències internacionals rebaixen la qualificació del deute català. Les nòmines comencen a perillar. El bloc d'en Salvador Garcia-Ruiz va fer una anàlisi acurada i brillant els darrers dies. Això tot i que, gràcies al saberut i prestigiós conseller Antoni Castells, gaudim del "millor finançament de la història" (que, com sempre repeteixo per als desmemoriats, succeeix els millors finançaments de la història anteriors dels governs de CiU). La situació es dantesca. Tot i així, ni una paraula sobre l'espoli fiscal que pateix el país. La culpa és del món mundial. El conseller, desesperat, fins i tot ha començat a amenaçar les entitats creditícies. Aquest és el marc en el que, en certs graons de l'administració, es mantenen pràctiques de jutjat de guàrdia, pròpies dels pitjors temps de les vaques grasses. M'ho han explicat de primera mà. D'una administració pública a Catalunya. M'ho crec.

Ell és un administratiu eficient. Amb cultura professional comercial. Fins ara, batallava amb cada proveïdor per aconseguir els millors preus. Fins ara, dic. L'altre dia li van rebutjar un pressupost de 9.000 € per adquirir material elèctric de les mateixa marca, característiques i prestacions que un altre que els superiors dels seus superiors han decidit atorgar a un venedor "amic" per un valor de 21.000 €. L'agost va cobrar una nòmina de poc més de mil euros, cent menys que abans. El mateix que quan va iniciar la seva vida laboral, fa més d'una dècada. Amb el que l'administració ha despilfarrat en una sola factura, podria haver mantingut el seu moderadíssim salari durant 120 mesos, és a dir, 12 anys. Potser és un cas aïllat. Però, crec que no. Cal fer neteja, molta, moltíssima neteja. D'entre els d'ara i també dels d'abans. I no demanar segons què als treballadors públics.

Comentaris

  1. Gràcies a Déu no és un cas aïllat però són pocs els funcionaris que realment són conscients que gestionen els recursos i els diners de tots nosaltres. Al Regne Unit un funcionari és un "public servant", el nom ho diu tot.

    ResponElimina
  2. Precisament, acabo de rebre una conferència d'en Jaume Vallcorba sobre aquest tema. Esgarrifós!!
    Copieu l'adreça i escolteu-lo:
    http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1

    A qui no se li encengui la sang és que està mort.

    Mentrestant, Mas, Puigcercós i altres van dient que cal ser prudents a l'hora de fugir d'Espanya.

    ResponElimina
  3. L'enllaç que ens proposen l'Arnau Estanyol i en Ramon Llull és senzillament impressionant. Realment, cal fer-ne la màxima difusió possible!

    ResponElimina
  4. Impressionant però un estat normal dins l'UE i l'OTAN hauria de tenir un exèrcit normal com Holanda o Dinamarca.

    ResponElimina
  5. No tenen cap escrúpol ni vergonya. La gent normal nmo podríem dormir ni mirar a la cara a la gent de nostre entorn si portéssim a terme pràctiques com aquesta. A vegades dubto fins i tot que se'ls pugui definir com a persones.

    ResponElimina
  6. Els polítics catalans ens estan ensorrant.
    Ara, no queda clar si és amb voluntat o per incompetència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…