Ves al contingut principal

Rocío, si beus no declaris



Amb aquest que llegiu, no he pogut més que unir-me a l'apunt d'ahir d'en Salvador García-Ruiz. Aquesta dona, ens pren per idiotes, potser? Ahir el seu col·lega de partit, el meu alcalde, Manuel Bustos, alertava amb la seva cara més malenconiosa de la dramàtica situació de morositat en què es troba l'administració pública. No hi ha un duro. Francament, Patxi López no presenta la mateixa cara d'angoixa, mentre dirigeix amb mà ferma el seu govern nacionalista espanyol a Euskadi. Gestiona el seu concert econòmic amb una alegria i una lliure disposició de recursos envejable. I el PSC ni piu. A Catalunya, en canvi, les coses no són ben bé iguals. Com tothom sap (inclosa Convergència i Unió), el concert econòmic aplicat al nostre país és inconstitucional. Simplement, perquè no gaudim del reconeixement dels drets històrics que emparen el cas basc i navarrès. Això, tot i haver edificat històricament una de les primeres hisendes públiques d'Europa, activa i puixant entre 1356 i 1714.

Ara, però, som en l'any II del millor sistema de finançament de la història, que succeeix els millors sistemes de finançaments de la història pactats per les Gestories de CiU. Tot i la fantàstica negociació tripartita del nou sistema de finançament, la situació actual de la hisenda de la Generalitat es de fallida tècnica. Si com diu la diputada socialista i responsable d'economia Rocío Martínez-Sampere, el nostre sistema acabarà essent equivalent al del concert, com és que anem tan malament? Perquè crisi, crisi, també hi ha a Euskadi, no? És un problema de simple incompetència per part del conseller Castells? Llancem els diners? Segurament, una mica, sí. Però, sobretot, el problema és que l'espoli fiscal continua i continuarà. I no ens el podem permetre. Perquè, Rocío, una pregunta. Una cosa que no acabo d'entendre. Si els resultats acabaran essent els mateixos, perquè sempre us heu oposat i us continueu oposant al concert econòmic? Si el concert no és federal, perquè accepteu el mateix resultat per una altra via? Qui els entengui que els compri. O no.

Comentaris

  1. No deia l'Iceta que era un sistema intergalàctic, megaespectacular i quelcom més? Els socialistes i els del pp d'Euzkadi pensaran que els seus companys catalans són imbècils.

    ResponElimina
  2. Fa uns minuts he deixat aquest comentari al Nació Digital:

    Espanya = narcòtic

    Gerard 1410, 14/09/2010 a les 08:59

    La independència és la base de la interdependència. És a dir, que la interdependència no existiria si no existís la independència.

    Per això l'estat éspanyol és interdependent, perquè és independent. I per això Catalunya no és interdependent, perquè no és independent. El motiu final és que Catalunya és invisible dins d'Espanya, perquè Espanya la fa invisible i soluble com a nació, per la indissolubilitat constitucional, o no, espanyola.

    Que bé que he quedat, dona Rocio. Salutacions.

    ResponElimina
  3. Crec que és més gestoria ara (que hi ha un gobierno "amigo") que no pas l'època de convergència, sense prou força a madrid. Per la resta, totalment d'acord.

    Felicitats pel blog

    Xavi de Breda

    ResponElimina
  4. Fa temps que han perdut la vergonya de posar-se davant d'un micròfon i mentir descaradament. Si tinguéssim uns peridistes com cal, després d'aquestes paraules, amb xifres, desmuntarien una mentida tan gran com aquesta. Ens prenen directament per imbècils.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…