Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (XI)





Schwarzspanierstrasse. Un carrer de Viena porta el nom, literalment, de carrer dels espanyols negres. No fa referència als trets de la fesomia més habitual al nostre món mediterrani, sinó a la fosca vestimenta dels benedictins. En aquell indret els monjos d'aquell orde expulsats de Montserrat per motius polítics fundaren i aixecaren entre 1724 i 1737 un monestir propi. No és pas l'únic llegat dels catalans exiliats a l'actual capital austríaca. Entre 25 i 30.000 persones van haver d'exiliar-se com a conseqüència de la Guerra de Successió. Si tenim en compte la població del Principat en aquell temps, no és difícil arribar a la conclusió que aquell exili massiu fou semblant, en quant a proporcions i efectes, al de la Guerra Civil espanyola del segle passat. Ens explica Agustí Alcoberro, l'exili fou integrat per persones de totes les condicions socials i de tots els regnes hispànics, encara que els catalans foren àmpliament majoritaris.

La majoria dels exiliats s'establiren a Nàpols i Milà, encara a mans de l'emperador Carles. Alguns eclesiàstics triaren Roma. Molts militars, nobles i alts funcionaris cercaren l'escalf del poder a la capital imperial. A Viena, l'església dels Trinitaris descalços, fundació del segle XVII, constituí un dels centres principals de trobada de la comunitat exiliada. La seva cripta acull encara avui restes de diversos membres de famílies nobles procedents del Principat. El mateix emperador fundà, així mateix, l'església de la Mercè i l'Hospital dels espanyols a Viena, principal centre de beneficència dels immigrants catalans durant aquelles dècades tan difícils. Encara que el Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquells bons patricis condemnats i morts a l'exili també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Gràcies per la informació. Tot just fa una setmana era a Montserrat de visita i pensava en la gran tasca en benefici del país que han fet aquells monjos durant segles.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…