Ves al contingut principal

Snoopy contra la independència



Dos impactes en poc temps. El primer, ho reconec, vergonyant. L'Onze a la nit em vaig enganxar a l'especial d'Intereconomía sobre la nostra Diada. Testimonis de catalans víctimes del catalanisme en general i del tripartit en particular. Testimonis esfereïdors. Ambient de crispació. Fabricació en sèrie de víctimes per justificar la intervenció. Vaja, la política de Milosevic i la Gran Sèrbia dels noranta. Ja fa temps que va. Ja ens ho sabem. Em van causar especial gràcia, però, dues tendres intervencions. En sentir-les se'm va representar l'omnipresent Snoopy lluït pel pijerío barceloní en els temps de la meva adolescència. Una noia d'aspecte ben clenxinat es queixava primer que no trobava lloc per aparcar quan anava a estudiar dret a l'Abat Oliba (nom institucional que, ja sabeu, cal pronunciar adequadament). Oh, Déu meu. Barrejar-se amb la patuleia en un autobús. Ni parlar-ne. Per Déu. A continuació, un home entrat en anys lluïa el seu títol de baró i es reclamava hereu dels Casanova de Sant Boi. Espectacular. Indignat per la imposició del català, afirmava que els de la seva família feia generacions que havien abandonat el dialecte i que ell només l'havia aprés per poder confraternitzar "con los payeses de sus fincas". Impagable.

Quan ja em pensava que podria superar els efectes de tant sofriment espanyol a Catalunya es va produir el segon impacte. Esclatà durant el nou programa de l'Albert Om (tindrà molt d'èxit, perquè apel·la directament a la curiositat). Era un dinar a tres entre el periodista, la Teresa Gimpera i la dona amb el repte d'estar sempre perfecta. La Judit Mascó. Enmig de la conversa, l'exmodel dels seixanta es va adreçar per un moment a l'exmodel dels noranta i li va engegar, entre picardiosa i provocadora: "però, tu, ets independentista?". De veritat que va valdre molt i molt la pena observar el rictus crispat, d'agror, de rebuig atàvic de la Mascó. Com de no saber on aparcar el Golf o d'haver de parlar amb payeses. Em va recordar el gairebé permanent gest irat del seu amic, l'alcalde Hereu. Resposta: "a mi no m'agraden les independències!". I és que és lògic. Quan un viu tan i tan bé a l'ombra robusta i falaguera del poder, perquè vol independències. Millor gaudir d'una còmoda submissió. Els altres ja s'ho faran. I vaig concloure que Snoopy, em sembla, encara no està per la independència.

Comentaris

  1. És difícil que els qui avui tenen un bon status social vulguin la ruptura. Molt difícil.
    Per això té més valor que algunes personalitats donin el pas.

    ResponElimina
  2. Molt bona crònica de la visio d'Espanya...

    ResponElimina
  3. A diferència de la Mascó cada cop hi ha més gent de "casa bona" que comença a veure amb bons ulls el fet independentista ja que es va escampant per totes les capes socials. Ja no és una cosa de quatre peluts com fa alguns anys.

    ResponElimina
  4. Jo no tinc noticia de que en els últims trenta anys hagi hagut una organització empresarial que hagi apostat clarament per la independència com a única solució per a Catalunya. Ara la tenim: El Cercle Català de Negocis. La independència no te aturador.

    ResponElimina
  5. El marit de la Mascó és una advocat molt vinculat a les estructures de poder de l'Ajuntament de Barcelona (PSOE), òbviamnet vinculat vol dir "menjadora" i negocis.
    Res de nou, filldeputisme fashion.

    ResponElimina
  6. Hi ha alguns "pijos" que comencen a veure en el fet diferencial un cert interès, sovint per pur racisme: "si estos 'sudacas' hablan español, mejor que hablemos catalán (perquè els "pijos" entendre, l'entenen el català, perque l'han estudiat)"...
    per no barrejar-se amb la "plebe" -i a dia d'avui, els immigrants estan començant a apoderar-se de la idiosincràcia de la "plebe"- són capaços de dir que sí, que ells són "catalanes" i no tenen res a veure amb els "sudaques".
    És trist portar-los al catalanisme per aquesta via tan miserable, però mira.... tot suma.

    ResponElimina
  7. Als d'Intereconomía ni cas. Qualsevol persona amb un mínim de nivell racional no els creu. I de minories ruques n'hi ha a tot arreu,
    Vaig veure la resposta de la Macó. Un "gran" argument, sí. Com si parlar d'independència fos el mateix que comentar els gustos sobre un plat de cuina.
    Per cert, recordo que ella va fer una entrevista-massatge al Jordi Hereu de tot vergonyant. Poc abans, el seu marit, si no recordo malament, haviaa cosneguit un càrrec a l'Ajuntament...

    ResponElimina
  8. Quin valor veure l'intereconomia... Tens unes bones agalles, jo no aguanto ni cinc minuts! I sobre els que ara Espanya els hi dóna de menjar, i molt, és lògic que no vulguin la independència ja que viuen sotmesos pensant que sense Espanya no som ningú... I no pensen que el belgues, holandesos, finesos, danesos entre d'altres són més petits que nosaltres i són tremendament internacionals

    ResponElimina
  9. intereconomia?
    A casa meva de desgraciats que m'insultin no en vull pas.
    O sia, que ja fa temps que la tinc totalment desprogramada de la tdt, junt amb algunes altres mes.
    Es interesant remarcar que no es pas obligatori tindre-les totes. Al segle XXI existeix la possibilitat de triar-te les emisores que vols veure i d'esborrar les que no t'abelleixen.

    ResponElimina
  10. VERGONYA? RES DE RES,CAL CONEIXER "L'ENEMIC".
    "LA MASCO" VEINA MEVA,TOT UN PERSONATJE,I VOLIA FER POLITICA¡¡¡¡¡ SI NOMES TINGUES UN GOLF,EL SEU JARDI TE UN PARC MOVIL IMPRESIONANT.
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  11. Vaig veure la resposta de la Mascó i no puc estar més d'acord amb el que dius. Aquesta dona cau bé a tothom i al meu parer és el summum del "pijisme". Qui ho té tot clar que no vol canviar res... i si li va el lloc al marit no diguem...

    ResponElimina
  12. Res a dir sobre els pallassos d'Intereconomia. Però felicitats pel blog.

    ResponElimina
  13. Un entrevistador ràpid hauria preguntat: I de la independència d´Espanya també estàs en contra?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.