Ves al contingut principal

"Callejeros" a l'Alguer

No fa gaire, acabat de retornar de les vacances, el zaping em va conduir fins a la cadena espanyola Cuatro i un dels seus programes estrella, Callejeros. Un, diguem-ne, producte de l'Espanya dita moderna, progre i oberta, aquella que se suposa que ens ha d'entendre i estimar (segons les habituals al·lucinacions de la penya happy flower dels federalistes utòpics). No trigà a demostrar-me perquè és impossible acceptar, com és d'insofrible, la dominació espanyola. Perquè l'abisme que ens separa és de tals dimensions que no val la pena fer cap intent de passarel·la cultural ni intel·lectual.

Som dos mons. Allunyadíssims. De distàncies ben definides i definitives. El reporter havia recorregut l'illa de Sardenya de tòpic en tòpic. I de sobte, òndia, arriba a una població de nom Alghero. Algú sense identificar explica que el menjar és català. Que la senyera oneja a la Casa de la Ciutat. Que les plaques del carrer són bilingües italià-català. Res més. Pura constatació. Cap reflexió. Cap anàlisi. Cap referència històrica. Com si aquella gent fossin uns alienats que, de tant veure partits dels Barça, haguessin arribat a la conclusió que volien adoptar la nacionalitat catalana. Després, ràpidament, a la platja de l'Alguer. A destacar el seu valor paisatgístic. I a entrevistar banyistes en braga nàutica (per Déu, quin atemptat a l'estètica, fan venir ganes que passi l'estiu). I, apa, aquí s'ha acabat. Us imagineu el mateix programa si a un indret de Sardenya es parlés el castellà? És que, en això coincidim, per a ells el català no és una llengua espanyola.

Comentaris

  1. Mirant el programa "Afers exteriors" d'en Mikimoto tens la sensació que ja som un país gairebé normal i civilitzat. Mirant "Callejeros" o qualsevol programa de viatges espanyol només veuràs adoctrinament i ganes d'autoafirmació gairebé racista.

    ResponElimina
  2. Amb tanta activitat independ. potser no tindrà gaire motiu de ser la meva preocupació de divulgació del nostre moviment cap a la llibertat!!
    Ara mateix, acabo de rebre el correu de la Cursa Indep. de la Mercè! El mateix pregó d'en Margarit encara porta cua, i amb la pancarta d'edifici sencer de "Som una nació". Ep!, al meu quiosc l'Avui ja es ven més que els altres diaris!
    ... i l'assistenta que ens ajuda a casa, l'altre dia ja em va donar permís per a que li parlés en català!: "Ya lo entiendo casi todo!"

    Els nervis de no saber per on tirar els PSOE-PP són evidents amb decisions rares, com la de "deixar-se" transferir els diners de l'atur, permetre l'enlairament de vols transoceànics des del Prat, l'estranya i discreta comissió d'estudi per l'igualtat de llengües a Espanya, etc. Tremolen!! Estan desorientats!!
    En arribar l'estiu, vaig tenir por d'una desinflada del moviment. Després de la mani de la Diada, molt silenciada i sembla que igual de gran d'aquella de l'arribada d'en Tarradellas, veig que els meus temors no tenien cap motiu d'existir. Millor!!!

    ResponElimina
  3. Em van parlar d'un reportatge que van fer uns periodistes a Gibraltar. Anaven com desepserats buscant gent que parlés en castellà i que animés a la selecció espanyola. Evidentment, el seu èxit va ser escàs. Doncs haguessin tingut aquest comportament.

    ResponElimina
  4. La contra de la meva participació anterior tan alegre, i això sí que és molt greu -no cal dir-, és la informació que se'ls ha escapat a la brigada de narcòtics (expressió genuïnament granollachiana) de dir que "el 30% de la ciutadania catalana estan a punt de caure sota del llindar de la pobresa" durant aquest any. Aquest nivell de pobresa deixaria Catalunya sense possibilitats de recuperació gairebé. Els Zapateros-Aznars al final se'n sortiran deixant Catalunya a la misèria absoluta. El problema és que aquest problema no admet dilacions ni ajornaments. És d'immediatesa. Ara. Uns 2.500.000 de conciutadans aniran a caure per sota del llindar de la recuperació.
    A les eleccions -no hi veig cap altre acte possible més aviat- caldrà anar a votar pels caiguts pels especuladors, entre altres motivacions nostres.

    ResponElimina
  5. Doncs a veure quan TV3 dedica un programa similar, que consisteixi en buscar catalanoparlants pel centre de Barcelona.

    ResponElimina
  6. podries cercar aquest programa i penjar.lo aquí. Seria la cirereta al post.

    Siau

    ResponElimina
  7. Es pot veure a youtube cercant "4/6 Callejeros Viajeros: Cerdeña", a partir del minut 03:36.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…