Ves al contingut principal

Cotxes de fabricació nicaragüenca



Cal posar tota la carn a la graella. Les enquestes són paoroses. El PSC apreta. Ahir, el Telenotícies de la nostra em va semblar, per moments, el NODO dels temps més asfixiants del franquisme. Franco inaugurant pantans. Patètic. Què pena veure un mitjà de prestigi abocat a un exercici de propaganda tan barroer. Gran notícia de portada. Sí, sí, de portada. El gran pare Montilla, al rescat de la nostra atribolada economia, construeix un acord que estableix indestructibles llaços d'amistat amb el fabricant de cotxes xinès Chery, segons sembla, per a que Catalunya esdevingui la seva porta d'entrada a Europa. El desenvolupament de la notícia, la lletra petita, ens explica que l'empresa contempla altres vies d'expansió més avançades a Turquia i Brasil i que simplement es tracta de constituir un grup de treball que, com és costum, probablement no es reunirà mai.

Segons sembla, doncs, som davant una creació televisiva de la nova factoria de ficció Jaume Collboni, amb domicili social al carrer Nicaragua de Barcelona. El disseny, però, és excessivament grandiloqüent. No sé si haurà contribuït massa a perfilar aquell escenari de recuperació que als socialistes interessa per a afrontar les properes eleccions. Aquelles que abans eren de la tardor i ara seran de l'hivern. Entretant, l'amic Zapatero i diversos ministres espanyols visiten la Xina i el Japó tancant, aquests sí, negocis de veritat en un món real. Segurament, fins i tot, en perjudici dels interessos materials de les empreses i l'economia catalana. Ells són així, no fan jocs de fireta. Tenen un estat. Aquí, però, la nostra brigada de narcòtics continua incansable la seva feina. Sospito que abans li creixeran ales a en Collboni que un Chery es fabriqui a Catalunya.

Comentaris

  1. Tots els partits polítics estan fent jocs de fireta permanentment, tot l'any. Els polítics es creuen que la societat segueix sent analfabeta i que es creu els anuncis que els llança els mitjans d'influenciació: ràdio, premsa i TV. I, el trist, és que és bastant així...
    Per això, el que ens cal és aquest lider de prestigi que es presti a renovar els criteris de comportament catalans, que faci sentir vergonya els matussers actuals. Aquest lider l'hem de cercar nosaltres.
    No són adequats els escaladors i oportunistes de crisis institucionals. Cal algú, com deia ahir a última hora, que sigui indiscutible pel seu bon prestigi. Ahir, jo proposava en Broggi. Segueixo amb propostes. Ara, de la línia dels filòsofs: Terricabres?
    Proposeu i avantcem, sinó, al capdevall, nosaltres també en serem responsables... de no fotre brot!!
    Ara sobrem els desencisats, tristos i ploramiques, jo el primer.
    Els ho hem de proposar nosaltres, alerta!! La gent de vàlua no és donada als protagonismes! Cal anar-los a cercar i convèncer-los, ...(ejem, arg, glups, buf....!)

    ResponElimina
  2. Sí, una gran fàbrica en una àrea que l'Estat espanyol afoga amb una manca permanent d'infraestructures. No s'ho creuen ni ells. Estan escanyant el port de Barcelona, la connexió ferroviària amb Europa fa pena, Rayan air al Prat ( cas únic al món on sempre aterra en aeroports secundàris)i pel mateix tret enfonses tres aeroports, Reus, Girona i Prat. Ens espera una dosi triple de narcòtics fins a les eleccions.

    ResponElimina
  3. Jo ja no miro el telenotícies.
    Realment és un NODO.

    ResponElimina
  4. Un detall: tots aquells consellers xinesos seien a les butaques amb educació oriental amb les cames juntes i frontalment. Montilla pel contrari, mig arrepapat amb una cama sobre l'altra es girava incòmode davant de tanta compostura

    ResponElimina
  5. Estem parlant, a més, d'una empresa que tampoc crec que sotmeti als seus treballadors a unes condicions laborals gaire dignes. Avui he vist al 20 Minutos que ja ho donaven per fet. I vergonyós el Telenotícies. I serà així, igual i sense parar, fins el 28 de novembre!

    ResponElimina
  6. Millor riure que plorar!:

    L'aeroport de Ciudad Real, de nom Don Quijote, té un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa (4 km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Pot acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo, hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

    Fins aquí espectacular, però el cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública.

    La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, perquè són les úniques persones que volten pels passadissos durant gran part de la setmana. Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat una inversió, d'entrada, de 500 milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha estat intervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions d'euros amb diner públic.

    Ciudad Real, a 55 minuts de Madrid, amb l'AVE i Barajas allà mateix, té 75.000 habitants, més o menys com Rubí, i disposa d'estació de TGV i aeroport internacional. Europa ja no vol pagar més. Queden vostè i la resta de catalans.

    Avui, 2 de setembre de 2010

    ResponElimina
  7. És tot una farsa! Sort que hi ha mitjans que graten una mica...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…