Ves al contingut principal

La tesi López Tena

En justificar la decisió d'anar separadament, el notari Alfons López Tena va explicar als mitjans de comunicació que tots plegats havien arribat a la conclusió que obtindrien millors resultats d'aquesta manera. Amb el seu to sempre mig irat i convincent, m'hagués agradat, francament, que hagués desenvolupat aquesta idea. Tothom sap que el sistema electoral castiga enormement la divisió del vot en fer que a cada força política li costi cada vegada menys vots obtenir un escó més. És a dir, que als grans els resulta fàcil anar augmentant la seva representació, mentre els petits suen per entrar-hi i consolidar posicions. És per això que l'afirmació d'en López Tena m'ha semblat especialment necessitada d'una explicació.

No és que hi estigui en contra d'aquesta anàlisi. Tot i que els lectors d'aquest bloc saben que sempre he defensat, des del primer dia, la necessitat d'una sola candidatura que recollís i donés autèntica traducció política a l'esperit cívic de la magnífica manifestació del 10 de juliol. Atès que els programes i projectes són bàsicament els mateixos, la tesi López Tena, intueixo, ha de tenir a veure amb la diferència de perfils i tarannàs dels candidats. Un més aguerrit, més feréstec, l'altre més popular, més urbà. Potser no és absurd pensar que puguin abastar un públic més ampli sols que junts. De fet, passa a casa meva. Hi ha qui votarà Laporta encantat i qui no ho faria mai, però sí dipositarà a l'urna tranquil·lament un vot pel doctor de Puigcerdà. Ara, dit això, hauran de ser molts, molts, molts els casos com el de casa meva. Perquè si no, a qui beneficiarà la divisió serà només als altres, a la competència autonomista.

Comentaris

  1. Estic d'acord en que units farem més, crec que realísticament no podia haver un pacte fins a la setmana que ve ja que SCI demanava a RCat dissoldre's, cosa molt exòtica, per no dir altres coses. Quan SCI tinguin fetes llistes ja en parlarem.

    ResponElimina
  2. Al final, serà com tu dius. A moltes cases es dividiran els vots entre les dues opcions i que sigui el que Déu vulgui. Sembla ser que la generositat només la tenim els electors.

    ResponElimina
  3. Ah Rei Salomó. On ets?. Empunya la teva espasa, ves al bressol i talla la criatura en dues meitats. Però no, para. Una de les preteses mares plora i et suplica que no el matis, que li donis a l'altra dona.

    Salomó: ja saps qui no es un submarí, una falsa mare.

    Salomó on ets?. Vine a Catalunya!!!!

    Poden haver moltes mares per l'independentisme?. La historia ens diu que no.

    ResponElimina
  4. Crec que la tesi s'apunta cap al perfil dels candidats, tal com dius. El que està clar és que no treuran més escons separats que junts, però més vots potser sí. Per mi Rcat: perfil rural, esquerra, romàntic, aguerrit.... RAUXA. Per altre banda SCI: perfil urbà, centre-dreta, pragmàtic... SENY. Afortunadament en aquest país tenim les dues coses i cadascú votarà a qui més li convingui. Tindrem menys escons, però de major qualitat, entenc.

    ResponElimina
  5. Aquest criteri de l'indep. de dretes, esquerres i centre, el vaig mantenir aquí mateix ja fa temps. És coherent. Permet satisfer més gent. Amb un país normal hi ha aquests tres gustos i encara més. Per altra banda, el problema de tenir aquesta llei d'Hondt és un favor més que sempre es va concedir CiU. Tampoc no s'hi pot fer res, per ara.
    La clau seria aconseguir fer aquesta coalició entre partits indep. mantenint el seu tast particular.
    Algú recorda que Laporta té el seu partit propi anomenat Democràcia Catalana? Alguns, sí; molts, no. Confonem Laporta amb SCI i res més. Hauríem de dir que SCI, és aquesta coalició de Partits. Però Laporta s'ha menjat el nom, protagonitzant-lo com gairebé propi. Davant d'una força personal tant notable, què fer per no ser els altres engolits? Doncs, que Laporta cedeixi espai a algú que protagonitzi amb neutralitat aquesta coalició: DC, RCat, etc. Trobo que SCI ha agafat massa nom i protagonitza funcions que han de ser dels partits integrants.

    Disculpeu-me si l'he errat, només és una elucubració d'aficionat.

    ResponElimina
  6. Em va semblar demencial aquesta afirmació d'en López Tena. Amb la llei electoral que tenim això és impossible. La solució era un a Barcelona i l'altre a Girona i a veure si els bases ho votaven, que segur que ho haguessin votat.
    Jo encara tinc esperances, però veient l'actitud del Dr., no me'n fio gens. Aquest home ja fa temps que ha perdut el nord.

    ResponElimina
  7. No crec que la tesi del López Tena sigui encertada. La gent demana a crits unitat. Ja li és igual que es posi al capdavant, però volen veure la imatge d'unió. Saben que, per la Llei d'Hondt, la divisió afebleix. I conec molts que diuen que o van units o es queden a casa o voten Esquerra o CiU. Estem parlant de dues forces que tenen EXACTAMENT igual ideari i igual objectiu. I quina imatge es dóna des d efora? Que són com els altres pk no han arribat a un acord per tema de "quotes de poder", per les llistes electorals. Això que diu dubto que s'ho cregui ni ell.

    ResponElimina
  8. Amb la llei d'hont a la mà, dividir el vot entre ERC, RC i ara SC només serveix per regalar diputats a les altres formacions. El plantejament de Tena, no té fonament en matèria de ciència política i sociologia, només te la seva lògica si s'adreça a alumnes de primària. Aquest home que es deciqui a fer llibres perquè la seva via politica ens portara a fer un ridicul històric a les properes eleccions. Una aritmetica digne d'estudi a totes les facultats d'Europa. Seguiu aquest messies i acabarem fora del Parlament.

    ResponElimina
  9. cagondena, es fotran una trompada de cal déu totes dues formacions per anar separades. Esperem que com a minim els espanyolistes de la nebrera, rivera, rosa diez, anglada, també pateixin els mals de la desunió.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…