Onze de dubtes i certeses

Aquest any, amb motiu de la Diada nacional, m'han convidat a fer una petita conferència de commemoració de l'Onze de Setembre a un poble de ponent. Us ho asseguro, quan m'ho van proposar, em va semblar una veritable taula de salvació. Un reforç d'estabilitat per al meu malmès equilibri psicològic. Un bàlsam per al meu trastorn bipolar. De veritat que (igual que encara no sé per a qui faré d'apoderat el 28 de novembre) no em veia capaç de triar quina samarreta, grana o blanca, vestir durant els actes de la Diada. Ni darrera de quina pancarta de la manifestació anar. Afortunadament, l'amable invitació d'un alcalde, m'ha estalviat entrar en seriós risc sanitari. Serà només temporalment? Arribarà la unitat guaridora? La veritat, tot indica que no. Que haurem de mantenir-nos esquizofrènics fins al mateix dia D.

M'he proposat de parlar, més que dels fets mateixos de l'Onze de Setembre, d'allò que varem perdre / allò que ens varen prendre. Cal que tothom sàpiga que teníem un Estat. Unes institucions amb plena sobirania legislativa, judicial i fiscal. Que controlaven els àmbits clau de la política i la gestió pública. I que no les hem recuperat mai més. Que només tenim un succedani lamentable, incapaç de satisfer les necessitats de la gent. Ara, fa uns mesos, la Sentència del Tribunal Constitucional ens ha recordat que, per als espanyols d'avui, la liquidació d'aquell Estat per dret de conquesta va ser un acte legítim, els efectes del qual són plenament vigents. Que no gaudim, en absolut, de drets històrics. Que l'autonomia la devem exclusivament a la generositat dels espanyols que, en ús de la seva força bruta, si ens posem tontos, ens podrien deixar sense res. Aquest és l'estat actual de la partida. Ens hi conformem?

Comentaris

  1. Tot i que l'acord sembla lluny, arribarà o això m'ha semblat escoltar al fossar per part d'un col·lectiu reagrupat electes per BCN...

    ResponElimina
  2. Cada vegada tinc més dubtes de que arribi l'acord. Els transtorns bipolars continuen...

    ResponElimina
  3. Fóra bo que hi hagués acord però hores d'ara sóc escèptic per no dir pessimista.

    ResponElimina
  4. He anat a la manifestació, he estat una estona amb RCat i una altra amb SCI. No és bo per la salut! Tinc un regust amarg! I que bonic hauria estat que es mesclesin tots.

    ResponElimina
  5. I en 200 anys la seva mentalitat no ha variat en res. A la resta d'Europa, han netrat aires nous de democràcia i modernitat. Els espanyols semblen ancorats a tres segles enrere.
    A la manifestació, des de Reagrupament s'ha aconseguit mobilitzar a més gent. Ha estat sorprenentment positiu!

    ResponElimina
  6. Si, és una merda que no s'hagin posat d'acord, que no hagi unitat i bla i bla...
    Necessitem la independencia JA!
    Hem de fer front a una globalització que ens exigirà aumentar la competitivitat i millorar les infraestructures, cal urgentment una regerenació en profunditat de la classe política i aprofondir en la democràcia, cal posar-se a treballar per que els nostres fills no perdin el benestar que ara tenim, ajudan't el teixit productiu, que són els que generen la riquesa.
    En aquest moment, la nostra riquesa és a l'alçada de Ceuta i Melilla, així que no valen escuses! hi hagi unitat o no, hem de treballar per la independencia, des de on sigui: unes sigles o al carrer, als amics, als blogs... no treballeu el desencís, cony! treballeu per la independència! expliquem els beneficis pràctics i inmediats, per a tots, de fer l'esforç i fer un estat, més enllà de les raons identitàries i històriques. Ens hi juguem el futur.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)