Ves al contingut principal

"Saca lo que llevas dentro"



Quan vas d'hotel, de vacances, una de les activitats de diletant més entretingudes consisteix a tafanejar i tafanejar fins a definir els diversos tipus humans aplegats per l'atzar al teu voltant. Fer-ho, a més, sense entrar pròpiament en contacte. Mantenint les distàncies. Afinar l'oïda durant els àpats hi ajuda. També, les converses de passadís i d'hamaca. Abans, quan les matrícules deien d'on eres resultava molt més fàcil arrodonir el perfil. Ara, has d'apropar encara més la vista per veure si la informació del concessionari al suport fosc de la xapa (en terminologia aznariana) resulta prou significatiu. Així descobrim que una de les famílies allotjades viu a Osca, ciutat de funcionaris i, molt especialment, de militars. Ciutat que conec bé, perquè ho és d'una part de la meva família. L'accent, inconfusible, encara que potser més capitalí que altaragonès.

Una conversa de sopar sobre els guàrdies civils morts a l'Afganistan (en una de les suposades missions humanitàries, tipus ONG, a que ens té acostumada la ministra Chacón), referma la impressió que es tracta d'un militar de mitjana edat, acompanyat de la seva dona, la seva filla petita i el seu fill gran, encara, però, pre-adolescents. La piscina ens aporta la confirmació definitiva. Pare i fill juguen a pilota. Se la llancen amb certa violència, confiats en la frescor de la gespa per esmorteir el previsible cop contra el terra. Finalment, el pare provoca amb la rapidesa d'un dels seus moviments la caiguda del fill. Segueix una queixa. El lament per la incapacitat de seguir el ritme patern. L'home, seriós, circumspecte, esguarda el seu fill i pronuncia la frase definitiva que, simultàniament, ens fa envermellir de vergonya aliena i ens confirma l'encert de la nostra intuïció: "Niño, sí que puedes, saca lo que llevas dentro". Arrr.

Comentaris

  1. Ep, aro, Ep, aro. Marquen. Ep, aro... Sí, però creieu que en una Catalunya independent no en tindríem d'aquests? O sou tant il·lussos de creure que no necessitarem exèrcit, ni servei d'espionatge, ni servei de duanes, guardacostes, etc. etc. o passem a mitja dotzena de mossos?

    ResponElimina
  2. Traducció al "cristiano": Con cojones.

    Per l'Alyebard: evidentment, caldran exèrcit, serveis d'inteligència i tot el que necessita un país normal per a sobreviure en aquest món.

    ResponElimina
  3. Sí, es clar que ni en Granollachs no és cap il·lús, ni jo tampoc no m'hi considero. Tots els països són iguals, com totes les persones. Es clar!
    No obstant això, he conegut persones que s'han deixat empresonar per mantenir una dignitat de gandhi.
    Vull dir que sí que hi ha algun país sense exèrcit, i viu molt millor del que probablement no et pots ni pensar, i no és pas cap desè-mundista.

    Del que se'n fot en Granollachs, crec que és del masclisme cavernari del militarime espanyol.

    ResponElimina
  4. Doncs amb la descripció que fa de l'anècdota en Granollachs, no veig cap militarisme ni masclisme cavernari, sinó un pare que vol que el fill se superi i no busqui excuses.

    Altra cosa seria si la violència amb la que llença el pare fos tal que fes òbviament impossible que el fill entomés la pilota. Però no ho he entès així.

    ResponElimina
  5. No hem de caure en el parany de que tots els espanyols son cavernaris mesetaris "homo neardentalis". Jo he passat les vacances a Asturies i sabent que soc català m'han tractat molt be (no sé si mirant pel seu negoci o no, però això també ho fem nosaltres). Dinant a Infiesto a la taula del costat hi seient un matrimoni d'espanyols i un home i un nen alemanys. El nen portava una camiseta del Barça. Doncs fent el mateix que en Granollacs (parant l'orella) varem escoltar que el nen cridava això de "Espanya, Espanya!!" tot tocant-se la camiseta del Barça (no parlava l'espanyol però el pare si) i la dona li va explicar al pare fil per randa que el barça era un equip català i que Catalunya junt amb Euskadi es volen separar d'Espanya. I això ho va anar dient amb una normalitat espatarrant. Ni jo ho dic amb tanta naturalitat. Cap mena de to ofensiu, despectiu o defensiu. Tots nosaltres ens vam mirar sorpresos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…