Ves al contingut principal

Play again, Mas

Posar els ous al cistell de la gestió autonomista. Els independentistes ja ens hem equivocat dues vegades en set anys. Ep, un servidor, el primer. Molts ens varem autoenganyar. Érem encara febles en les nostres conviccions. No havíem viscut tres manifestacions creixents i espectaculars. Ni les Consultes. Per responsabilitat, creiem que calia construir espais de sobirania en les escletxes del sistema. Podíem anar guanyant petites batalles i deixar la definitiva per a quan haguéssim acumulat forces. Es tractava de treballar silenciosament en territori hostil per anar guanyant noves parcel·les de terreny en direcció a la platja de la llibertat. Anar construint així la nostra majoria social. El final de l'experiència: un autèntic desastre. Pocs avenços a tocar i una dispersió total, absoluta, del nostre exèrcit, mancat de referents. L'autonomisme és com una cola enganxifosa que ho empastifa tot. Grollerament. Impossible de desenganxar. Acumula veritables sorres movedisses que ho xuclen tot.

El més curiós és que aquells arguments (aleshores tan lloats per pragmàtics, per realistes, contra els "purs") que alguns independentistes van emprar per justificar l'aliança amb l'autonomisme fa quatre anys, són d'una similitud extraordinària amb els que, ara, altres independentistes esgrimeixen per defensar amb passió l'accés al govern d'una altra força, fins ara autonomista, a partir del 28 de novembre. Play again, Sam. Suaus balades per al gust d'un públic ampli. Encara manca de convicció en el projecte. Diuen que ara cal aixecar el país socialment, econòmicament, políticament i nacionalment. I això, em pregunto, ho farem des de la Gestoria? És possible una gestió més eficient, segur. Però aixecar el país, no. Pensar-ho és una veritable contradictio in terminis per a un independentista. Em sembla de calaix. Si és possible enlairar-lo en aquests quatre aspectes fonamentals, perquè hauríem de lluitar per construir un Estat propi? Amb que Convergència i Unió governés altres 23 anys ja tindríem prou per accedir a la felicitat plena. I la independència ja vindrà algun dia. O no. Que liderar-la és molt feixuc i al sofà de la Gestoria s'està molt còmode fent veure que manes. Play again, Mas.

Comentaris

  1. Són uns personatges pobres i sense ambiació. Ells contents de governar el que ens volen vendre que és un govern i contents. Endolaran a uns quants dels seus i au, qui dia passa, any empeny! El problema és que molt independentista els acabarà votant. I aquests sí que són vots llençats a les escombraries.

    ResponElimina
  2. Només espero que el TC faci la segona retalla de la temporada just abans de les eleccions. Mentrestant, tenim un il·lustre President de la Generalitat fent-se entrevistar a Radio Tele-Taxi en perfecte castellà. Ràdio local a Catalunya...

    Ahir, a Cervera uns brètols van cremar una senyera nostra. Fa uns dies, altres van cremar una foto del Rei d'Espanya. Tot això formaria part només del ritual de les excitacions pròpies d'un país en convulsió, sinó fos pel que pot comportar de penalització. Avui, en ZP ha dit que els indep. de Catalunya anem contra Espanya. Jo almenys, no! Se m'en fot el que facin i vulguin fer!
    Crec que l'important per a nosaltres és no deixar-nos dur per les deformacions més que intencionades de les que anirem essent cada vegada més víctimes fins arribar el dia de les eleccions. Juguen amb foc que ens llancen; nosaltres hem d'evitar caure-hi i no cremar-nos.
    Amb dos mesos encara podem fer feina!

    ResponElimina
  3. Si us plau feu difusió d'aquest vídeo:

    http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1%E2%8C%A9=Cat

    Això ha d'arribar als no independentistes. Si no es pel català, que sigui per la butxaca que els hem de convèncer.

    ResponElimina
  4. Benvolgut Arnau:
    Boníssim. Acabo d'enllaçar el vídeo a la part fixa del bloc. Moltes gràcies!

    ResponElimina
  5. Com és possible que a hores d'ara encara hi hagi algun català que cregui amb l'estat espanyol i el seu sistema d'autonomies si després de 30 anys de formar un Estat d'Autonomies resulta que d' autònomes autònomes n'hi ha ben poques, ja que la majoria viuen de l'Etat colonitzat que és Catalunya. Si al cap de 30 anys no han estat capaces de ser autònomes, ja no ho seran mai i és perquè vivim entre parasits caradures.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…