Ves al contingut principal

Fracturar el país (II): quina barra



Per aturar el corrent de fons, l’stablishment autonomista i la seva incombustible brigada de narcòtics branda darrerament el fantasma de la divisió. Els opinadors més saberuts no paren d’alertar d’aquest perill. Pràcticament, és l’únic argument que els queda. Lamento dir-ho amb aquesta vulgaritat: tenen molta, molta barra. Per a ells, acostumats a guanyar sempre, com si fossin uns nens malcriats, la democràcia consisteix a imposar en tot moment les seves tesis. Si no, m’enfado. I no jugo més. Infantilisme pur.

Per no parlar d’abans, els independentistes hem aguantat els darrers trenta anys el lamentable sistema polític que els autonomistes han bastit com a herència del franquisme. Ho hem fet amb una absència gairebé total de violència, fent ús de les urnes, en comptes de les armes, per defensar el nostre projecte contrari. Quan la majoria social era autonomista, no existia cap risc de divisió social. Ara, després de la Sentència, resulta que l’engany s’enfonsa. Que ja no cola. I que hi ha el risc de quedar-se en minoria. I aleshores apareix la fractura. 

Senyors, en democràcia, quan els independentistes guanyem, els autonomistes hauran d’aguantar-se, tenir paciència, esperar quatre anys i defensar pacíficament la seva alternativa. És el que nosaltres portem fent des de la mort del dictador. Per tant, als de la brigada, el que els toca no és fer por sinó pedagogia democràtica entre els autonomistes. Explicar-los que vivim en un sistema polític occidental convencional, en el qual alguna vegada poden arribar a quedar en minoria. I que no passarà res. I que si hi ha risc de fractura social ara i no abans és que els autonomistes, simplement, no estan disposats a acceptar-ho perquè no són demòcrates.

Comentaris

  1. Hem de domençar a girar el seu discurs.
    No sabem si l'exercici de l'autodeterminació dividirà el país.
    El que es segur és que ells i nosaltres gastem una munió d'esforços en un debat interminable: és la unió forçada amb Espanya la que divideix el país!.

    ResponElimina
  2. La meva teoria és que hi ha una part de la població conscienciada políticament cap a una o altra banda, autonomisme i independentisme, però és més gran la massa de població a qui és indeferent llevar-se a una Catalunya independent mentre mitjançant la parabòlica puguin veure els partits de la Roja o a la Belén Esteban.

    ResponElimina
  3. Uns dels principals diaris Kosobars feia una defensa fèrria de l'unionisme dies abans del referèndum, prevenint a la població de lo catastròfica que seria la independència pels seus interessos. Quan l'independentisme va guanyar el referèndum i Kosobo va esdevenir un país sobirà el mateix diari oferia una portada a tota plana on es podia llegir JA SOM LLIURES!!!!. Estic convençut que aquí, La Vanguardia, faria el mateix. I molta gent, ara unionista, ho acceptaria amb alegria. La pela es la pela.

    ResponElimina
  4. Sí senyors, sí i sí!!
    Tal com diu l'Arnau, els interessos giren i giren en un no res. Però, com que els amics del "Porc Senglar" ja estan entrant per les grans ciutats, crec que la nostra invasió indep. ja és un fet. (ejem...)

    Ara bé, encostipat i amic Granollachs i tots, aquest crit d'alerta de la fractura del país constant amb el que ens metrallen sempre, jo l'estic sentint per part de les "persones assenyades" dels franquistes i no franquistes des dels temps immemorials. Uns recorden la guerra, altres les possibles pèrdues econòmiques argumentant que Cat. per si sola no pot aguantar-se dreta (!?), altres fan menció a que la seva família ja és un barrig-barreig de cultures tal que millor no tocar-ho. Mentrestant, la Nació, per no posar-la a prova, es va pansint.
    Total: El consevador el fa la por, i no hi haurà mai manera de canviar-los. No cal entretenir-s'hi amb el tema. Els missatges de les brigades responen als interessos econo-socio-psico.. i més, tot ben barrejat amb Coca-Cola televisiva.

    ResponElimina
  5. El seu model de democràcia és que tothom pot expressar els seves idees sempre que siguin iguals que les seves.
    Sobre el tema de la divisió, llavors, tampoc hauríem de fer eleccions, que "divideixen" la població entre els diferents partits. És una estupidesa que no s'aguanta per enlloc.

    ResponElimina
  6. En democracia, quan la majoria opta per l'independencia, els patriotes que han quedat en minoria han de ser els primers a defensar-la. Els que no, son traidors.

    ResponElimina
  7. No si el país ja està fracturat!
    Mai havíem tingut una crisi econòmica tant forta que ha dut a centenars de milers de famílies a fracturar la seva vida per sobreviure.
    Que no ens enganyin més: amb la independència sortirem també de l'espoli econòmic.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…