Per construir la nació, primer un Estat



En el llançament públic i mediàtic del programa electoral de Convergència i Unió, l'Artur Mas va parlar d'estat i nació. Ell és partidari d'enfortir la nació abans que de lluitar per la creació d'un estat propi, que, a més, ha titllat d'artificial. A veure si ens entenem, més enllà de la retòrica franquista i del romanticisme alemany de tan funestes derivacions històriques, tots sabem que no només tots els estats del món són artificials, sinó també totes les nacions. Son creacions comunitàries. Invencions, va arribar a dir Eric Hobsbawm. Per tant, tan artificial és l'estat com la nació. Creure el contrari és d'un essencialisme tronat. Per tant, atès que un i altre són creacions i que a Catalunya existeix (no per atzar, sinó per determinades circumstàncies històriques) una comunitat de ciutadans disposats a impulsar-les fins a la seva plenitud, el que cal és analitzar quin és el camí més adequat per assolir una nació i un estat complet.

I, benvolgut Artur, em penso que la via que proposes fins a la data d'avui és lenta, molt lenta. I que el camí caldria fer-lo a l'inrevès. Que és com l'han fet la immensa majoria de les nacions, com ara l'espanyola, la francesa o la nordamericana. Veuràs, els poders i la capacitat econòmica de la nostra Gestoria (menys en temps de crisi) no donen per a bastir polítiques de cohesió nacional eficients. En el camp lingüístic només cal sentir científics com en Joan Solà o l'Isidor Marí: el principal problema que té la nostra llengua és que li manca un Estat que la defensi. Ben al contrari, només des de l'assoliment d'un Estat propi podem reforçar la nació. Només aleshores podrem aplicar polítiques públiques eficients en aquest àmbit. Especialment, si tenim en compte que la sociologia del nostre país és brutalment mestissa i que els elements estrictament identitaris i culturals, per sí sols, no són capaços de cohesionar més de la meitat de la població. Artur, crec modestament que per a poder assolir una autèntica nació, primer ens cal un Estat. El nostre Estat. Ens hi posem?

Comentaris

  1. Ell és perfectament conscient de tot plegat. El que passa és que no estan disposats a fer el pas i alguna cosa ens han de vendre.

    ResponElimina
  2. I tant. L'estat és l'estructura de la nació. El nacionalisme de CiU queda com un regionalisme sense un estat al darrere.

    ResponElimina
  3. Es esquizofrènic no voler un Estat propi i preferir pertànyer a un Estat que va en contra teva. Els nostres polítics estan malalts... o potser obtenen uns beneficis que no obtenim la immensa majoria dels ciutadans. Em sembla que mentre els partits vetllin pels interessos de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona i altres, i no pels del país, aquests polítics no ens valen per a res.

    ResponElimina
  4. Per fer el camí d'en Mas, ja n'hi havia prou amb el d'en Carod. Era més creïble. El que passa, és que entremig hi ha hagut la sentència constitucional (i la nova que ens ha de caure!) que ha accelerat l'emprenyamenta popular catalana. El camí d'en Carod era lent però fiable; el d'en Mas no és gens creïble. Seria el camí del fals convers que va a confessar-se.

    Tal com estan les coses, només ens val el camí que ens adreça avui en Granollachs: Declaració parlamentària definitiva. Que no hi haurà prou parlamentaris per fer-ho? Que alguns poden anar a la garjola? Segur!!
    Ells mateixos incrementaran l'independentisme fins fer irrespirable el seu propi mal estat espanyol.

    ResponElimina
  5. És la mateixa i trista pluja fina d'ERC... Si aconseguim un estat reconegut la nació es podrà finalment veure a sí mateixa en els ulls dels demés. Sense estat, els límits difusos fa que no hi hagi nació a la que mirar.

    ResponElimina
  6. Bon patrici,
    Sempre la claves !
    Enhorabona i gràcies per extendre el teu coneixement i reflexions!

    ResponElimina
  7. Benvolguda Montserrat: feinada la que tens tu, que no t'atures mai, amunt i avall. Arribaràs al 28-N?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)