Ves al contingut principal

La concòrdia de l'ocupant

Hi ha poques coses tan patètiques en el món de la política catalana com veure els líders dels partits espanyols desembarcant a la colònia en campanya electoral. És com si fóssim dèbils mentals i necessitéssim que un polític de veritat ens vingués a il·luminar cada quatre anys. Només cada quatre anys. Amb les mànigues de la camisa arromangades. Estil col·lega. I què dir de les ensarronades col·lectives que provoquen aquestes aparicions. Quin record inesborrable del mític "apoyaré" pronunciat en 2003 pel gran mestre de la mentida, precisament durant la prèvia de les autonòmiques d'aquell any. Aquest cap de setmana el president del govern espanyol ha participat a la Festa de la Rosa, celebrada a Gavà. A la qual, per cert, no han tingut temps d'assistir-hi els prohoms del partit del sector que hem convingut a denominar com a catalanista. Certament, l'acurada producció de les imatges feia del tot impossible quantificar la presència de públic. Però em sembla que van punxar. I de quina manera. Càrrecs públics i jubilats d'autocar i dinar.

I és que em sembla molt que el president del govern espanyol comença a no sumar a Catalunya. Zapatero, amb la seva cara de bon nen que ja no enganya ningú, ha estat un dels principals instigadors de la retallada de l'Estatutet. Replicà el recurs presentat pel Partit Popular tot enviant l'advocacia de l'Estat a presentar una defensa que més aviat semblava un atac. L'opinió que el govern socialista va fer arribar al Tribunal Constitucional era tan o més demolidora que el propi recurs presentat per la dreta espanyolista. I això que en Guerra ja l'havia ribotat al Congrés. Es pot dir, doncs, que l'actual president espanyol és un maltractador compulsiu del nostre país. I en el màxim de la poca vergonya, de la cara dura, presenta el seu partit com la garantia de la concòrdia entre Catalunya i Espanya. Demana concòrdia als ocupats. Demana concòrdia als vexats. Demana concòrdia als maltractats. Demana concòrdia al subjugats. Si la relació entre Catalunya i Espanya fos un problema de gènere, fa temps que Zapatero seria entre reixes. L'haurien portat per la via ràpida. Només des del masoquisme un sol català pot servar-li encara un bri de confiança. Fot el camp i no tornis.

Comentaris

  1. Serà una gesta heròica fer-los fora del govern amb tota la maquinària propagandística funcionant al 100%. És patètic el desplegament de TV3, publicitat encoberta a favor del ZP i en Montilla als telenotícies. Brutal.

    ResponElimina
  2. La pobre gent gran, nostàlgica de la seva terra d'origen, molts d'ells inadaptats a Catalunya pels motius que siguin. Seguidors incondicionals de Felipe Gonzàlez ("porque es un mozo muy guapo")i regalats amb un dinar gratis i amb la companyia que per un dia pot apartar alguna que altra solitud habitual formen el nucli de la Festa de la Rosa.

    Però tots no son zombis.

    Molts veuen que els socialistes de Madrid han putejat Catalunya, on viuen i treballen els seus fills i els seus nets.

    ResponElimina
  3. Us confirmo que eren uns 600 assistents a la festa de la rosa. Feta en dia festiu, amb dinar inclós i els medis a favor.
    Ahir, un dels molts actes celebrats per SI, al Vendrell, amb en Joan Laporta, l'Hèctor López Bofill, l'Alfons López Tena i l'Uriel Beltran, aplegà 500 persones, plovent, dia feiner a les 20:00 i els mitjans en contra.

    Van explicar l'espoli fiscal, l'imposibilitat dels camins proposats pels polítics parlamentaris i la proposta independentista posible i encoratjadora. No hi va haver preguntes...com si hagués passat un tifó, tothom emocionat...

    Això no te aturador! Colaboreu i colaboreu,fan falta 1.300.000 vots (68 diputats)
    NOMES FALTEN 2 MESOS PER LA LLIBERTAT!

    ResponElimina
  4. Caldrà encarar la nostra campanya electoral amb publicitat als diaris. No pas als diaris d'El Punt, Avui i altres, no. A La Vanguardia, El Periódico i, fins i tot a El Mundo, per què no? Plantar cara no és perdre vots. Amb articles il·lustrats d'en Jaume Vallcorba amb economia; algun historiador de la talla del nostre estimat Granollachs; i algun dels nostres juristes per explicar com es monta de be un nou Estat. Cal que hi apareguin persones reconegudes, que proutes en tenim.
    La meva orgia fóra que cada dia de la campanya aparagués en un o altra diari algun article-campanya a tota plana. Qui ho podria pagar? Algú que hi tingui molt a guanyar i tingui els pempis...

    ResponElimina
  5. Gràcies; sóm una munió. Be, M'he deixa't portar una mica de l'eufòria... han penjat la informació d'El Vendrel a www.solidaritatcatalana.cat i diu que erem més de 200 (no 500). El teatre era plé, això si.
    Es va fer interpretació simultània en LSC (llengua de signes catalana) per a persones sordes. Genial, no us ho perdeu si fan algun acte a prop, trobareu l'info a la web.

    Farem vaga per la independencia, la mani de la vaga general plena d'estelades! si ho volen amagar tindran una feinada al photoshop!

    ResponElimina
  6. Deixa'l que vingui! Quants més cops ho faci, més farà emprenyar els catalanistes i més gent anirà a votar. Com si ell i el Rajoy volen venir de la maneta cada dia!

    ResponElimina
  7. Ramon Llull, temo que la campanya que proposes serà impossible. Els del CCN han intentat posar anuncis (anuncis, sí, pagant) a La Vanguardia i El Periódico, donant xifres... I els han negat publicar-les. Et quedaràs sense orgia :(

    Núria, sembla que la imprecisió en les xifres i una certa eufòria és congènita a SCI. Per arribar als 1.300.000 vots potser seria bo un pacte amb Rcat que l'Alfons LT es nega a fer, no trobes?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…