Ves al contingut principal

Ignorar aquell parell de desgraciats

Més enllà dels errors que en pogués cometre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'anomenat cas Centelles, esclatat fa uns mesos, va posar de relleu (a més del fet, cabdal, que l'Estat espanyol és enemic objectiu de la integritat del nostre Patrimoni Cultural) la profunda cara dura i la misèria humana més absoluta que caracteritza els fills del gran fotògraf republicà Agustí Centelles, autor d'algunes de les instantànies més conegudes de la Guerra Civil de 1936-1939 al nostre país. En resum, el seu comportament mancat de qualsevol escrúpol moral. Portar les fotografies que el seu pare va arribar a encarregar salvar a uns amics, fins i tot fora del país, per escapar del franquisme, a l'arxiu que perpetua encara avui el segrest per dret de conquesta de la memòria de la repressió i l'espoli sobre els republicans, és un dels actes més repugnants que es puguin concebre.

Per això resulta incomprensible que, cada vegada que cal fer memòria gràfica de la Guerra Civil espanyola, vingui o no a tomb, TV3 es dediqui a cridar els fills de l'Agustí Centelles per fer-los propaganda sortint gratuïtament. Que els donin negoci. Com si ens haguéssim de congraciar-nos amb ells. M'és igual que se citi el seu pare. En Centelles pare era una persona digna i admirable; ells no són precisament un model a imitar. L'altre dia, per exemple, els van fer la gara-gara per recordar el nom d'un carrer dedicat durant la guerra a un militant del POUM mort al front d'Aragó el setembre del 1936. Si us plau, als autors d'un acte de baixesa moral irreparable a la memòria, primer del seu pare i després del conjunt del país, no els torneu a convidar mai més a la televisió pública catalana. Deixeu que es rebentin en festes privades els diners que han cobrat dels espanyols per la seva traïció.

Comentaris

  1. Veig que coincidim. Quan els vaig veure a la TV vaig esclatar, i la parenta amb va dir: Què et passa?; que què em passa? que en qualsevol altre país ja els haurien afusellat per traïdors! Se'ls hauria de fer el buit total a aquell parell d'edípics!

    ResponElimina
  2. TV3 és una cova de sociates espanyolistes casposos.

    ResponElimina
  3. Totalment d´acord amb els companys. Indignant
    tot plegat.

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó, indignant.

    ResponElimina
  5. El que han fet amb TV3 els darrers anys no té nom.
    Evidentment hi ha excepcions: Caçadors de paraules o Adéu Espanya. Això sí, excepcions.

    ResponElimina
  6. El primer que ha de fer el nou govern és començar a implantar canvis importants a TV3. S'ha convertit en una televisió espanyola en català. Fa temps que ja no miro res per TV.

    ResponElimina
  7. ... i tot plegat, diria jo, que de la mà de la Terribles.
    TV3 ha caigut al fons del pou de la desinformació i de la ignorància profesional, suposo que duts per una gernació de periodistes "progres" sociates i una Facultat de periodisme nefasta. Algun d'aquests hi deu disfrutar intercalant Centelles. Aquests Centelles, molt desorientats, estan essent assessorats per un tal Gasca, intermediari diabòlic.
    Mentrestant, en Tresserras, ha anat intentat endreçar TV3 amb una llei semblant a la de la BBC. Però, resulta que aquí cap polític recull l'esperit d'una llei, sinó que l'aprofita per tergiversar-la al seu interès, com amb la del cinema.
    Respecte dels germans Centelles, no cal parlar-ne més. És com dir que la merda fa pudor. Es clar que sí!!

    ResponElimina
  8. Jo també vaig fer un renec al veure com TV3 es dedicava a promocionar aquells traïdors.

    ResponElimina
  9. I ara prepareu-vos... fins el 28N, TV3 serà una perpètua Festa de la Rosa que enaltirà les glòries de l'Estimat Líder.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…