La concòrdia de l'ocupant

Hi ha poques coses tan patètiques en el món de la política catalana com veure els líders dels partits espanyols desembarcant a la colònia en campanya electoral. És com si fóssim dèbils mentals i necessitéssim que un polític de veritat ens vingués a il·luminar cada quatre anys. Només cada quatre anys. Amb les mànigues de la camisa arromangades. Estil col·lega. I què dir de les ensarronades col·lectives que provoquen aquestes aparicions. Quin record inesborrable del mític "apoyaré" pronunciat en 2003 pel gran mestre de la mentida, precisament durant la prèvia de les autonòmiques d'aquell any. Aquest cap de setmana el president del govern espanyol ha participat a la Festa de la Rosa, celebrada a Gavà. A la qual, per cert, no han tingut temps d'assistir-hi els prohoms del partit del sector que hem convingut a denominar com a catalanista. Certament, l'acurada producció de les imatges feia del tot impossible quantificar la presència de públic. Però em sembla que van punxar. I de quina manera. Càrrecs públics i jubilats d'autocar i dinar.

I és que em sembla molt que el president del govern espanyol comença a no sumar a Catalunya. Zapatero, amb la seva cara de bon nen que ja no enganya ningú, ha estat un dels principals instigadors de la retallada de l'Estatutet. Replicà el recurs presentat pel Partit Popular tot enviant l'advocacia de l'Estat a presentar una defensa que més aviat semblava un atac. L'opinió que el govern socialista va fer arribar al Tribunal Constitucional era tan o més demolidora que el propi recurs presentat per la dreta espanyolista. I això que en Guerra ja l'havia ribotat al Congrés. Es pot dir, doncs, que l'actual president espanyol és un maltractador compulsiu del nostre país. I en el màxim de la poca vergonya, de la cara dura, presenta el seu partit com la garantia de la concòrdia entre Catalunya i Espanya. Demana concòrdia als ocupats. Demana concòrdia als vexats. Demana concòrdia als maltractats. Demana concòrdia al subjugats. Si la relació entre Catalunya i Espanya fos un problema de gènere, fa temps que Zapatero seria entre reixes. L'haurien portat per la via ràpida. Només des del masoquisme un sol català pot servar-li encara un bri de confiança. Fot el camp i no tornis.

Comentaris

  1. Serà una gesta heròica fer-los fora del govern amb tota la maquinària propagandística funcionant al 100%. És patètic el desplegament de TV3, publicitat encoberta a favor del ZP i en Montilla als telenotícies. Brutal.

    ResponElimina
  2. La pobre gent gran, nostàlgica de la seva terra d'origen, molts d'ells inadaptats a Catalunya pels motius que siguin. Seguidors incondicionals de Felipe Gonzàlez ("porque es un mozo muy guapo")i regalats amb un dinar gratis i amb la companyia que per un dia pot apartar alguna que altra solitud habitual formen el nucli de la Festa de la Rosa.

    Però tots no son zombis.

    Molts veuen que els socialistes de Madrid han putejat Catalunya, on viuen i treballen els seus fills i els seus nets.

    ResponElimina
  3. Us confirmo que eren uns 600 assistents a la festa de la rosa. Feta en dia festiu, amb dinar inclós i els medis a favor.
    Ahir, un dels molts actes celebrats per SI, al Vendrell, amb en Joan Laporta, l'Hèctor López Bofill, l'Alfons López Tena i l'Uriel Beltran, aplegà 500 persones, plovent, dia feiner a les 20:00 i els mitjans en contra.

    Van explicar l'espoli fiscal, l'imposibilitat dels camins proposats pels polítics parlamentaris i la proposta independentista posible i encoratjadora. No hi va haver preguntes...com si hagués passat un tifó, tothom emocionat...

    Això no te aturador! Colaboreu i colaboreu,fan falta 1.300.000 vots (68 diputats)
    NOMES FALTEN 2 MESOS PER LA LLIBERTAT!

    ResponElimina
  4. Caldrà encarar la nostra campanya electoral amb publicitat als diaris. No pas als diaris d'El Punt, Avui i altres, no. A La Vanguardia, El Periódico i, fins i tot a El Mundo, per què no? Plantar cara no és perdre vots. Amb articles il·lustrats d'en Jaume Vallcorba amb economia; algun historiador de la talla del nostre estimat Granollachs; i algun dels nostres juristes per explicar com es monta de be un nou Estat. Cal que hi apareguin persones reconegudes, que proutes en tenim.
    La meva orgia fóra que cada dia de la campanya aparagués en un o altra diari algun article-campanya a tota plana. Qui ho podria pagar? Algú que hi tingui molt a guanyar i tingui els pempis...

    ResponElimina
  5. Gràcies; sóm una munió. Be, M'he deixa't portar una mica de l'eufòria... han penjat la informació d'El Vendrel a www.solidaritatcatalana.cat i diu que erem més de 200 (no 500). El teatre era plé, això si.
    Es va fer interpretació simultània en LSC (llengua de signes catalana) per a persones sordes. Genial, no us ho perdeu si fan algun acte a prop, trobareu l'info a la web.

    Farem vaga per la independencia, la mani de la vaga general plena d'estelades! si ho volen amagar tindran una feinada al photoshop!

    ResponElimina
  6. Deixa'l que vingui! Quants més cops ho faci, més farà emprenyar els catalanistes i més gent anirà a votar. Com si ell i el Rajoy volen venir de la maneta cada dia!

    ResponElimina
  7. Ramon Llull, temo que la campanya que proposes serà impossible. Els del CCN han intentat posar anuncis (anuncis, sí, pagant) a La Vanguardia i El Periódico, donant xifres... I els han negat publicar-les. Et quedaràs sense orgia :(

    Núria, sembla que la imprecisió en les xifres i una certa eufòria és congènita a SCI. Per arribar als 1.300.000 vots potser seria bo un pacte amb Rcat que l'Alfons LT es nega a fer, no trobes?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas