Ves al contingut principal

Teníem un model



Durant anys hem sentit a parlar del model de benestar social dels països nòrdics. Fins i tot, en boca del president Pujol. En els darrers anys ha estat posat en qüestió i fins i tot rebaixat per alguns governs liberals i conservadors als països escandinaus. En bona mesura, però, manté la seva plena vigència. Aquests mesos, des de la crisi grega a la retallada espanyola no he sentit a parlar de dificultats específiques en aquests països, referència a Europa i en particular per a nosaltres, atès el seu tamany, demografia i potència econòmica, homologables a les nostres.

Ara que toca fotre canya al funcionari i discutir sobre el greix sobrant de l'administració, potser seria bo repassar, si és que aspirem a gaudir dels serveis públics d’aquests països (on, també és cert, es paguen molts més impostos), les dades corresponents al percentatge de treballadors ocupats al sector públic sobre el conjunt de la població activa en altres països de la Unió Europea (elaboració de la Intersindical CSC sobre dades de l’Organització Internacional del Treball, OIT). De major a menor, són les següents (encapçalades precisament per alguns d'aquells països que teníem com a model): Suècia, 33,9; Dinamarca, 32,3; França, 29,0; Països Baixos, 27,0; Finlàndia, 26,3; Grècia, 22,3; Regne Unit, 20,2; Irlanda 17,7; Itàlia, 14,5; Alemanya, 14,3; Espanya, 13,8; Portugal, 13,0; Països Catalans, 11,7.

Si considerem excessiu a Catalunya el nombre de treballadors públics (les dades semblen dir exactament el contrari) hem de ser coherents i explicar que els serveis oferts per l'administració als ciutadans hauran de ser també necessàriament encara més esquifits. Perquè si França té més del doble de funcionaris que nosaltres i Suècia gairebé tres vegades, el resultat és el que és. I, que si, que si, que nosaltres podríem aplicar els mateixos recursos amb més eficiència. Ben segur, però miracles no se’n poden fer. Tampoc els esperem del nou govern de la Gestoria.

Comentaris

  1. Molt bo, jo el que vull és un servei digne, que per això m'afusellen a impostos!

    ResponElimina
  2. Per això defenses polítics neoliberals com en Laporta, oi? Una mica de coherència no t'aniria malament! I para de pontificar per tot arreu, pesat!

    ResponElimina
  3. El problema és que, amb els impostos que paguem, hauríem de tenir més serveis socials. El problema que tenim aquí també les la distribució d'aquest funcionariat. Hi ha la tira de mitjans alts i alts càrrecs, comissions i històries que només serveixen per a endollar. És a dir, ens falten professors i metges i ens sobren endollats.
    D'acord que paguem % menys que els suecs, però la diferència tampoc no és tan gran com la bestial dsitància que hi ha pel que fa a la prestació de serveis posterior.

    ResponElimina
  4. Benvolgut anònim: sabies que Solidaritat Catalana, la candidatura que encapçala el terrible neoliberal Laporta, defensa la vaga general de demà? M'agrada opinar a la xarxa i defensar les meves idees, per això escric aquest bloc. Si el trobes incoherent i pesat, és fàcil, no és obligatori entrar-hi ni llegir els meus comentaris "arreu".

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord, es pot defensar una política d'impostos determinada però el que és cert és que amb els impostos que avui en dia es paguen a Catalunya els serveis que es reben són irrisoris.

    ResponElimina
  6. ´Benvolgut Granollacs, justament d'això estàvem parlant, de coherència. En nom de què dóna suport Laporta a la vaga general. Més aviat en nom de l'oportunisme polític i poca cosa més.
    I mira també som molts els que ens agrada opinar però no ens fem autobombo amb aquest aire de superioritat per tots els racons que trobem a la xarxa. A més la teva superproducció de comentaris potser demostra o bé que tens molt poca feina o que la que fas la deixes una mica de banda. I francament si ets funcionari ens deixes en molt mal lloc.

    ResponElimina
  7. Anònim, gràcies pels teus comentaris. Veig que tot i la meva incoherència, la suficiència i l'autobombo que pratico arreu, t'estàs començant a enganxar al meu bloc: aquest és l'objectiu... (si també ets funcionari, deixa'l, home, que estàs perdent el temps). Per cert, si totes les enquestes deien que la majoria dels ciutadans estava en contra de la vaga: defensar-la era oportunisme polític?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…