Ves al contingut principal

Tot esberlant el mur (VII): prevarica que fa fort



Encuriosit. Demà visito l'assessora jurídica del Síndic Municipal de Greuges de Sabadell. Encara que sabeu que predomina en la meva visió del món un marcat criticisme envers l'administració (no em falten raons, sóc funcionari), he de reconèixer que he rebut una atenció exquisida de part d'aquesta oficina municipal. Han demostrat en tot moment una empatia amb la meva lluita admirable. És el que espera un ciutadà d'un òrgan creat per vetllar pels seus drets, no per limitar-los. Els lectors d'aquesta sèrie d'apunts sabeu que, des de fa gairebé un any, intento accedir a l'expedient administratiu del procés d'admissió d'una escola de Sabadell per tal de poder investigar els fraus en el padró que, sospito, alguns dels sol·licitants van cometre i que van impedir els meus fills entrar-hi. Fins ara, tal i com diu el seu títol, l'administració ha estat un mur impenetrable. El Síndic Municipal, però, a finals de juliol, va acceptar demanar un dictamen formal sobre la qüestió que plantejo a l'Agència Catalana de Protecció de Dades.

Quan fa uns dies em van comunicar la notícia no m'ho podia creure. Després de desenes d'escrits i d'apel·lacions a totes les instàncies possibles, m'han avançat el resultat del dictamen. L'agència del Govern encarregada de vetllar per una acurada gestió de les dades personals diu que tinc tot el dret del món a accedir a l'expedient del procés d'admissió escolar dels meus fills. Espero amb delit conèixer tots els detalls. Però, d'entrada, allò que més em sobta és que els Serveis Territorials al Vallès Occidental del Departament d'Educació van fer, prèviament, una resolució formal denegant-me l'accés, basant-se, entre altres arguments d'autoritat, en una suposada consulta a l'Agència Catalana de Protecció de Dades. La mateixa que em dóna plenament la raó. Ja entenc que el que demano complica la vida al Departament d'Educació. Però, de veritat creuen que calia incloure una informació falsa en una resolució formal d'un òrgan de l'administració encarregat de funcions tan delicades? Ells, au, passant de tot. Tractant el ciutadà d'imbècil. Prevarica que fa fort. Acabarem als tribunals?

Comentaris

  1. Només llegeixo el teu blog des de fa uns dos mesos. No sé si parles d'una escola privada-concertada o pública. Però en el fons ja no hi ha massa diferència. El Departament d'Ensenyament s'ha encarregat des de fa més de 15 anys d'enfonsar la qualitat de la pública, per tal de retornar-la a la inferioritat en que es trobava en acabar el franquisme. Creu-me, no perdis temps, ets més important tu i el model que tu donaràs als teus fills a casa, que l'escola on els duguis. Hi ha bons mestres i mals mestres a tot arreu. Potser seleccionaves escola per un ambient "classista"?

    ResponElimina
  2. Els fraus al padró per temes relacionats amb la sanitat i l'ensenyament són força habituals. Cal vigilar també amb l'excusa que es fa servir amb el tema de la protecció de dades. Molta gent, a l'administració inclús, s'omple la boca amb la llei en qüestió per a no donar informació però no en coneixen el contingut.

    ResponElimina
  3. Normalment, quan passa alguna cosa d'aquesta mena, el ciutadà normal ho deixa córrer per cansament. Deixen anar qualsevol excusa-mentida i es queden tan amples. Però com que no és el teu cas, els has deixat en total evidència. No tenen vergonya. Tot està podrit?

    ResponElimina
  4. Com ha anat la reunió? Per cert, diuen que l'alcalde Bustos va fer trampes en el seu moment... (http://sabadellhadecanviar.wordpress.com)

    ResponElimina
  5. Salvador, èxit espatarrant! El dijous ho explicaré en un nou apunt de la sèrie "Tot esberlant el mur".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…