Tot esberlant el mur (VI): notifica quan puguis



Una de les característiques del Departament d'Educació i, en particular, dels seus Serveis Territorials al Vallès Occidental és que (tant amb el nou director, com amb l'antiga) mai, mai, mai, contesten una instància dins els tres mesos que estableix la llei. Actuen amb tota la calma del món, capficats com estan en complicar la vida de la gent, com ara en avançar l´inici escolar per a que tots hi anem a esquiar al febrer. A més, no tots en la mateixa setmana, no fos que els centres d'oci no donessin a l'abast. Això encara que es produeixin situacions kafkianes: com m'explicava una mestra l'altre dia, en treballar en una altra comarca, ella té festa una setmana i la seva filla una altra. Demencial. De bojos.

Estan, doncs, tan ocupats, que no poden contestar en tres mesos. La gràcia és que sempre troben el moment per fer-ho al llarg del mes d'agost. Deu ser per a ells el mes dels pesats. És el segon any que, en tornar de les vacances, em trobo una o dues notificacions de correus comunicant-me que el Departament d'Educació m'envia un escrit de resposta. Et donen només set dies per recollir-lo i, en cas contrari, és retornat al remitent. Però és que la gent fa vacances de menys d'una setmana? L'any passat vaig molestar-me a anar a recollir-ho als Serveis Territorials. Aquest, no penso fer-ho. Ja tornaran a enviar-m'ho. Entretant, vaig a contestar les noves denegacions d'accés als meus expedients administratius que m'han arribat de la Direcció General d'Atenció a la Comunitat Educativa i de la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Sabadell. Això està interessant.

Comentaris

  1. Et recomano Xavier Roig. La dictadura de la incompetència. 7ª Edició. Ed. La Campana.
    Brillant i ple de sentit comú, fa una crítica ferotge a la incompetència dels nostres polítics i a l'estatisme de l'estat.

    ResponElimina
  2. El negoci de l'independentisme:

    Com si fossin bolets a la tardor, surgeix una nova ràdio d'FM, SOM. Aquesta ràdio la crea Nova Història, dels que en deveu rebre informació. Interessant, molt bé!
    El que resulta més interessant encara, és la propera aparició d'un nou diari, "Ara", de la mà del grup Carulla. En lloc de recolzar l'Avui aportant-hi capital i fer-lo potent, ara que aquest Avui ven molts més exemplar cada dia, ara li surt un competidor. Serà per aixafar-lo i que no se li torni acudir a ser rendible. Només faltaria!
    Perquè, sinó, com cal entendre-ho? No conec el criteri polític del grup Carulla, però els faig molt propers a CiU en funció dels responsables que hi ha. CiU no en té prou amb La Vanguardia? Li deu caldra un diari entabanador de l'independentisme que, folrat de vuit senyeres -veure l'espectacle Mas d'ahir-, distregui el nostre moviment cap a la llibertat.
    O és que és pur negoci, com els quatre bars en una cantonada o les dues fleques en una vorera: cap sobreviu dignament...
    Podria ser, també, un diari-tapadora propi de CiU per fer-hi noves milletades?
    Estiguem alerta...!

    ResponElimina
  3. Això que expliques és una mostra de com funciona el país en general. En els països eficients, això no passa. És més, trobarien una barbaritat que passés. Aquí, en canvi, forma part de la normalitat del dia a dia.
    Sobre el diari Ara, esperem a veure la seva línia editorial abans d'arribar a alguna conclusió.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)