Ves al contingut principal

Ignorar aquell parell de desgraciats

Més enllà dels errors que en pogués cometre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'anomenat cas Centelles, esclatat fa uns mesos, va posar de relleu (a més del fet, cabdal, que l'Estat espanyol és enemic objectiu de la integritat del nostre Patrimoni Cultural) la profunda cara dura i la misèria humana més absoluta que caracteritza els fills del gran fotògraf republicà Agustí Centelles, autor d'algunes de les instantànies més conegudes de la Guerra Civil de 1936-1939 al nostre país. En resum, el seu comportament mancat de qualsevol escrúpol moral. Portar les fotografies que el seu pare va arribar a encarregar salvar a uns amics, fins i tot fora del país, per escapar del franquisme, a l'arxiu que perpetua encara avui el segrest per dret de conquesta de la memòria de la repressió i l'espoli sobre els republicans, és un dels actes més repugnants que es puguin concebre.

Per això resulta incomprensible que, cada vegada que cal fer memòria gràfica de la Guerra Civil espanyola, vingui o no a tomb, TV3 es dediqui a cridar els fills de l'Agustí Centelles per fer-los propaganda sortint gratuïtament. Que els donin negoci. Com si ens haguéssim de congraciar-nos amb ells. M'és igual que se citi el seu pare. En Centelles pare era una persona digna i admirable; ells no són precisament un model a imitar. L'altre dia, per exemple, els van fer la gara-gara per recordar el nom d'un carrer dedicat durant la guerra a un militant del POUM mort al front d'Aragó el setembre del 1936. Si us plau, als autors d'un acte de baixesa moral irreparable a la memòria, primer del seu pare i després del conjunt del país, no els torneu a convidar mai més a la televisió pública catalana. Deixeu que es rebentin en festes privades els diners que han cobrat dels espanyols per la seva traïció.

Comentaris

  1. Veig que coincidim. Quan els vaig veure a la TV vaig esclatar, i la parenta amb va dir: Què et passa?; que què em passa? que en qualsevol altre país ja els haurien afusellat per traïdors! Se'ls hauria de fer el buit total a aquell parell d'edípics!

    ResponElimina
  2. TV3 és una cova de sociates espanyolistes casposos.

    ResponElimina
  3. Totalment d´acord amb els companys. Indignant
    tot plegat.

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó, indignant.

    ResponElimina
  5. El que han fet amb TV3 els darrers anys no té nom.
    Evidentment hi ha excepcions: Caçadors de paraules o Adéu Espanya. Això sí, excepcions.

    ResponElimina
  6. El primer que ha de fer el nou govern és començar a implantar canvis importants a TV3. S'ha convertit en una televisió espanyola en català. Fa temps que ja no miro res per TV.

    ResponElimina
  7. ... i tot plegat, diria jo, que de la mà de la Terribles.
    TV3 ha caigut al fons del pou de la desinformació i de la ignorància profesional, suposo que duts per una gernació de periodistes "progres" sociates i una Facultat de periodisme nefasta. Algun d'aquests hi deu disfrutar intercalant Centelles. Aquests Centelles, molt desorientats, estan essent assessorats per un tal Gasca, intermediari diabòlic.
    Mentrestant, en Tresserras, ha anat intentat endreçar TV3 amb una llei semblant a la de la BBC. Però, resulta que aquí cap polític recull l'esperit d'una llei, sinó que l'aprofita per tergiversar-la al seu interès, com amb la del cinema.
    Respecte dels germans Centelles, no cal parlar-ne més. És com dir que la merda fa pudor. Es clar que sí!!

    ResponElimina
  8. Jo també vaig fer un renec al veure com TV3 es dedicava a promocionar aquells traïdors.

    ResponElimina
  9. I ara prepareu-vos... fins el 28N, TV3 serà una perpètua Festa de la Rosa que enaltirà les glòries de l'Estimat Líder.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…