Ves al contingut principal

Tot esberlant el mur (VI): notifica quan puguis



Una de les característiques del Departament d'Educació i, en particular, dels seus Serveis Territorials al Vallès Occidental és que (tant amb el nou director, com amb l'antiga) mai, mai, mai, contesten una instància dins els tres mesos que estableix la llei. Actuen amb tota la calma del món, capficats com estan en complicar la vida de la gent, com ara en avançar l´inici escolar per a que tots hi anem a esquiar al febrer. A més, no tots en la mateixa setmana, no fos que els centres d'oci no donessin a l'abast. Això encara que es produeixin situacions kafkianes: com m'explicava una mestra l'altre dia, en treballar en una altra comarca, ella té festa una setmana i la seva filla una altra. Demencial. De bojos.

Estan, doncs, tan ocupats, que no poden contestar en tres mesos. La gràcia és que sempre troben el moment per fer-ho al llarg del mes d'agost. Deu ser per a ells el mes dels pesats. És el segon any que, en tornar de les vacances, em trobo una o dues notificacions de correus comunicant-me que el Departament d'Educació m'envia un escrit de resposta. Et donen només set dies per recollir-lo i, en cas contrari, és retornat al remitent. Però és que la gent fa vacances de menys d'una setmana? L'any passat vaig molestar-me a anar a recollir-ho als Serveis Territorials. Aquest, no penso fer-ho. Ja tornaran a enviar-m'ho. Entretant, vaig a contestar les noves denegacions d'accés als meus expedients administratius que m'han arribat de la Direcció General d'Atenció a la Comunitat Educativa i de la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Sabadell. Això està interessant.

Comentaris

  1. Et recomano Xavier Roig. La dictadura de la incompetència. 7ª Edició. Ed. La Campana.
    Brillant i ple de sentit comú, fa una crítica ferotge a la incompetència dels nostres polítics i a l'estatisme de l'estat.

    ResponElimina
  2. El negoci de l'independentisme:

    Com si fossin bolets a la tardor, surgeix una nova ràdio d'FM, SOM. Aquesta ràdio la crea Nova Història, dels que en deveu rebre informació. Interessant, molt bé!
    El que resulta més interessant encara, és la propera aparició d'un nou diari, "Ara", de la mà del grup Carulla. En lloc de recolzar l'Avui aportant-hi capital i fer-lo potent, ara que aquest Avui ven molts més exemplar cada dia, ara li surt un competidor. Serà per aixafar-lo i que no se li torni acudir a ser rendible. Només faltaria!
    Perquè, sinó, com cal entendre-ho? No conec el criteri polític del grup Carulla, però els faig molt propers a CiU en funció dels responsables que hi ha. CiU no en té prou amb La Vanguardia? Li deu caldra un diari entabanador de l'independentisme que, folrat de vuit senyeres -veure l'espectacle Mas d'ahir-, distregui el nostre moviment cap a la llibertat.
    O és que és pur negoci, com els quatre bars en una cantonada o les dues fleques en una vorera: cap sobreviu dignament...
    Podria ser, també, un diari-tapadora propi de CiU per fer-hi noves milletades?
    Estiguem alerta...!

    ResponElimina
  3. Això que expliques és una mostra de com funciona el país en general. En els països eficients, això no passa. És més, trobarien una barbaritat que passés. Aquí, en canvi, forma part de la normalitat del dia a dia.
    Sobre el diari Ara, esperem a veure la seva línia editorial abans d'arribar a alguna conclusió.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…