Ves al contingut principal

Rocío, si beus no declaris



Amb aquest que llegiu, no he pogut més que unir-me a l'apunt d'ahir d'en Salvador García-Ruiz. Aquesta dona, ens pren per idiotes, potser? Ahir el seu col·lega de partit, el meu alcalde, Manuel Bustos, alertava amb la seva cara més malenconiosa de la dramàtica situació de morositat en què es troba l'administració pública. No hi ha un duro. Francament, Patxi López no presenta la mateixa cara d'angoixa, mentre dirigeix amb mà ferma el seu govern nacionalista espanyol a Euskadi. Gestiona el seu concert econòmic amb una alegria i una lliure disposició de recursos envejable. I el PSC ni piu. A Catalunya, en canvi, les coses no són ben bé iguals. Com tothom sap (inclosa Convergència i Unió), el concert econòmic aplicat al nostre país és inconstitucional. Simplement, perquè no gaudim del reconeixement dels drets històrics que emparen el cas basc i navarrès. Això, tot i haver edificat històricament una de les primeres hisendes públiques d'Europa, activa i puixant entre 1356 i 1714.

Ara, però, som en l'any II del millor sistema de finançament de la història, que succeeix els millors sistemes de finançaments de la història pactats per les Gestories de CiU. Tot i la fantàstica negociació tripartita del nou sistema de finançament, la situació actual de la hisenda de la Generalitat es de fallida tècnica. Si com diu la diputada socialista i responsable d'economia Rocío Martínez-Sampere, el nostre sistema acabarà essent equivalent al del concert, com és que anem tan malament? Perquè crisi, crisi, també hi ha a Euskadi, no? És un problema de simple incompetència per part del conseller Castells? Llancem els diners? Segurament, una mica, sí. Però, sobretot, el problema és que l'espoli fiscal continua i continuarà. I no ens el podem permetre. Perquè, Rocío, una pregunta. Una cosa que no acabo d'entendre. Si els resultats acabaran essent els mateixos, perquè sempre us heu oposat i us continueu oposant al concert econòmic? Si el concert no és federal, perquè accepteu el mateix resultat per una altra via? Qui els entengui que els compri. O no.

Comentaris

  1. No deia l'Iceta que era un sistema intergalàctic, megaespectacular i quelcom més? Els socialistes i els del pp d'Euzkadi pensaran que els seus companys catalans són imbècils.

    ResponElimina
  2. Fa uns minuts he deixat aquest comentari al Nació Digital:

    Espanya = narcòtic

    Gerard 1410, 14/09/2010 a les 08:59

    La independència és la base de la interdependència. És a dir, que la interdependència no existiria si no existís la independència.

    Per això l'estat éspanyol és interdependent, perquè és independent. I per això Catalunya no és interdependent, perquè no és independent. El motiu final és que Catalunya és invisible dins d'Espanya, perquè Espanya la fa invisible i soluble com a nació, per la indissolubilitat constitucional, o no, espanyola.

    Que bé que he quedat, dona Rocio. Salutacions.

    ResponElimina
  3. Crec que és més gestoria ara (que hi ha un gobierno "amigo") que no pas l'època de convergència, sense prou força a madrid. Per la resta, totalment d'acord.

    Felicitats pel blog

    Xavi de Breda

    ResponElimina
  4. Fa temps que han perdut la vergonya de posar-se davant d'un micròfon i mentir descaradament. Si tinguéssim uns peridistes com cal, després d'aquestes paraules, amb xifres, desmuntarien una mentida tan gran com aquesta. Ens prenen directament per imbècils.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…