Dos encaputxats cremen un retrat del rei



Aquest és el titular que el diari buc insígnia de la brigada de narcòtics dedicava, en portada de la seva edició digital, el vespre de l'11 de setembre d'enguany, a la multitudinària manifestació independentista celebrada a Barcelona. Quin dolor a l'ànima. No cal dir-ho, l'actual Borbó és on és, en primer lloc, gràcies a la nostra derrota de 1714 i a l'entronització de Felip d'Anjou. L'actual Borbó és on és, doncs, gràcies a la mort de quatre mil barcelonins, víctimes durant un any del setge més atroç de la història moderna d'Europa. Això sí és dolor. L'actual Borbó és on és, gràcies a l'execució pública d'altres milers de resistents arreu del país, sense judici, degollats i penjats com a gossos. Això sí és dolor. L'actual Borbó és on és, gràcies a l'exili de milers i milers de catalans arreu d'Europa, impedits de ni tan sols mantenir contacte epistolar amb els seus. Això sí és dolor.

L'actual Borbó és on és, gràcies a la mort de centenars de catalans, després de trenta anys d'exili, empestats en una cabana als Balcans. Això sí és dolor. L'actual Borbó és on és, gràcies a la presó de centenars de dirigents de l'exèrcit català, humiliats i vexats de manera indigna, en condicions de reclusió pròpies dels règims més inics de la història. Això sí és dolor. L'actual Borbó és on és, gràcies a l'anorreament d'una tradició de cinc-cents anys d'institucions públiques que configuraven un Estat orientat en el camí de la modernitat. Això sí és dolor. L'actual Borbó és on és, gràcies a que, com ens ha recordat el Tribunal Constitucional, té dret a enfotre's de tot el dolor provocat al nostre país cada vegada que el trepitja. Ahir, veient la seva fotografia cremar, pensava en l'enorme importància històrica d'aquella tan vil acció, en comparació amb la lleugeresa de totes les que els de la seva progènie ens han inferit al llarg de la història. Perdoneu, però quan parlo de degenerats els meus principis d'ordre trontollen.

Comentaris

  1. No et disculpis pas, el contrari! Era d'esperar. Cada any passa el amteix. Obvien la marxa de tanta i tanta gent i es centren en això per tal de fer quedar l'independentisme com una cosa "radical" de quatre joves arrauxats. Cadia dia, però, a Catalunya, per sort, se'ls creu menys gent.

    ResponElimina
  2. Igual que el Ramon Pellicer a la retransmisió de l'acte institucional referint-se als crits independentistes que s'hi sentien: "uns pocs independentistes...". Dels Borbons, res a dir, ja tenen prou amb la seva malmesa genètica i cosanguinitat.

    ResponElimina
  3. la premsa unionista sempre tendeix a subratllar accions puntuals allunyades del gruix social enlloc de ldes desenes de milers de persones que ahir hi havia, per exemple, a Arc de Triomf. És la seva cultura.

    ResponElimina
  4. Aquest article teu, admirat Granollachs, l'hauries de passar a tots els diaris en forma de "Proposta d'article", a veure qui seria capaç de publicar-te'l. No crec que ningú ho fes, peró almenys tindries dos goigs: Un, el de que hagin d'exercir censura; Segon, que sàpiguen que hi ha un molt bon historiador que sap escriure molt bé. Divulga, que alguna cosa queda, amic meu!

    Aquest personatge "Joan Carles", va passar a convertir-se en la realitat de Juan-Carlos I de España, per acabar sent el què és: un Borbó més a la col·lecció. Vull dir que, en acabar-se la dictadura, tothom, jo inclòs juntament amb tota la campanya que va fer desplegar, vam caure en el miratge de creure que aquest personatge seria qui trencaria amb allò de la dictadura i les tradicions monàrquiques, i que seria actual i conseqüent amb el que li calia a España. El bo del cas, és que no li ha calgut gaires esforços per seguir la línia tradicional perquè el poble espanyol li ho demana!!
    Ens queixem del medievalisme en que viuen els àrabs, i resulta que tenim "mediavelistes" aquí mateix!! Què més volem!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas