Ves al contingut principal

Laporta se surt

La intervenció d'ahir de Joan Laporta als Matins de TV3 va ser realment brillant. Pletòrica i convincent. Fins ara considerava, a desgrat de molts, que l'expresident del Barça no era un orador particularment brillant. Potser hauré de canviar de criteri. La seva posada en escena va ser prou correcta. En actitud gens forçada, dominant els temps, sense crispació: somrient quan calia i amb un rictus de seriositat acompanyant les afirmacions més greus i serioses. Només un errada: quan es va adreçar a l'entrevistadora com a senyoreta. Veient-lo s'entén perfectament la seva força mediàtica. És atractiu i gestiona molt correctament els seus actius com a comunicador. Direu que tot això ja ho sabíem per la seva etapa anterior. A mi, però, em calia encara veure-ho reflectit en l'expressió del seu nou rol polític.

Però, més enllà dels aspectes formals, allò que m'ha reportat la més gran satisfacció ha estat la total, la plena, l'absoluta coincidència en el missatge de fons transmès. Perdoneu la immodèstia, però, sembla com si en Laporta fos lector d'aquest bloc (potser ho és?). L'element més destacat, sense dubte, la solidesa del seu discurs adreçat al món empresarial, al món econòmic (i de retruc als diversos col·lectius socials): només un Estat propi que disposi en plenitud dels nostres recursos serà capaç de treure el país de la crisi actual, a la qual ens ha abocat l'stablishment autonomista. Un veritable torpede en la línia de flotació de la coalició favorita per a guanyar les eleccions, segons la qual hem de deixar de parlar de sobirania fins a sortir del sot. L'ara no toca de sempre. La farsa permanent. Magnífic. Formidable. Anem bé. Em vaig estalviar sentir la reacció histèrica de la brigada de narcòtics i vaig apagar la televisió tot just acabada l'entrevista.

Comentaris

  1. Coincideixo plenament, totalment, amb en Granollachs! Vaig veure tota l'entrevista amb la Terribas2 (no us sembla?) i en Jan la va saber tallar degudament. L'única fallada, que també cita en Granollachs, també la vaig percebre a l'instant. Em va recordar la mateixa patinada d'en Mas: "noia....", crec que va dir. Deu ser difícil recordar el nom de l'entrevistador, si no és d'aquells tan reconeguts.
    Ara, la capacitat de comunicació la domina a la perfecció (pobres jutges!!), cosa que els altres polítics els decau o s'encallen. L'intent d'ofuscar-lo barrejant-li CiU va fracassar de mig a mig, fent-ho amb un excel·lent. (Sembla que tingui un professor anomenat Pep....que dolent que sóc!)

    Ara bé, potser li caldria un punt de generositat als altres independ. que no tenen tanta volada. No és qúestió de menjar-se'ls, sinó es "posarà fet un bacó", com diu ell mateix.

    La continuació que va venir després de l'entrevista, va ser lamentable perquè el substitut d'en Cuní va interpelar primer un comentarista (no recordo el nom) gens indep. declarat; a continuació, anava el JM Ureta. Aquest, quan anava a fer algunes puntualitzacions en favor de l'indep., el moderador el va tallar i va enfilar un altre tema. La mirada de l'Ureta va ser ben clara, en el sentit de comprensió que calia tallar-lo... amb aquell somriure sorneguer tant propi d'ell.

    - Algú recorda que dissabte vinent és 11 de setembre??
    - Estic convençut del seguiment lector de gent qualificada d'aquest espai de reflexió promocionat per l'amic Granollachs. Moltes felicitats pel teu esforç!

    ResponElimina
  2. Era normal que a les primeres entrevistes i actes no tingués la fluidesa de la resta de persones que duen anys en el món de la política. Mica en mica, es deixa anar i està trobant els formes i paraules adequades. Que el Montilla ahgi decidit escalfar al cadira fins l'últim moment afavorirà aquesta evolució.

    ResponElimina
  3. Si a sobre els PSC espanyolitzants hi posen xacones sense música amb carpaccio desnaturalitzat..., encara ho tindrem millor!!

    ResponElimina
  4. Hi coincideixo plenament. Va estar brillant i té una capacitat de resposta, també en el terreny polític, molt notable.
    Seis meravallós un debat amb Montilla i Mas. Compte, però, amb Lopez Tena, és possiblement més contundent però també més argumentat.

    ResponElimina
  5. Cert, Jordi. L'article d'opinió que ha penjat en López Tena al web de Solidaritat Catalana és del millor que he llegit en els darrers temps!

    ResponElimina
  6. Granollacs, jo també vull agraïr-te l'esforç, tinc el plaer de llegir-te cada dia.
    També vull compartir amb vosaltres la gran satisfació d'haver conegut que en Héctor López anirà de cap de llista per SCI Tarragona. Un paio honest i capaç i que te una il.lusió i una energia encoratjadores.
    Hi ha una gran qualitat tècnica i humana i molta passió en la gent que acompanya en Jan Laporta i ell hi suma la força mediàtica.
    Ja ho anirem veient, però pinta be.

    ResponElimina
  7. Jo soc militant de Reagrupament però sobre totes les coses soc independentista. Vaig veure l'entrevista als Matins i em vaig emocionar. Laporta va estar molt be. Encara que Lopez Tena es un mestre de la dialèctica. I ja se sap: quan hom parla molt be i a sobre te la raó, escombra els arguments dels contraris com si fora un huracà.

    Espero sincerament que si a la fi no hi ha acord entre RCAT i SI, ambdós treguin molts diputats i així, des del Parlament, treballin plegats per la independència.

    Ah. I felicitats Granollacs pel teu bloc. Es molt interessant i el llegeixo cada dia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…