Ves al contingut principal

Líder nou, perfil vell



Després de l'espectacle propagandístic del Cherymotxo, el PSC ha designat nou líder. Els capitans han triat Celestino Corbacho. El nas d'aquest bloc venia insistint de fa temps en la figura de Carme Chacón. Però no. Finalment, serà l'exalcalde de l'Hospitalet. Segurament, la ministra de defensa conserva encara ambicions polítiques espanyoles, així com uns llaços familiars que la lliguen més a Madrid. Encara hi ha il·lusos que postulen Montserrat Tura per al número dos de la llista socialista per a la demarcació de Barcelona. Tranquils, apostaria molt fort a que això no passarà. El sector espanyolista ho té tot lligat i ben lligat. Ja ens hi hem referit altres vegades: la derrota de Montilla és segura i, per tant, les llistes marcaran la seva successió. En aquestes condicions, els capitans han decidit posar-hi un lloro de quota de número dos (la tal Laia Bonet), personatge insignificant que es podrà desplaçar fàcilment, i emplaçar Corbacho en una posició capdavantera, determinant.

Ben situat, després del desastre electoral de les properes eleccions autonòmiques, Corbacho esdevindrà el nou líder gairebé per inèrcia. Montilla rebrà un destí clàssic dins la categoria retòrica anomenada cementiri dels elefants. Nihil novum sub sole. La veritat, però, és que el lideratge de Corbacho no sembla apuntar gaires diferències amb el del seu antecessor, en tot cas, a remarcar el perfil de recerca del votant espanyolista metropolità. El sector catalanista del PSC, tot i els escarafalls d'Antoni Castells i d'Ernest Maragall, haurà demostrat una vegada més que és un zero a l'esquerra. Que només pot ocupar un paper rellevant en la història del país tallant els seus lligams d'absoluta dependència amb el PSOE. Nihil novum sub sole. El mateix dels darrers trenta anys. Seran capaços algun dia de percebre, però, que el país ha canviat el pas a marxes forçades? De moment, sembla que no. Ells continuen mirant enrere. Fins i tot, disposats a recompondre la seva figura, diuen que han obert la tomba dels zombies i han trobat els ossos de Josep Borrell.

Comentaris

  1. Però, és que és generalitzat aquest fenòmen d'haver agafat tots els polítics amb el pas canviat! S'excusem, com en Mas, amb que això que ens passa només és una rauxa d'uns dies; i no, no és d'uns dies, per més que ho intentin aparcar.
    Per una banda, els fem por que anem de veritat; per l'altra els fa por encarar-se amb el carceller de tota la vida. S'han fet amics.
    La mateixa ERC no sap com corregir el pas, tan xulo que anava en Puigcercós, convençut de la seva veritat absoluta i, ara, li ha sortit un Galileu que el corregeix...
    Pobres polítics, dormien massa bé a la màrfega de la presó!

    Pel que fa al Carpaccio i la Xacona, no fan ni faran mai bona música ni seran comestibles.
    A què esperen a can PSC a anar-se'n els de veritat? S'han trobat de cara amb el refrany "Hostes vingueren, que de casa ens tragueren". Els espanyols són així! Què s'esperaven, doncs? Que montin un nou PS Independent! Els ho hem de dir també??
    Som-hi: Visca PSI! De veritat, un PSI podria arrasar.

    ResponElimina
  2. Corbacho + Pepe Borrell. Quin duet! es pensem que amb aquests dos dinosaures aconseguiran el vot més espanyolista però ignoren que aquest es pot estar desplaçant cap al PP i Ciudadanos. Si la tendència que marca avui l'enquesta de La Vanguardia és certa, ja poden intentar el que sigui que estan del tot perduts!

    ResponElimina
  3. Això sona a cop d'estat contra Tura, Castells i la resta de presumptes catalanistes.

    ResponElimina
  4. I tant que han trobat els ossos d'en Borrell, i els que trobaran passades les eleccions!

    ResponElimina
  5. Siguem seriosos:
    Tura i Castells, sector catalanista ?
    I un be negre, va homes va, ens manca consistència, mai he vist aquests dos personatges com a catalanistes més enllà d'una declaració marcada de demagògia per cercar un titular.
    Són tant espanyolistes com els altres, canvia el cognom i res més, ara seria llarg d'argumentar però no cal fer-los cas, ningú els fa cas, són dos cadàvers polítics.

    ResponElimina
  6. DONCS NO HI PUC FERI RES...A MI LA TURA AN CAU BE¡¡¡ESPEREM QUE NO LA FOTIN A LES LLISTES I PER LLEALTAT "PIQUI" SERIA UN SUICIDI.
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  7. Mira això: http://reflexionssobrecatalunya.blogspot.com/2010/08/castells.html

    Salut,

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…