Ves al contingut principal

Play again, Mas

Posar els ous al cistell de la gestió autonomista. Els independentistes ja ens hem equivocat dues vegades en set anys. Ep, un servidor, el primer. Molts ens varem autoenganyar. Érem encara febles en les nostres conviccions. No havíem viscut tres manifestacions creixents i espectaculars. Ni les Consultes. Per responsabilitat, creiem que calia construir espais de sobirania en les escletxes del sistema. Podíem anar guanyant petites batalles i deixar la definitiva per a quan haguéssim acumulat forces. Es tractava de treballar silenciosament en territori hostil per anar guanyant noves parcel·les de terreny en direcció a la platja de la llibertat. Anar construint així la nostra majoria social. El final de l'experiència: un autèntic desastre. Pocs avenços a tocar i una dispersió total, absoluta, del nostre exèrcit, mancat de referents. L'autonomisme és com una cola enganxifosa que ho empastifa tot. Grollerament. Impossible de desenganxar. Acumula veritables sorres movedisses que ho xuclen tot.

El més curiós és que aquells arguments (aleshores tan lloats per pragmàtics, per realistes, contra els "purs") que alguns independentistes van emprar per justificar l'aliança amb l'autonomisme fa quatre anys, són d'una similitud extraordinària amb els que, ara, altres independentistes esgrimeixen per defensar amb passió l'accés al govern d'una altra força, fins ara autonomista, a partir del 28 de novembre. Play again, Sam. Suaus balades per al gust d'un públic ampli. Encara manca de convicció en el projecte. Diuen que ara cal aixecar el país socialment, econòmicament, políticament i nacionalment. I això, em pregunto, ho farem des de la Gestoria? És possible una gestió més eficient, segur. Però aixecar el país, no. Pensar-ho és una veritable contradictio in terminis per a un independentista. Em sembla de calaix. Si és possible enlairar-lo en aquests quatre aspectes fonamentals, perquè hauríem de lluitar per construir un Estat propi? Amb que Convergència i Unió governés altres 23 anys ja tindríem prou per accedir a la felicitat plena. I la independència ja vindrà algun dia. O no. Que liderar-la és molt feixuc i al sofà de la Gestoria s'està molt còmode fent veure que manes. Play again, Mas.

Comentaris

  1. Són uns personatges pobres i sense ambiació. Ells contents de governar el que ens volen vendre que és un govern i contents. Endolaran a uns quants dels seus i au, qui dia passa, any empeny! El problema és que molt independentista els acabarà votant. I aquests sí que són vots llençats a les escombraries.

    ResponElimina
  2. Només espero que el TC faci la segona retalla de la temporada just abans de les eleccions. Mentrestant, tenim un il·lustre President de la Generalitat fent-se entrevistar a Radio Tele-Taxi en perfecte castellà. Ràdio local a Catalunya...

    Ahir, a Cervera uns brètols van cremar una senyera nostra. Fa uns dies, altres van cremar una foto del Rei d'Espanya. Tot això formaria part només del ritual de les excitacions pròpies d'un país en convulsió, sinó fos pel que pot comportar de penalització. Avui, en ZP ha dit que els indep. de Catalunya anem contra Espanya. Jo almenys, no! Se m'en fot el que facin i vulguin fer!
    Crec que l'important per a nosaltres és no deixar-nos dur per les deformacions més que intencionades de les que anirem essent cada vegada més víctimes fins arribar el dia de les eleccions. Juguen amb foc que ens llancen; nosaltres hem d'evitar caure-hi i no cremar-nos.
    Amb dos mesos encara podem fer feina!

    ResponElimina
  3. Si us plau feu difusió d'aquest vídeo:

    http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1%E2%8C%A9=Cat

    Això ha d'arribar als no independentistes. Si no es pel català, que sigui per la butxaca que els hem de convèncer.

    ResponElimina
  4. Benvolgut Arnau:
    Boníssim. Acabo d'enllaçar el vídeo a la part fixa del bloc. Moltes gràcies!

    ResponElimina
  5. Com és possible que a hores d'ara encara hi hagi algun català que cregui amb l'estat espanyol i el seu sistema d'autonomies si després de 30 anys de formar un Estat d'Autonomies resulta que d' autònomes autònomes n'hi ha ben poques, ja que la majoria viuen de l'Etat colonitzat que és Catalunya. Si al cap de 30 anys no han estat capaces de ser autònomes, ja no ho seran mai i és perquè vivim entre parasits caradures.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…